Estem insistint en el record de la commemoració pel 1953 referit a les «Bodas de Plata» del Col·legi San Bautista dels Germans Maristes a Dénia. El dia 26 de juny d’aquell 1953, com una activitat més, plantaren la seua foguereta de Sant Joan, a la que després prendrien foc d’acord amb la tradició, convertint-se en una festa a la que donarien continuïtat els Antics Alumnes. Diumenge 27 l’aprofitaren per a diverses celebracions, com ara la del dinar habitual de caritat als pobres, a més de cucanyes amb carreres de galls, etc., la disputa de partits de bàsquet al pati del col·legi, una actuació dels habituals «Coros y Danzas» i el remat final dels Jocs Florals que citàrem la darrera setmana a la plaça del Convent de Sant Antoni.
El dia 28 va servir per a la celebració d’una missa de Comunió General que, segons el programa, va ser oficiada per un antic alumne. En ella prengueren la Primera Comunió els alumnes del Col·legi. Després tingué lloc el desdejuni tradicional per a Antics Alumnes, i acte seguit l’Assemblea General de l’Associació i un dinar fraternal per a Antics Alumnes. I disputaren un partit amistós de futbol entre l’equip d’Antics Alumnes i un Club de Primera Divisió, que desconec. El remat d’aquesta jornada atapeïda d’activitats va córrer a càrrec de l’il·lustre xarlista ja referit Federico García Sanchiz, al Teatro Circo de Dénia. 
El dia 29 naixia amb la celebració d’una solemne missa de Pontifical, amb homilia. I vingueren a continuació activitats diverses. Les esportives amb una carrera de relleus, i el banquet oficial. Per la vesprada s’organitzava una processó solemne en honor a Sant Joan Baptista. Després es muntava una vetllada teatral al saló d’actes del col·legi, per a donar pas en acabant a un castell de focs artificials i a la cremà de la foguera. S’arrodonien les activitats en aquelles Bodes de Plata el dia 30 de juny amb una missa de Funeral pels professors, alumnes i antics alumnes difunts.
A partit d’aquesta efemèride de les Bodes de Plata naixia, aproximadament, la revista Enlace, que es mantindria posteriorment en diverses etapes. I dos joves alumnes -Toni Timoner i Carlos Moreno- organitzaren un programeta setmanal, que titulaven com Ondas de Plata, per Ràdio Dénia per tal d’ajudar a la promoció de l’esdeveniment. Per cert que l’antic alumne Manuel Pelegrí havia creat un himne dedicat al col·legi -amb la seua autoria de lletra i música. Gravaren aquell himne amb el cor de veus d’antics alumnes, i els joves esmentats l’utilitzaren per al seu programeta radiofònic.
Andrés Jaureguibeitia, un notable artista plàstic que residia aquí dels anys trenta -popularment conegut com el Basc- es va encarregar de dissenyar el cartell anunciador d’aquella especial celebració. Entre les col·laboracions literàries publicades en el llibret anunciador apareixia la de l’Ajudant de Marina i notable poeta Antonio Lorente que , a més a més redactava el pregó, escrit en vers, en castellà i no exempte d’alguna ironia, que uns heralds a cavall s’encarregarien de llegir en veu alta en el seu recorregut per la ciutat de Dénia. Utilitzant la col·laboració de l’esmentada Ajudantia Militar de Marina de Dénia, engalanaren amb les banderes facilitades per aquell organisme, a més de la bandera oficial del Col·legi. Resultà d’un notable relleu també la gran creu instal·lada al cim del castell potenciada amb molta lluminària que li donava a l’antiga fortalesa un aspecte fantàstic per les nits.
Considerem, per haver-ho viscut de prop alguns dels aspectes d’aquest fet històric de les Bodes de Plata Marista, que se va convertir en un fet destacable per a Dénia en uns moments encara bastant grisos de la nostra societat afectada per la llarga postguerra i les seues mancances. El col·legi, però, iniciava un nou rumb ascendent, pel que he pogut averiguar en papers i transmissions orals fiables, des d’aquest racó no pretenem sentar càtedra d’una història marista que, per altra banda, acabe de conèixer la presència d’un bon treball, ambiciós, sobre el tema signat per Vicente Martí.
En octubre de 1960 l’Espanya Marista es dividia en set províncies canònigues, segons el finat i bon amic Manuel Rueda. El col·legi de Dénia quedava inclòs en la província Marista de «Levante» i, per eixa circumstància servia de primer seminari provisional de la província, mentre s’efectuaven les obres del nou «Juniorat» -no sé si és correcte el vocable- a Guardamar del Segura. S’acolliren en ell 65 aspirants Maristes, compartint les classes amb els altres alumnes. L’any 1966 era declarat el col·legi com autoritzat de Grau Elemental i finalment reconegut a l’any 1970. Per donar una idea del ritme ascendent del col·legi direm que l’any 1950 tenia 150 alumnes; el 1959, 225; l’any 1963, 364; i pel 1971, 461. Per l’estiu del 1971 s’iniciaren les obres del tercer pis, i amb aquella obra quedava transformat l’aspecte exterior perdent el caràcter clàssic de la seua façana i convertint-se en una arquitectura senzilla carent d’adornaments. A l’any següent, pel 1972, tornaren a fer-se noves obres per a l’ampliació dels patis de recreu, que resultaven insuficients en raó del creixement de l’alumnat. Hem de fer constància que des del curs 1959-1960 fins el 1971-72 hi hagué internat en el col·legi, desapareguent per aquell final de curs. Anem a finalitzar la nostra referència sobre el naixement del col·legi Marista i la seua evolució, recordant que amb l’ampliació de les instal·lacions posteriors i l’edificació de la nova nau, desaparegué l’interessant jardí primitiu. Tampoc hem pretés, perquè ho considerem de massa nivell per a les nostres possibilitats, un treball exhaustiu que suposem podrà fer-se en altres instàncies, com ampliació del notable treball signat pel citat Vicente Martí. El que he anat expressant en els capítols publicats en CANFALI MARINA ALTA ha estat basat en diversos documents i d’alguna font oral de persones de confiança, com hem dit alguns, tot admetent algun possible erro. I voldria rematar amb la reproducció d’un notable sonet, degut a Antonio Lorente, l’Ajudant Militar de la Marina de Dénia, que publicava en el llibret de les «Bodes de Plata». Diu així: «Ofrenda a la Virgen/ de la Asunción, Patrona de nuestra Parroquia. ¡Virgen de la Asunción! ¡Reina y Señora!/ ¡Antorcha de la Fe! ¡Sol deslumbrante!/ ¡Milagro celestial, con luz de Aurora! Y sentada a la Diestra de Dios Padre. ¡Patrona de esta Dénia tan querida! Que celebra las Bodas del Colegio./ Nadie mejor que Tú para elegida/ y merecer tan alto privilegio.! Antiguo Alumno que tan sólo espera/ del Poder Celestial de vuestra fama,/ que a tan gran entusiasmo preste abrigo./ ¿Qué mejor homenaje yo te hiciera/ que la ofrenda total de este programa! Que hermana al estudiante y al amigo?».
