En diverses croniquetes de premsa, ràdio i televisió han aparegut -a CANFALI MARINA ALTA també- referències sobre personatges del món nazi, de cert relleu, vinculats amb Dénia. També, però, han existit en certs moments altres personatges d’una altra ideologia, principalment relacionats amb les Brigades Internacionals i de tot el món que oferiren espontàniament la seua lluita internacional en contra del feixisme que s’havia alçat en armes a l’estat espanyol contra la legalitat democràtica republicana. I ara ens ha vingut de gust mostrar tot allò que sabem sobre un personatge d’alt nivell lluitador en la defensa de la II República espanyola i del poble assetjat pel franquisme: Josiph Broz Tito i la seua discutida presència a la nostra ciutat dins del moviment de les citades Brigades Internacionals.
Nosaltres, pel material recollit en diversos medis, estem en condicions de manifestar el fet de l’aparició a Dénia d’aquest mariscal de Iugoslàvia, Tito, en persona i en contra de la llegenda negativa sobre la seua presència. Hem de dir que aquesta afirmació la fem basant-nos en algunes informacions orals, a més de la cita del desaparegut historiador denier Emilio Oliver Sanz de Bremond i altres fonts escrites, entre elles una llarga entrevista del periodista valencià Ferran Belda, publicada en la revista Interviu: «Any V, nº 20, del 13 al 19 de març de 1980, entrevista en la que intervinguérem el citat Emilio Oliver i jo mateix. 
Ell començava aquella entrevista tot dient que «la història i la llegenda moltes vegades es confonen fins el punt de resultar difícil deslligar la realitat de la fantasia». I això ha passat també amb la participació en la guerra espanyola de Josiph Broz, més conegut com Tito. Començarem per una cita de Pedro Vallés, mestre nacional, que li va fer al notable escriptor i amic benisser Bernat Capó. El tal Vallés, de Teulada, deia: «Tito va resultar ferit a Tardienta, província d’Osca, en un atac feixista prop del canal existent entre aquell poble i l’ermita de Santa Quitèria». L’informant deia que ell estava a Mahó per l’any 1937, quan va esclatar el conflicte bèl.lic, i des d’allí va tornar al seu poble Teulada, en mans republicanes. Allí pensava trobar refugi segur i, en no trobar-lo, va fugir cap a Albacete per a enrolar-se en l’Exèrcit republicà fins que li arribés l’oportunitat de passar-se -segons ell- a la zona franquista. En passar a ser secretari de Tito, li va impedir realitzar el seu propòsit de realitzar-ho més ràpidament. I Pedro Vallés continuà dient que ell havia conegut al «nostre» Tito a Albacete, amb motiu d’un incident promogut per un polac a qui ningú no entenia i que ell, utilitzant els seus coneixements de francès, va aclarir la qüestió. Al dia següent el traslladaren a l’Estat Major i, una vegada allí, Tito, en una discussió, va utilitzar l’esperant; i Vallés va intervenir, segons deia, perquè coneixia aquest idioma. A partir d’açò va ser nomenat secretari de l’hipotètic Tito.
Una altra cita sobre el futur cap d’Estat iugoslau arriba del gandià Francisco Guerrero Santoyo, que cursava el tercer any de Medicina a la Facultat de San Carlos de Madrid quan esclatava la contesa. En ser creat en Hellín (Albacete) un hospital de sang del «Socorro Rojo Internacional» va oferir els seus serveis de sanitari. I manifestava que en una matinada varen ingressar en aquell hospital una vintena de ferits internacionals que procedien de diversos fronts i als quals, després dels primers auxilis, ell els va prendre la seua filiació. Un d’ells, amb una ferida de metralla, li va donar la seua identitat en francès i, com ell no sabia escriure el que verbalment li deia, li va demanar que ho escrigués apart, i el ferit ho va fer amb les paraules «Josiph Broz. Nacionalitat croata». A aquell ferit, el citat Francisco Guerrero el va estar atenent durant la seua permanència en aquell centre hospitalari, i d’ell recordava el seu tracte afable i correcte i que, a més a més, l’obsequiava amb uns cigarrets turcs. L’esmentat Francisco Guerrero afirmava que no li va donar importància a aquella efemèride ni al pacient, un més en la vida hospitalària, fins que, anys més tard, el que fos director de l’Hospital de Sang d’Hellín, Dr. Francisco Gaspar Huebes, li va mostrar un paper escrit de puny i lletra de l’informant Francisco Guerrero, és a dir, la fitxa de Josiph Broz, tot dient que aquell era Tito, el recentment nomenat president de Iugoslàvia. Guerrero, davant d’açò, li va sol.licitar a l’ex director de l’hospital que li permetera guardar aquell document com un record, però l’ex dierctor li ho va negar, prometent-li en canvi, una fotocòpia del mateix, promesa que no va poder complir, perquè va morir pocs dies després, junt a la seua dona i dos dels seus fills, en un accident de circulació.
Ferran Belda, autor del reportatge publicat en Interviu, opina respecte a Tito dient que els seus esbrinaments han constituït un gran obstacle i manifesta la gran dificultat que se li ha presentat, i es refereix als problemes dels historiadors que han tractat el tema per la inexistència de documents que justifiquen el pas d’aquest personatge per territori espanyol. I se suposa que per eixa mateixa manca de documentació és per la que prestigiosos investigadors i reconegudes publicacions han negat o omés deliberadament aquest període de la vida de Tito.
Walter,»Broncev o Tito, o com vulgués anomenar-se aleshores Josiph Broz, va ésser traslladat de l’Hospital de Sang d’Hellín, on el va conèixer el citat Francisco Guerreo, a l’hospital que les Brigades Internacionals condicionaren a Benissa. De la seua presència allí ja han parlat Bernat Capó i Robert Llopis en actes públics allí celebrats sobre els Brigades, uns d’ells a l’hora d’aparèixer aquesta primera croniqueta, amb xarrades de Francisco Cabrera i Domingo Blasco, rematades amb una visita al cementeri en homenatge als brigadistes morts a Benissa.
Per a reforçar esta afirmació tornem a les declaracions que el citat mestre Pedro Vallés li va fer al notable escriptor i amic Bernat Capó el 1957: «De allí -Hellín- va ser traslladat a l’hospital que les Brigades tenien a Benissa, poble de la província d’Alacant, molt a prop del meu». I seguia dient: «La seua convalescència la va passar a Dénia…». El prestigiós metge valencià, doctor Carlos Benlloch, instal.lat a Dénia amb motiu de l’esclat de la guerra, es va encarregar d’operar-lo. I va manifestar: «A mi em portaren un senyor amb un cos estrany incrustat, sembla d’una granada. Calia operar-lo perquè el cos era gran, encara que no corria cap perill d’infecció, perquè aquells fragments incandescents no portaven cap microbi». Continuarem.
