La mania que, de tant en tant, m’impulsa a recordar coses del passat, m’ha fet posar-me en una actitud de pensar quines coses s’haurien viscut a Dénia fa cent ans. Quines coses passarien en aquells moments d’algun interès per a les generacions actuals. De moment, després d’escorcollar detingudament en els papers de l’Arxiu Municipal, entre diverses fonts bibliogràfiques, hem constatat amb certa estupor la manifestació de la crisi econòmica que patia la ciutat pel 1911. En el llibre de sortides de documents apareix la referència d’un escrit dirigit al Delegat d’Hisenda, on es parla dels embargaments d’Hisenda contra l’Ajuntament. Es parla del 25% sobre els ingressos, a més del 66% i el 15%, suposem que sobre el patrimoni, la qual cosa donava un total del 106%. Com es menja açò? Conformem-nos els veïns polítics o no- del 2011. La situació municipal cent anys enrere, per aquell 1911 era, entre altres coses, que la majoria dels empleats, com no podien cobrar els era impossible continuar prestant els seus serveis. No podien confeccionar les llistes cobratòries de territorial i urbana del quart trimestre (això passava a primers de setembre). I la Corporació, presidida aleshores per Juan Serrano Martí, pregava a Hisenda, encaridament, que suspengués l’embargament del 66% recentment verificat per tal de poder fer els serveis més urgents, quan en aquells moments anava a començar l’època de major recaptació de consum.
Veníem d’una crisi important, primer, pel 1900 amb els resultats dels forts calors solars, insòlits, produïts pel mes juliol que ocasionaren la crema de la collita de raïm moscatell del nostre terme municipal. Eren moments de crisi, amb l’amenaça de la filoxera, etc. Però, no contràriament, es produïen mostres empresarials notables, com la inauguració del notable edifici dels «anglesos», per 1909. Davant d’aquesta situació, de notícies amenaçants de França i d’efectes negatius directes, havien nascut les primeres indústries jogueteres: les dels alemanys germans Ferchen, la de Sauquillo i la d’Oliver-Rivera o Oliver-Morand Hermanos, etc. 
Existia una vinculació de l’Alcaldia ostentada per Juan Serrano Martí i el Partit Democràtic de Canalejas. I delegava el regidor Nicolás Aranda Mengual en el míting que per la nit del 17 de gener se celebrava al Teatro-Circo, que hem de superar seria del citat partit de Canalejas, al qual, un any abans, pel 1910, li seria dedicat un carrer, el de la Mar. I ja que hem citat Nicolás Aranda, direm d’ell que havia sigut regidor de l’Ajuntament de Dénia pel 1907, del 1909/1911, 1916/17, i 1918/19, com exposa Javier Calvo en el seu llibre Dianenses del siglo XIX. Era el tresorer del Círculo Democrático de Dénia amb Juan Chabás Bordehore (pare del poeta Juan Chabás Martí i vinculat amb el món de Canalejas). Pel 1927 seria elegit president de la penya taurina Ivarito.
L’orde públic vivia bastants dificultats, malgrat l’estreta intervenció d’Andrés Barrón un gegant de més de dos metres d’altura i responsable de la policia, d’escassa plantilla. Com a mostra, parlarem de la denúncia municipal cursada al Jutge d’Instrucció referida a l’escàndol front l’establiment de begudes de Jaime Serra Cortés, a la plaça del Mercat. El citat cap de la guàrdia municipal, Barrón volia recuperar l’orde i fou insultat pel veí Joaquín Bertomeu, al qual detenia el guàrdia, però un grup d’alborotadors li arrabassaren el detingut i li dirigiren insults i frases ofensives a Barrón. Així ho expressava, almenys, en la denúncia al Jutge, mentre li feien seguir a l’amo del local, Jaime Serra, i de les contínues bregues com a conseqüència dels jocs prohibits que es practicaven en aquell local. I li prevenien que tancara el «garito» sense excusa ni pretext. En eixos primers mesos d’aquell 1911, es produïen diverses reclamacions relacionades amb antics soldats que viviren les peripècies de la Guerra de Cuba. El que reclamaven era el pagament del plus de Campanya, pels propis interessats -o familiars seus, si havien desaparegut en aquelles batalles-. Per si algun descendent d’aquell món troba curiositat en conèixer la petita història, donem a conèixer ara els noms d’aquells soldats. Eren el següents: Luis Pérez Salvá, Luis Pérez Costa, Bartolomé Fornés Sesé, Antonio Mahiques Puig, José Mengual Vives, Domingo Peris Ballester, Salvador Ballester Pérez, i Miguel Ardid Martínez. Ignorem si acabarien cobrant res de tot allò que els devien per aquell dramàtic enfrontament, per les dificultats econòmiques que hem citat. En matèria d’urbanisme direm que des de l’Alcaldia es recordava als diversos veïns propietaris d’edificis al carrer Campo que, després d’haver transcorregut en excés un terme concedit per a que alçaren parets i construïren voreres en els seus solars del carrer Campo, els donaven un nou terme de 15 dies per a dur-ho a terme. Els propietaris eren José Riera Caselles, Vicente Chabás Bordehore, Juan Morand Morand i Antonio Bordehore. En eixes condicions es va mantenir al llarg del temps el nostre carrer, ple de solars. Per aquell any es procedia a certa ampliació del passeig del Saladar, pel de grans palmeres, però d’escassa edificabilitat pels problemes de les habituals inundacions. En matèria de Sanitat hem de dir que l’Ajuntament habilitava l’antic convent de Sant Antoni, des del darrer any, per a l’aïllament de suspitosos d’epidèmies i en el seu cas com hospital per a aquells malalts. El convent va servir per a tot, al pas del temps: per a escoles, com a proposta per a un quartet de carabiners, etc. la Inspecció Municipal d’Higiene havia aplicat unes multes a vàries camareres del Cafè Magallanes -la popular «Anxova»-) per haver-se negat a ser reconegudes. Però el governador civil, atenent les reclamacions d’aquelles xiques, va advertir que no hi havia cap dret a sotmetre-les a reconeixement d’higiene, haguent, això sí, de controlar la prostitució clandestina, en el seu cas. Estava en marxa l’obra del fragment del ferrocarril Dénia-La Vila, i es rebien queixes dels veïns del camí Pou de la Muntanya, i del Bisserot. El ferrocarril sempre ha tingut protagonisme, com ara mateix. I a aquelles queixes s’afegien els recursos d’alçada d’Andrés Chabás Lattur i Juan Mulet Mut. De la Fira de Tots Sants era suspesa la seua instal·lació al carrer Campo, per la demanda de varis veïns encapçalada per José Esquerdo Cheli. I hem de dir que aquell 1911 els alcaldes de la comarca es posaven d’acord per a no coincidir les de cada poble en els mateixos dies. S’cordava fer-ho així: Dénia, del 23 al 31-10; Pedreguer, des del 4-11; i Ondara, des del 18 novembre. I, per ara, prou.
