En aquesta crònica ens havíem quedat al moment de la transferència, pel 1935, de la concessionària del subministrament de l’energia elèctrica a l’empresa La Electricista Alcoiana, S.A. Però tornem un poc a la presència del gas. Ens trobàvem sota la pressió bèl.lica nascuda del cop d’estat feixista convertit ja en plena guerra civil. El dia que hem citat, al capvespre, apareixia el creuer Canarias, en mans dels sublevats, per la bocana del pot des de la qual disparaven repetidament sobre el vaixell SAC VIII, de la societat anònima Cros, que estava ancorat al port amb una càrrega de pirita de coure. Un dels projectils alcançava la caldera de la fàbrica de gas, traspassant una paret de 75 centímetres d’amplària per a continuar tres metres per baix terra i travessar una altra paret d’un metre d’amplària, la qual constituïa l’estany, on es trobava el gasòmetre, la caldera del gas. Tocava el fons de l’estanc, que tenia forma de mitja taronja, i, en esvarar sobre la superfície convexa, es desviava cap amunt i a l’esquerra, travessant la caldera, que era de ferro de dos centímetres d’espessor, i anà a parar a un camp de raïm ubicat a uns tres-cents metres, rebotant tres vegades fins quedar definitivament paralitzat. Aquest projectil era de trenta centímetres de diàmetre i uns vuitanta de llargària, aproximadament, la qual cosa faria pensar que fos dels anomenats «rompedors». D’aquesta forma tant concisa ens hem servit del material aconseguit pel tantes voltes citat Manuel Rueda, que ho obtenia de la informació rebuda de Joaquín Vives Roselló, al qui li ho havia transmès son pare, Joaquín Vives Cabrera, aleshores encarregat de l’empresa del gas i persona amb molta sensibilitat, com ho manifesta la minuciositat en la descripció de la notícia, que haurem d’acceptar com objectiva.
En acabar la guerra, per l’any 1940, la fàbrica de gas deixa de funcionar per falta de matèria prima. Cal pensar que el material utilitzat per a la combustió era important d’Anglaterra i aleshores ja havia explotat la Segona Guerra Mundial i, lògicament, els preus s’havien disparat i existien dificultats per a l’adquisició de carbó d’hulla. Així i tot es mantingueren les seues instal·lacions mentre esperaven una circumstància favorable per a una nova obertura. I pel mes d’abril de 1941, en persistir la situació bèl·lica, obriren les vàlvules de la caldera per donar escapament al gas emmagatzemat, i es feia impossible posar-la altra vegada en funcionament. Aquí finalitzava la vida d’un servei que s’havia iniciat a Dénia en una etapa de prosperitat i que havia tingut una duració de cinquanta quatre anys. 
Continuem la història. Amb l’arribada definitiva de la llum elèctrica, s’iniciava a Dénia una petita revolució industrial que donava origen a la implantació del negoci de la pansa i altres fruites, així com també com la d’algunes indústries conserveres. Més endavant, després de la guerra del 14, naixerien les primeres fàbriques de joguets. Ambdues activitats es desenvolupaven durant un llarg període de temps i donaren vida i notable prosperitat a la nostra població. Però tornem al nostre tema amb la relació a la llum elèctrica dient que els últims Caps de Zona que tingué La Electricista Alcoyana, a partir del final de la guerra del 36, varen ser els senyors Palazuelos, Giménez-Gil, Fortis i Paredes. Pels anys cinquanta aquesta empresa instal.lava una subestació a El Verger.
Pels anys 1949/1950, aproximadament, es va produir un dur accident que originaria una revolada en la població. S’havia produït un desprendiment d’un cable d’alta tensió a La Xara, sobre la carretera. Circulava per allí, en carro, un matrimoni amb una filla menuda, i el contacte amb aquell cable produiria l’electrocutació dels tres. Allò va resultar un drama impactant, sembla que sense antecedents similars, una autèntica tragèdia.
Ja en diversos moments feiem referència de les deficiències ocasionades en el servei del fluid elèctric. Resultava bastant habitual els talls del seu subministrament. El 1957 tornava a produir-se, a conseqüència d’una forta nevada, un tall del servei que va mantenir la ciutat sense llum elèctrica durant tres dies.
El canvi de les instal·lacions del gas per les noves del sistema elèctric deixava unes 20 faroles al carrer del Marqués de Campo, propietat de la companyia Gas Levante, S.A., i pel 1948 l’alcaldia que ostentava Antº Muñoz va dirigir una petició a la citada companyia sol·licitant la cessió d’aquelles faroles amb la finalitat d’utilitzar-les per al nou servei. Reberen la resposta favorable tot recomanant a la corporació deniera que conservaren aquelles faroles per si algun dia la companyia tinguera la necessitat de donar-les una aplicació en el servei de gas. Algun temps després, per l’any 1955, foren substituïdes per algues de cement armat, marca Palosca. Aquella decisió va donar pas a la creació d’una comissió encarregada de la urbanització de la zona estiuenca de Les Rotes. En una reunió celebrada el 23 de setembre d’aquell any, constituirien la comissió composta per José Carrasco, com a president i els membres següents: Salvador Higón, Fernando Sauquillo, José Tormo i José Solbes, i adoptaren els següents acords:
I.- «Visto el presupuesto que presenta la casa «Palosca» para el suministro de farolas de cemento y estudiado detenidamente dicho presupuesto, se acuerda prestarle en un principio su conformidad, sin perjuicio de solicitar de otras casas suministradores presupuesto.
II.- Para la aplicación del pago, se acuerda aplicarlo sobre la superficie de terreno, a cuyo efecto se facilitará por la sección correspondiente de este Ayuntamiento una relación de propietarios sobre dicho extremo. Todo ello sin perjuicio de que la Comisión acople posibilidades de ciertos contribuyente.
III.- Se acuerda efectuar la medición definitiva del camino paralelo al mar para incrementar su presupuesto, al presupuesto general, como también incluir propietarios del mismo.
IV.- Se acuerda solicitar presupuesto de otras casas suministradoras de material eléctrico para dicho fin.
Y no teniendo más asuntos de que tratar, el Sr. Presidente levanta la sesión siendo las trece horas del día de su comienzo». Continuarem.
