La darrera setmana ens havíem detés en els inicis de l’energia elèctrica subministrada pel Salto del Algar a Dénia i a una ampla comarca. Afegirem ara l’acord de l’Ajuntament de Dénia relacionat amb la compra i instal·lació del material corresponent. Per a això signaren un contracte amb l’empresa Thomson Houston Ibérica A.E.G., Sociedad Anónima, per un valor de 2.074.20 pessetes, designant per a aquesta operació els regidors José Lattur i José Romany, i l’alcalde Juan Serrano Patrocinio. I arribaven els durs moments de la conflagració mundial de 1914 a 1918. En haver-se de sortir la fàbrica del gas amb carbó d’hulla, que importaven d’Anglaterra, a conseqüència de la guerra resultava molt difícil abastir-se d’aquell material. Davant d’eixa emergència la fàbrica es veia precisada a produir el gas amb la combustió de llenya, que resultava més pobra en calories.
Per l’any 1919 ocorria un accident a Dénia, que hauria pogut resultar un fet luctuós, encara que, per fortuna, no va representar cap desgràcia personal. Per aquell temps era empresari del Teatre Principal Pepe Marsal Caballero, i Francisco Bisquert, que treballava en els estudis fotogràfics i al mateix temps també en el citat teatre, hagué d’entrar en los oficines d’aquest local i quan anava a encendre la llum de gas amb un fòsfor es produïa una explosió deguda a una fuga de la que no s’havia apercebut. L’explosió va impulsar contra una paret al citat Francisco Bisquert, el qual, afortunadament, va sortir ben parat de l’accident. Estem mesclant les referències de diversos tipus d’energia -la del gas i l’elèctrica-; era el moment dels embolics inicials. 
Pel 1921 moria a Dénia Antonio Cornejo del Valle, un dels socis de l’esmentada empresa subministradora de l’energia elèctrica, al qual van succeir la viuda i els fills, que entrarien a formar part d’aquella societat: la S.A. Vázquez y Cornejo. Per una altra banda sabem que la firma Juan-Bautista Doménech, S.A., pel 1929 presentava un projecte de central elèctrica i xarxa de distribució a Dénia, que obra a l’Arxiu Municipal. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se, malgrat les gestions que el nebot, Francisco Doménech Beltrán, anava fent per Madrid entre els cercles importants de les seues relacions polítiques. Mentrestant en mantenia el servei de la S.A. Vázquez y Cornejo, constituïda uns 10 anys abans per Ramón Vázquez i Antonio Cornejo del Valle, actuant com a gerent José Savall Planes. El 23 de desembre d’eixe mateix any, essent alcalde el citat Francisco Doménech Beltran, s’instruïa un expedient per a determinar la situació legal d’aquella prestació, fent-se constar la inexistència de cap document referent a eixe servei d’enllumenament públic, malgrat els anys transcorreguts. I es decidia dirigir-se a l’empresa subministradora sol·licitant-li el contracte que obrara en el seu poder. Tres dies abans de la data mencionada, davant la denúncia presentada per diversos usuaris referent a certes irregularitats en el subministrament del fluid per part de la Companyia, els regidors presentaven una moció redactada en els termes següents:
1) Que la Companyia mantinga la tensió i freqüència proposta.
2) Que pose en funcionament la central tèrmica instal.lada a l’entrada de Dénia (Avinguda de València), per a que no es quede mai sense fluid.
3) Que s’instal.le un voltímetre a la Casa Consistorial per a verificar la intensitat de la corrent.
4) Que s’inicie l’expedient de municipalització del servei d’enllumenament.
5) Que s’estudie la forma d’abaratament del preu del fluid.
6) Que es nomene una comissió encarregada.
Foren aprovats tot els punts, excepte el tercer per no considerar-lo necessari. Resultava notori que en les dates en que se suscitava aquesta qüestió existira una corporació amb idees progressistes, amb el desig de municipalitzar el servei elèctric.
El servei de gas continuava conjuntament amb l’elèctric, que semblava que no s’havia arribat a una consolidació i l’empresa Gas Levante, S.A. pugnava per la prevalència d’aquest mitjà, no sols com a servei domèstic sinó, també, com allumenament públic. A resultes d’aquesta situació, el 30 de novembre de 1930 apareixia una proposta dirigida a l’Ajuntament per Joaquin Vives Cabrera, encarregat d’aquesta companyia, tot oferint la prestació de l’esmentat subministrament.
Per la dècada dels 30, l’esmentat Pablo Ivern, enginyer català i propietari de Gas Levante, S.A. venia la fàbrica a un altre enginyer català, José Roca, sembla que propietari de la firma amb el mateix cognom, que a hores d’ara explota la indústria sobre material de sanejament i radiadors Roca.
Per aquell temps continuava manifestant-se el descontent dels abonats del servei elèctric. Eren continus els talls del subministrament del fluid.
Els efectes negatius tenien tanta repercussió que , en veure el fort impacte en els seus interessos, els empresaris d’espectacles del Salón Moderno i el Teatro Circo, denunciaren a l’Alcaldia aquest estat de coses. Tot seguit, l’alcalde de Dénia ho posà en coneixement, per telegrama, al Governador Civil, el qual ho va traslladar a la Jefatura de Industria. Això passava el 25 de febrer de 1935, i el 12 de març següent reiteraven la denúncia en persistir les mateixes deficiències. El resultat fou una sanció a la Companyia Vázquez y Cornejo per part de la Jefatura de Industrial. Aquesta sanció consistia en efectuar un descompte en els rebuts del mes de març per compensar a la població la deficiència en el servei prestat. Haurem d’aclarir els motius pels quals no assumiren la denúncia els empresaris del Palacio del Sol. Fou perquè aquest local, des de la seua instal.lació per primera vegada s’havia muntat per al seu servei un grup electrògen particular, i no li afectaven els talls del subministrament de la concessionària. En aquell mateix 1935 es transferia la propietat d’aquesta empresa a La Electricista Alcoiana, S.A.».
Els serveis d’enllumenat elèctric durant la guerra civil continuarien essent de caràcter privat. No fou aixó els del gas, que foren incautats, com hem dit, pels treballadors adscrits a la CNT i després per l’UGT, amb bons resultats, junt al d’Aigües Potables de Dénia. I tanquem aquí. Continuarem.
