Havíem quedat, en la darrera entrega d’aquesta crònica, referint-nos a la inauguració l’1 de gener de 1888 de la fàbrica del gas en mans de la concessionària The Anglo-Spanish Gas, S.L. Tot no va ser una bassa d’oli, com veurem, perquè el mes de juny d’aquell any el veí Pedro Colomer Francés, arrendatari de l’impost de consums, presentava una queixa a l’Ajuntament de Dénia exposant que l’enllumenament per gas li havia perjudicat molt els seus interessos com a recaptador dels impostos, degut a l’anul·lació dels drets corresponents al petroli i l’oli per l’adopció dels particulars del nou enllumenament del gas, per motius econòmics i per la major diafanitat del nou servei. Per tot això sol·licitava una indemnització per a compensar els perjudicis ocasionats. Quasi sempre, els canvis perjudiquen a uns i beneficien d’altres. Dos anys després la fàbrica del gas començava a prestar serveis domiciliaris, tant d’enllumenament com de caràcter domèstics. Per Manuel Rueda, citat en diverses ocasions, sabem que ell havia tingut al seu abast un llistat on apareixen els primers usuaris del servei. Eren els següents: Pablo Reig, Miguel Pérez (fill) i Guillermo Cuervo, a l’antiga plaça del Mercat (avui Glorieta del País Valencià); Rafael Berruti, Sucessors de Botella, Bernardino Vives i Francisco Asensi, al carrer Cop; germans Marsal, Manuel Cuadrado i el Teatre Principal, que muntava aquest sistema d’enllumenament, millorant la claretat de les «candilejas» de l’escenari, tots ubicats al carrer La Mar; i el Casino del Dàtil, al carrer del Pont, Baix la Mar.
Respecte del Teatre Principal, l’únic existent fins el 1896, tenia instal.lats en la temporada 1890-1891 30 encenedors de gas, pagant un lloguer de comptador de 4,90 pessetes mensuals. En eixe mateix any els germans Marsal, fotògrafs, pagaven 65 cèntims al mes pel mateix concepte. Per la temporada 1893-94 l’antic rellotge de l’Ajuntament tenia tres encenedors de gas que consumien un promedi de 40 centímetres cúbics mensuals. Per un rebut del 30 de maig de 1895 sabem que el consum públic havia importat 500 pessetes anuals. 
Per a mesurar el consum de gas particular com enllumenament i ús domèstic, existien dos models. Les classes més modestes s’instal·laven als domicilis uns comptadors -jo n’he conegut encara algun, ja sense funcionament-. Tenien una vidriola incorporada, en la que anaven dipositant, per al seu funcionament, monedes de coures, de deu cèntims. Amb eixos «gallets» -així se’ls anomenava en l’argot popular- l’aparell donava l’equivalent al seu valor. Els comptadors estigueren en ús fins la clausura de la fàbrica, pel 1940. L’altra modalitat era la de pagar per un rebut el consum efectuat cada mes. Durant el període de la guerra civil es retiraren les monedes de coure, per destinar-se el material a finalitats bèl·liques, i foren substituïdes, per disposició oficial, per unes altres xapes fabricades amb la mateixa dimensió de les monedes, que portaven la paraula GAS.
El 6 de juliol de 1890 la Corporació Muncipal havia aprovat el deute que tenia pendent amb la Companyia de Gas Anglo-Espanyola: un capital amortitzable en 20 anys, de 10.687.33 pessetes, dels aparells de enllumenament públic i instal·lacions en edificis municipals: 534.36 pel 5% d’interessos a un anys: i 94.80 pessetes corresponents a un any de neteja de 158 fanals.
El 5 d’octubre del mateix 1890 aprovaven la petició feta per veïns de Baix la Mar per la instal·lació de la llum de gas a vuit carrers del Raset: Morriones, Mariana Pineda i 6 més, i autoritzaven l’alcalde per a que gestionara amb l’empresa concessionària del servei. Però això trigaria encara 10 anys. Quan s’utilitzava l’enllumenament de petroli hi havia 114 faroles. En aparèixer el gas pel 1888 existien 40 fanals de columna i 103 de repeu. Al 1890 havien augmentat a 158 en funcionament. Estaven ubicats, com és lògic, als carrers centrals, a més de l’Hospital de Caritat, el Mercat Municipal i la zona portuària. Ben prompte s’inauguraria també l’enllumenament del barri de Les Roques i el citat de Baix la Mar. El dia 1 de juny de 1897 la companyia del gas dirigia un escrit a l’Ajuntament amenaçant amb la seua suspensió del fluid públic si el dia 5 d’aquell mes no els pagaven el consum des de gener a abril. Ho tramitaven pel Govern Civil. La Corporació Municipal els contestava que no podien consentir que la companyia faltara al compliment de la condició de presentar els comptes mensuals del consum adequats als comptadors. Segons aquestes condicions establertes, en qualsevol cas no podien suspendre el subministrament fins que passaren 30 dies. La condició 8ª del contracte obligava a la concessionària a apagar i netejar les faroles i col.locar comptadors subterranis per cada grup de 25 faroles. Però va resultar que almenys en tres ocasions deixaren d’encendre l’enllumenat, obligant a l’Ajuntament a substituir el servei del gas pel de petroli per no deixar a fosques la població. El 8 de gener de 1899 encara no havien col.locat els comptadors. Després de 10 anys d’incompliment de part del contracte, l’Ajuntament no es considerava deudor de cap quantitat i acordava no fer cap pagament mentre la concessionària no justificara, conforme al contracte, la quantitat de subministrament. Per conèixer millor els motius de la crisi entre l’Ajuntament i l’empresa concessionària citarem les condicions del contracte. Subscrit per les dues parts. Es demanava que per cada llàntia de columna amb farol, encenedor, clau i ramal l’Ajuntament pagaria 90 pessetes. I per cada llàntia de repeu, farol, encenedor, clau, ramal i col·locació el pagament seria de 48.75 pessetes. Però l’Ajuntament, com hem dit, trobava bastant car aquell nou servei. I acordava que s’encengueren els farols a l’hora marcada i apagar-los a les 12 de la nit. D’aquella hora fins a les 3 s’encendrien 25 als llocs que designaren. Al carrer Campo haurien de deixar-se d’encendre 10 farols, alternants tots els dies, a excepció de diumenges i festius que es posarien en marxa la totalitat. També que deixaren d’encendre 4 farols de la plaça del Mercat -l’actual glorieta del País Valencià- i de la plaça Major, alternats, i 2 al moll del carrer Pont, amb la mateixa excepció. Així consta en el llibre d’Actes de l’Ajuntament. A la Corporació li preocupava el consum que estaven fent els farols de gas, que el mes de setembre aquell consum ascendia a 751,78 pessetes, i al novembre -suposem perquè inclouria els dies de Fira i Festes- pujava a 1.019 pessetes. Així fou que, per tal d’ajudar un poc a la precària economia, l’11 de novembre d’aquell 1888 la Corporació decidia la venda pública dels anteriors farols de l’antic enllumenat públic de petroli que ara, amb la instal·lació del gas, ja no tenien utilitat. Un any després encara sembla que no havien pogut vendre’ls. Continuarem.
