Continuant amb la croniqueta relacionada amb el tema de l’enllumenament públic a Dénia, direm que des de la instal·lació del petroli transcorregueren, aproximadament, vint-i-quatre anys quan, segons un document que obra a l’Arxiu Municipal de Dénia, es tracta el projecte d’instal·lació de 25 faroles més. Això ocorria per la data del 7 d’agost de 1875. Haurien d’utilitzar com a model el dels carrers Diana i de la Mar, i d’aquest treball se’n feia càrrec el veí Jaime Torrent per tres reals cada farol.
A banda d’açò hi hagué una concessió el 13 de juny de 1870 per al servei d’aquest enllumenament públic de petroli a Francisco Orquín y Ródenas, en segon subhasta per al període 1870/71 al preu de 599 escuts. 
El 27 de desembre d’aquell any, 1875, l’esmentat Jaime Torrent instal·lava 30 farols nous, però observaven que consumien més petroli que els vells. Sis mesos després, el 26 de juny de 1876, es convocava una nova subhasta donant a conèixer les condicions per al servei públic d’enllumenament de petroli per un preu de 2.828,52 pessetes. Aquestes subhastes solien tenir una duració bastant curta, i així veiem com el 27 de maig de 1883 se’n convocava una de nova per a l’any següent. Pel que podem comprovar el sistema d’enllumenament amb petroli tenia una important acceptació del veïnat i obligava a les continues instal·lacions que hem descrit. Els temps, però, anaven canviant i ja corria el remor en la població de la propera instal·lació d’una fàbrica de gas per a l’enllumenament, i s’anava reflexionant sobre la necessitat de recórrer a aquest nou model perquè es pensava que aquella millora, al temps que havia de produir certa economia al Municipi, resultaria convenient per la millor difanitat de la llum en èpoques que existeix la necessitat de treballar per les nits a l’Ajuntament per resoldre qüestions urgents. El progrés entrava ja fent camí. Pel 1879, al periòdic local El Porvenir publicaven un article titulat Luz, agua y ensanche amb les reflexions següents: «He aquí las tres grandes reformas que a toda prisa está reclamando la importancia que de día a día adquiere nuestra ciudad, y que establecidas variarían su modo de ser actual, colocándose al nivel de un progreso sobre los antiguos reverberos de aceite, así como estos lo eran de aquellos amortiguados farolillos, que de trecho en trecho, colocaban nuestros abuelos para alumbrar algún retablo. La noche ha desaparecido, dijo el que aplicó el gas a la iluminación de las poblaciones, y esto es cierto en efecto pues desaparecerían las tinieblas de la noche y el hombre podría dedicarse al trabajo lo mismo bajo los rayos ardientes del sol que a la luz clara que despide el mechero de gas; y sus ventajas son tan notorias que para comprenderlas es preciso nos traslademos a una capital cualquiera que la tenga, y se observará una animación y una vida que no se encuentra donde no tienen una iluminación del gas. Las fábricas, los talleres, los almacenes, pueden duplicar su trabajo de una manera segura y curiosa, y en el hogar doméstico es tan indispensable como son indispensables otros elementos que hoy exige la civilización moderna. ¿Puede Denia tener gas? Pregunta es ésta a la que contestamos afirmativamente por más que algunos de nuestros lectores lo crea imposible. Todo se reduce a una cuestión de números y a ellos vamos a atenernos. Conocido el número de faroles públicos que hoy paga el Ayuntamiento, calculando otros tantos que necesariamente han de fijarse el día que se desarrolle nuestra ciudad, con motivo de la vía férrea, y la construcción del puerto, añadiendo las luces que consumirán los establecimientos públicos y las casas particulares, podemos asegurar será un hecho la construcción de un gasómetro que llene las necesidades del vecindario y sirva para colocar capitales que hoy permanecen inactivos. Ni estos faltarán, no faltará tampoco inteligencia que estudie con verdadero interés el proyecto y lo realice. Lo que sí es necesario es que nuestros conciudadanos apoyen moralmente el proyecto cuando éste se plantee, pues mejora tan importante no se obtendrá si todo el mundo no pone algo de su parte. Nosotros podemos asegurar que estaremos con entusiasmo al lado del que realice esta mejora en Denia».
Aquest era el sentir dels deniers en aquella època, fa més de 130 anys. El 19 de febrer de 1882 sorgia una proposta per part de Julio-Fernando Laudry, de París, dirigida a la instal·lació de gas per a l’enllumenament públic. Aquest personatge era propietari d’una empresa similar a la de la capital de França. La proposta va ser acollida amb entusiasme, perquè es pensava en les repercussions positives que hauria de tenir en el moment de progrés que vivia la ciutat: el Teatre Principal, casinos, el nou mercat, la propera inauguració del ferrocarril Dénia-Carcaixent, el projecte del port, el comerç de la pansa, etc. Però no arribà a materialitzar-se, sense que coneguem els motius. Potser que l’Ajuntament es trobara incapaç d’actuar per tractar-se d’una empresa d’altres projectes i la Corporació no disposava dels mitjans econòmics necessaris. Pel 1886 el veí Agustí Aranda Casau i l’enginyer francés Thomas Rosser i amb negocis de carbó mineral, presentaven un nou projecte, però la cosa no va fructificar. Thomas Rees, en representació de la firma The Anglo-Spanish Gas, S.L., demanava li fora concedit un termini de 20 dies per a presentar un projecte d’enllumenament per gas d’hulla, amb la condició que en aquell breu períodes de temps no s’admitira cap altra proposta. Aquella petició se li fos concedida i al final, en una subhasta realitzada el 31 de juliol de 1887, a la que sols va acudir l’esmentada empresa, a ella se li adjudicava el servei amb una duració de 20 anys, de l’1 de gener de 1888 al 31 de desembre de 1907. En les gestions va intervenir el principal accionista, William Rike Gibbons. La seua inauguració, però, per diverses causes, es va fer el 6 de maig d’aquell 1888.
Maria Isabel Font Reus, en un treball publicat a la revista Aguaits nº4, de l’hivern-primavera 1990, transcriuria com va ser celebrada aquesta inauguració: «Hechos los bandos acordados en la providencia anterior y con asistencia del Ayuntamiento, a las siete de la noche del día de ayer se inauguró con toda solemnidad la fachada de la Casa Consistorial cuya primera luz fue concebida por el señor alcalde, produciendo entre la inmensa concurrencia gran entusiasmo, avivado por los acordes de la música y los repiques de las campanas que simultanearon para mayor brillantez del acto, continuando el regocijo de la población hasta hora avanzada de la noche en que terminó el banquete ofrecido por la Compañía concesionaria al cuerpo municipal y personas distinguidas de la población para celebrar el acontecimiento…» Aquest fragment figura en la documentació que es conserva a l’Arxiu Municipal de Dénia. Continuarem.
