La darrera setmana ens havíem detingut fent referència del Partit Republicà Autònom del districte de Dénia, que estava presidit per Juan Serrano Patrocinio. El periòdic que ell dirigia estava escrit en castellà, normalment. Sols en els números 14, 23 i 24 apareixien en aquest setmanari unes estrofes poètiques en valencià no normalitzat. En el número del 9 d’agost de 1930 es publicava una col·laboració des de València, signada per Julio Milego sota el títol Regionalismo o maquiavelismo?, dubtant literalment «sobre el inusitado alboroto del republicanismo». S’havia encés la polèmica política.
Juan Chabás Martí -el poeta- manifestava el seu republicanisme, com ja hem citat en el seu periòdic El País. Però a més, tingué algunes intervencions públiques en eixe sentit a La Xara i un míting en el Teatro Circo de Dénia, mítings que s’utilitzaven sempre per a eixos actes polítics i altres de caràcter cívic. Aquesta intervenció última –la del Teatro Circo- tingué lloc al 13 d’abril de 1930, presidit per José Calafat i amb la presentació d’altres oradors per part de Chabàs. Era diumenge pel matí d’un dia plujós. Un acte d’afirmació republicana, com l’anunciaven, i d’altres reivindicacions. Francisco Bisquert Vallalta, per aquell temps, apareixia com a President del Comitè Municipal d’Akianza Republicana. Per la seua banda, des de La Palabra, de Serrano Patrocinio, es feia referència al fet que la Joventut Republicana de Dénia l’atacava des de la premsa valenciana, i demanaven des d’aquest periòdic la unió dels republicans per a col·laborar pel prompte adveniment de la Repùblica. Estava coent-se, amb lentitud i dificultats, perquè el sistema no donava massa facilitats. Per exemple, el governador civil pel mes d’abril enviava un ofici al Casino Republicà de La Xara, que el dia 19 el feia seguir l’alcalde de Dénia -el conservador Francisco Doménech Quicot- tot dient: «teniendo notícia esta Alcaldia de que en un llamado «Casino Republicano» de ese caserío se ha celebrado el pasado lunes, 14 de abril, un acto público, sirvase V. manifestarme en el plazo máximo de 48 horas, ante quién y cuándo se han cumplido los requisitos legales necesarios para el funcionamiento del expresado centro y con permiso de qué autoridad se celebró el acto mencionado». No tenien permisos legals, però intentaven funcionar en pro d’una hipotètica República. A primers de maig el governador, per telegrama, ordenava, per disposició de l’Autoritat, NO concedir cap permís per a actes ni reunions polítiques de qualsevol matís, i que l’alcalde de Dénia ho comunicara a tots els pobles del partit judicial, com sempre. Una de cal i una d’arena. Però el procés cap a la República i la Democràcia anava fent camí. I així, més endavant -el 21 de setembre de 1930, diumenge- a les 6 de la vesprada- el nostre Joan Chabàs donava una conferència al «Casino Republicano» de La Xara, el mateix que cinc mesos abans havia molestat tant al governador civil. I Fraternidad Republicana li demanava permís, per a una setmana després d’aquell acte relacionat amb Blasco Ibáñez, per al 14 de desembre, amb la finalitat de donar un míting. L’autoritzava telegràficament i un dia després anul·lava, també telegràficament, l’autorització, al temps que advertia a l’alcalde de Dénia que no li enviara cap petició sobre reunions fins nova ordre. Tres dies després el governador transmetia a l’alcalde la informació del Ministre de la Governació que deia ser falsa la notícia de l’estació de Cuatro Vientos que havien llançat per ràdio alguns elements d’aquella dotació militar sobre la proclamació de la República a Madrid. Això i tot en el document es manifestava haver-se declarat l’Estat de Guerra a la província d’Alacant. Estat de guerra que el 21 de gener següent -el 1931- alçava el Consell de Ministres, però continuava mantenint-se la suspensió de garanties i la prèvia censura de la premsa que ordenava el governador hauria d’exercir-se acuradament, evitant la publicació de notícies sobre l’esmentat moviment i qualsevol que pogués produir alarma. Li demanava a l’alcalde de Dénia que enviara diàriament un exemplar de cadascun dels periòdics publicats aquí i que no autoritzarà reunions ni manifestacions sense consultar-ho de la manera més ràpida. Eixa era la situació política cap finals de 1930, i eixes eren les llibertats reprimides. Continuarem. 
