Insistint en les referències del nostre notable intel·lectual denier Juan Chabás Martí, direm que ell es va educar a Madrid des del 1910, on s’havia traslladat amb la seua família a l’edat de 10 anys. Volem dir que el seu vehicle d’expressió hauria de ser el castellà, encara que amb coneixements de la nostra llengua vernàcula. Però Juan Chabás era un avantguardista en el sentit universal de la paraula i entenia també en aquells moments la situació de les cultures marginades -en aquest cas, l’autòctona del País Valencià-, mantenint bones relacions amb persones i entitats culturals d’aquella etapa històrica. En definitiva, el seu interès per la cultura catalana és evident. No devem oblidar que fou també col.laborador de les revistes d’àmbit lingüístic català La Nostra Terra, de Mallorca; Valéncia, de la Casa de València a Barcelona; Oc, de Tolosa de Llenguadoc; així com del diari madrileny La Libertad, on disposava d’espai per a la seua crítica sobre diversos aspectes culturals catalans.
Però tornem al seu El País, de 4 planes, que eixia al preu de venda al públic de 10 cèntims el número solt. El propi Joan estava ben content i ho va manifestar en el segon número esmentat: s’havien venut a Dénia més de 500 exemplars i uns altres dels pobles per la República, quan vivíem encara sota una Monarquia de cert tarannà tolerant en el seu govern encapçalat pel general Berenguer, sense perdre les característiques del poder dretà. Parlarem un poc més del setmanari El País, del nostre Chabás. Direm que, enter altres, apareixia un treball de Marcelino Domingo, que en la II República prop de parir entraria a formar part del seu govern provisional com a Ministre d’Instrucció Pública, ocupant posteriorment altres ministeris. En aquell article feia un anàlisi del que considerava necessari per a que les esquerres d’acreditaren davant l’opinió pública i pogueren accedir al poder: unitat, ordre, disciplina i capacitat. També col·laborava en El País el pare de il·lustre denier, Juan Chabás Bordehore, advocat i persona de notable cultura. El sentit d’aquella publicació estava molt clar: la defensa democràtica i republicana. Ho definia molt bé: pretenia que «no está ausente la voz de Dénia» del cor que exigeix la proclamació de la República i un ordre estatal d’esquerres. Es parlava de que varis republicans deniers demanaven a l’Ajuntament que li posaren a la plaça del Mercat -ara glorieta del País Valencià- el nom de Vicente Blasco Ibáñez, que en la seua novel·la El Mare Nostrum parlava elogiosament sobre Dénia. Realment el que pretenien era aprofitar el republicanisme de l’escriptor valencià per a la causa republicana. En el plenari del 29 d’agost d’aquell 1930, presidit per l’alcalde José Oliver, s’acordà retolar l’esmentada plaça amb el nom de Blasco Ibáñez. I així fou que el 7 de desembre de 1930, al Teatro Circo va tenir lloc un important acte republicà amb el local ple de gom a gom: unes 900 persones. Intervingueren en els parlaments José Llorca i Héctor Altabás, d’Alianza Republicana; i Lorenzo Carbonell, radical socialista. En acabar el míting acudiren al descobriment de la placa a l’esmentada plaça. Sabem que estigué en aquell acte a Dénia un fill de l’homenatjat, o net -no he pogut conèixer la seua personalitat: Mario o Sigfrido. A les meues mans tinc una còpia de la fotografia que es feren en un dinar que li oferiren al Hotel Comercio. I amb els representants de Blasco Ibáñez he reconegut que es trobaven també alguns republicans de l’època: Diego Ivars Perles, Manuel Llambies, Vicente Ferrer «Vicentico», José Calafat Cabrera i José Perles, que em va facilitar la fotografia. Unes jornades d’exaltació republicana, en temps encara de Dictadura. Però continuem amb la història. 
L’esmentat Juan Serrano Patrocinio, director del setmanari La Palabra, que havia estat també alcalde amb la Dictadura de Primo de Rivera -anys 22 i 23-, ara era el president del Partit Republicà Autònom del districte de Dénia, constituït pel mes de juny de 1930. Amb ell figuraven José Gavilá Fenoll, de vicepresident. Fermín Benito Macaya, de secretari. Manuel Sentí Doménech, de vice secretari. I de vocals: Joaquím Gilabert Pascual, Antonio Montaner Moncho, Antonio Gavilá Payá i Sebastián Grimalt Serrano. Continuarem.
