La darrera setmana, parlant dels últims mesos de vigència de la Dictadura del general Berenguer, recordàvem al situació política cap a finals de 1930, amb les recomanacions del governador civil d’Alacant dirigides a l’alcalde de Dénia prohibint qualsevol reunió o manifestació política sense el permís oportú ràpid. Les llibertats, per tant, quedaven ofegades a principis de 1931, sobretot pel mes d’abril, quan la màxima autoritat provincial, de cara a les eleccions declarava que estaven prohibides les manifestacions per la via pública. El que sí que s’autoritzava eren algunes conferències i mítings republicans, en espais tancats, però no les manifestacions, especialment pro-amnistia, etc. Una d’eixes conferències fou la que va donar el doctor Héctor Altabás, el 21 de març de 1931 al Teatro Circo, presentat pel secretari de l’Ateneu Cultural, Antonio Bolta Torres, així com el míting pro-amnistia, celebrat al mateix local el 9 d’abril, però no la manifestació en el mateix sentit, que fou prohibida. Eren unes actuacions aquestes últimes promogudes per l’esquerra republicana, puntualment per Agustín Montón Ordínez, que al seu temps seria declarat alcalde, i per Manuel Vallalta, vicepresident i en nom de Franternidad Republicana i Alianza Republicana Popular, respectivament. També la dreta republicana s’havia organitzat a Dénia. I el 3 d’abril d’aquell històric 1931 la Derecha Liberal Republicana dirigia un escrit a l’alcalde Rafael Bordehore Romany manifestant la constitució de la Junta Directiva del Casino de Derecha Liberal Republicana, ubicat al carrer Sandunga, 64, últim pis, presentant Niceto Alcalà Zamora com a president honorari, i Romualdo Catalá Guarner com a vicepresident d’honor. La presidència efectiva l’ostentava José Gavilá Fenoll, actuant com a secretari Antonio Sart Pérez. Semblava que ja tots volien ser republicans, fins els elements ultraconservadors i del «beaterio» vigent, que esperaren a última hora -9 dies abans de celebrar-se les eleccions municipals convocades, és a dir el dia de l’històric 12 d’abril de 1931. Algunes de les persones que hem citat com a components de la Derecha Liberal Republicana en acabar el conflicte bèlic ja ocuparen llocs públics del franquisme. Veges per on Niceto Alcalá Zamora, que la dreta deniera havia declarat com a president honorari fou després el primer president de la II República, per escàs temps i amb caràcter provisional, en un principi. D’ell sabem que era un conservador nat i el seu intent per crear un partit centrista no li va servir de res. Se celebraren les eleccions municipals el 12 d’abril de 1931. El resultat a Dénia va ser amplament favorable a la República. Com és ben sabut aquesta situació, ja a nivell estatal, va donar pas a la proclamació de la II República. El mateix 14 d’abril s’organitzava aquí una gran manifestació per celebrar aquell gran esdeveniment tan esperat, al compàs de la Marsellesa i amb moltes banderes republicanes, recorrent els més important carrers de la ciutat. El poble en tenia de ganes. L’himne de la Marsellesa va substituir l’himne de republicà de Riego, que els músics encara desconeixien, segons sembla. Es diu que, junt a Eibar, foren aquí els primers en manifestar el seu republicanisme. Posaren la bandera republicana a l’asta d’un balcó, i els retrats d’Alfonso XIII els tiraren per un balcó de l’Ajuntament i els pegaren foc. La guàrdia civil irrompia a cavall, com era costum, però açò no va evitar l’entusiasme popular pels carrers, escapçalat pels personatges més importants de les organitzacions republicanes denieres. El dia 15 s’organitzaren noves manifestacions. I el 16 pujaren a l’Ajuntament, compareixent Pedro-Juan Devesa Pastor, Jaime Guinot Cano, Vicente Pinazo Faus, Pedro Botella Sapena, Agustín Pardo Vives, Manuel Llambíes Sivera, Francisco Noguera Riera, José Ahuir Crespo, José Calafat Cabrera, José Catalá Torres, Diego Ivars Perles i Antonio Cabrera Llorens. Pinazo li demanava a l’alcalde anterior, Rafael Bordehore Romany -designat per la Dictadura de Primo de Rivera-, que els fera entrega de l’alcaldia ara, una vegada proclamada la República. Per la seua banda José Calafat manifestava que aquesta actitud no era cap il.legalitat, perquè ells han estat elegits pel poble el darrer diumenge, dia 12, i que representen el nou Règim. Així consta en acta municipal. El mateix dia 16 celebraren una sessió extraordinària de la que va nàixer la constitució del nou Ajuntament, compost per 17 regidors, de la forma següent: Alcalde: José Calafat Cabrera, amb 12 vots i 5 en blanc; tinences d’alcaldia per Diego Ivars, Manuel Llambíes, Antonio Cabrera i Agustín Pardo Mulet. Tots també amb els mateixos vots. Els altres regidors foren Víctor París, Albino Carrió; Pedro J. Devesa, Jaime Guinnot, Vicente Pinazo, Pedro Botella, Francisco Noguera, José Ahuir i José Català. Una gran majoria republicana. Aquesta és la història de la institució.
