Cap a finals de 1930 la «Dictablanda» del general Berenguer havia declarat l’estat de guerra, però el 21 de Gener de 1931 el Consell de Ministres alçava aquest estat
encara que mantenint la suspensió de garanties i la prèvia censura de la premsa, com vàrem informar la darrera setmana. No vivíem temps de flors i violes. I així el governador civil li demanava a l’alcalde de Dénia que li enviara diàriament un exemplar de cadascun del periòdics publicats aquí i que no autoritzarà reunions ni manifestacions sense consultar-ho de la manera més ràpida. Eixa era la situació política cap a finals de 1930, i eixes eren les llibertats que continuaren ofegades a principis de 1931, sobretot a principis del mes d’abril, quan el governador, de cara a les eleccions, manifestava que estaven prohibides les manifestacions per la via pública. El que sí s’autoritzava eren algunes conferències i mítings republicans, però no les manifestacions, especialment pro-amnistia, etc., com ara la que donà el Dr. Héctor Altabás el 21 de març al «Teatro-Circo», presentat pel secretari de l’Ateneu Cultural, Antonio Bolta Torres, així com el míting pro-amnistia, el 9 d’abril al mateix teatre, i no la manisfestació, prohibida. Havia estat promoguda per Agustín Montón Ordines i Manuel Vallalta, com a vicepresidents de Fraternidad Republicana i Alianza Republicana Popular, respectivament. També la dreta republicana s’havia organitzat. I així, el 3 d’abril d’aquell històric 1931 la «Derecha Liberal Republicana», dirigia un escrit a l’alcalde manifestant la constitució de la seua Junta Directiva del Casino de Derecha Liberal Republicana, ubicat al carrer Sandunda, 64, últim pis i presentant Niceto Alcalá Zamora com a president honorari, i Romualdo Catalá Guarner, com a vice-president d’honor. La presidència efectiva l’ostentava José Gavilá Fenoll i actuava com a secretari Antonio Sart Pérez. 
Arribats al 12 d’abril de 1931, les eleccions municipals a Dénia donaren el següent resultat: 11 regidors republicans, 6 conservadors, 1 liberal «albista» i 1 socialista. Guanyava clarament la República aquí. Encara que tot hi ha que dir-ho, també existia la citada «Derecha Liberal Republicana». La proclamació de candidats s’havia realitzat el diumenge 5 d’abril. D’un cens de 13.063 habitants, únicament concorrien 3.441 electors, perquè sols podien exercir el vot, segons la Llei Electoral, els homes -sols els homes majors de 25 anys. Les dones encara no tenien accés al vot. El total de votants fou de 2.444, és a dir el 71% dels censats i un 19% de la població. Podríem comprovar la diferència amb la participació a Dénia, del 63,68%, vuitanta anys després. D’aquests resultats donaven a conèixer la satisfacció, segons «El Mundo Obrero», d’Alacant el 18-4-1931, que cita Teresa Ballester en La República a Dénia (1931-1939): «Hemos de sentirnos orgullosos ciudadanos de la libre Dénia por el rotundo triunfo alcanzado en las elecciones municipales y es para sentirnos orgullosos no solo por nuestro éxito sino por el fracaso de los monárquicos, (…) amos de nuestro consistorio y serviles en parte de la casa Merle. Ya iba siendo hora de que les arreglaran la coartada a la gleba de polillas consistoriales y muy en particular a todo aquel que cuente con más de 20 años edilicios en cuyos sujetos nada es de admirar sino aquella habilidad para bailar según al músina que se toque, y que con destreza han sabido acomodarse a todos los partidos…»
En conèixer els resultats electorals a nivell estatal i la proclamació de la República el dia 14 d’abril, per Ràdio Barcelona, a Dénia s’organitzava una gran manifestació el mateix dia, que sortia del Casino de la Alianza Republicana, recorrent els carrers de la ciutat i l’arrabal de la mar. El trajecte anava engrosant per la incorporació dels treballadors de les fàbriques que, en enterar-se de la notícia, abandonaven el treball. Es dirigiren a l’Ajuntament tot izant la bandera republicana a l’asta d’un dels balcons. Alguns dirigents dirigiren la paraula, recomenant l’ordre. I uns retrats dels Reis del saló de sessions els llançaren pels balcons i foren cremats a la plaça. La guàrdia civil irrompia a cavall, com era costum, però açò no va evitar l’entusiasme popular pels carrers, encapçalat per personatges importants del republicanisme denier. El dia següent, 15, de nou hi hagueren altres manifestacions i tenien lloc bans proclamant la República, mentre la banda interpretava «La Marsellesa», perquè encara no sabien el republicà «Himne de Riego». El protagonisme, en raó dels resultats electorals, va recaure a «Alianza Republicana», i el seu president, José Calafat Cabrera, va ser requerit pel governador el mateix 15 d’abril, rebent les instruccions convenients. I el dia 16 comparegueren a l’Ajuntament manifestant-li a l’alcalde fins aquell moment, Rafael Bordehore Romany la proclamació de la República. Aquest cediria a la petició tot transmeten-los els poders. Aquell mateix 16 d’abril era constituït el nou Ajuntament, amb el citat José Calafat Cabrera com alcalde i els quatre primers tinents d’Alcaldia entre Diego Ivars Perles, Manuel Llambien Sivera, Antonio Cabrera Llorens i Agustín Pardo Mulet. La repercusió de la República, naturalment, s’extendria a l’Ajudantia Militar de Marina de Dénia i no tardaren gens en actuar des de la Corporació Municipal, transmetent-li «Por la voluntad soberana de la Nación, la República ha sido proclamada en toda España y el gobierno provisional ha asumido el poder sin dificultad ni violencia… ruégole se sirva saludar en nombre del gobierno provisional a todas las fuerzas a su mando cuyo probado patriotismo es garantía de una colaboración cordial que como la prestada por el ejército habrá de contribuir a la obra de engradecimiento de la Patria que este gobierno está dispuesto a realizar para solemnizar la proclamación de la República Española. Sírvase ordenar que a las 8 de la mañan del día de hoy, declarado fiesta nacional por decreto del gobierno provisional, sea izada la bandera republicana». Així apareix en «La Segona República a Dénia (1931-1939) de Teresa Ballester. En mans republicanes, socialistes i de progrés, es posava en marxa, mentre, a poc a poc, el sector conservador abandonaria els seus escons a la Corporació Municipal. I aquí acabem, de moment, la nostra crònica.
