Han passat ja molts anys des del primer projecte d’Estatut d’Autonomia al País Valencià, la qual cosa significava un cert interès per defensar la nostra identitat, un interès que, per diversos motius, no ha crescut com calia. L’impactant moviment que s’ha produït ara a Catalunya, mai vist, en la celebració de l’11 de setembre, ens ha mogut a dedicar quatre ratlles als antecedents valencians, al moviment en defensa d’una normativa que servira per a la promoció de la nostra personalitat: l’estatut d’autonomia.
El primer esbós va nàixer de la Comissió pro-Estatut d’Agustí Trigo, el avant projecte del qual s’acabà de redactar l’11 de juliol de 1931 i es publicava el dia següent, però les autoritats provincials i municipals de Castelló i Alacant no acceptaren el text perquè hi veien un protagonisme excessiu de València i tenien por a una divisió administrativa en comarques pel que significava la desaparició de les diputacions d’Alacant i Castelló i de les seues parcel.les de poder. El que pretenien els redactors de l’avantprojecte de la ciutat de València era la recuperació de la unitat territorial del desaparegut Regne de València després de la Batalla d’Almansa de 1707. Per la seua banda, l’alcalde d’Alacant, Lorenzo Carbonell, estava convençut de què la província d’Alacant, creada el 1833, compartia dues característiques històriques, culturals i econòmiques diferents: una comú amb l’antic Regne de València al nord de la província, i altra compartida amb l’antica Regne de Múrcia amb els pobles de la Vega Baixa del Segura. Aquesta doble característica es posava de manifest quan l’Assemblea de la Junta de Foment de la comarca de la Marina Alta celebrada a Dénia decidia convidar als pobles d’aquella comarca a segregar-se de la província d’Alacant i integrar-se a la de València. 
Pels llibres d’actes de l’Arxiu Municipal de Dénia sabem que el 28 de maig de 1931, en una sessió de la Corporació deniera es distribuïren uns fulls sobre aspiracions autonòmiques, tot reproduint un article que s’havia publicat en el periòdic El Diluvio, de Barcelona. Començaven a nàixer certes conversacions sobre el tema autonòmic. El 30 de juliol d’aquell any es rebia una informació de l’Assemblea d’Alacant sobre l’assumpte de l’Estatut Regional (així l’anomenaven). Al mateix temps, es remetia a la Corporació Municipal de Dénia un Projecte d’aquest Estatut i els convidaven a una nova reunió a celebrar a Alacant el diumenge 9 d’agost. L’entitat «Fomento de interesses de Dénia y su comarca» exposava a l’Ajuntament l’aspiració sentida de sempre a La Marina de pertànyer a la província de València, manifestada en actes públics. Deien també que havien de posar eixes aspiracions a mans de l’Ajuntament per tal que actués de forma ràpida i convenient. La Corporació reafirmava el seu intens valencianisme i acordava prendre’s la gestió pel seu compte.
El 8 d’agost d’aquell 1931 tenia lloc el que s’anuncià com a la Diada, un gran acte d’afirmació valencianista a Dénia. L’Ajuntament republicà, que presidia José Calafat Cabrera, assistia, amb penó i masses, amb la seua corporació i l’assistència de vàrios regidors de la ciutat de València, representants d’aquella Diputació valenciana i altres autoritats. Els actes estigueren amenitzats per la Banda de Música de Llíria. I s’acabava acatant l’Estatut amb unes condicions que referirem després. Però seria convenient que citàrem algunes passes anteriors sobre el tema. El 14 de juliol s’havia rebut un escrit de la Diputació d’Alacant convidant l’Alcalde, l’Ajuntament i totes les entitats culturals, socials i polítiques a l’Assemblea Magna a celebrar en aquella capital el 26 d’aquell mes, a les 11 del matí. Des de Dénia li contestaven a la Diputació que «esta ciudad reprobará y no contará con su aquiescencia para segregar la província de Alicante para incorporarla a la murciana». El 27 de l’esmentat juliol la «Junta Pro intereses de Dénia y su comarca» es dirigia a l’Alcaldia manifestant la conveniència de què esta Corporació prengués l’acord, unànim, amb referència d’esta ciutat a l’annexió a la província de València, així com també de desprendre’s d’una quantitat per ajudar econòmicament a les despeses que amb eixe motiu haurà d’ocasionar l’Assemblea que anava a muntar-se per al dia 8 d’agost. Es demanava per a l’Estatut que se li donés la màxima amplitud d’autonomia a la institució natural de comarca d’allò inconfusible, amb pobles units al conjur de les seues necessitats, usos, aspiracions i costums. Es declaraven partidaris de l’annexió a València, demanant, puntualment a les Corts Constituents per a que aquesta comarca de la Marina fos inclosa en la demarcació territorial a la que s’assigne com a capital València. Continuarem.
