Un any més el dretà govern municipal denier muntava una enigmàtica celebració oficial del nostre 9 d’Octubre. Incomprensiblement des de l’accés al poder per la ja històrica conquista per mitjà d’una moció de censura, gràcies al recolzament del trànsfuga Collado, l'»Enigmàtica» força política del PP/CU encapçalada per Ana Kringe i Pepa Font, ha mostrat el seu despreci davant la realitat de l’efemèride valenciana tot defugint de l’espai idoni per una celebració més adient. I diguem açò després d’haver viscut diverses activitats d’aquesta celebració, tant a Dénia com a Teulada.
Comencem pel final. Al teatre auditori de Teulada-Moraira, el mateix dia 9, estiguérem davant d’una genial actuació del veterà, artístic i recreatiu col.lectiu AL TALL, davant d’una nodrida presència, majoritàriament jove, amb la col.laboració de la colla dels dolçainers de la població FALÇÓ, també amb un excel·lent nivell. Artísticament aconseguiren una notable participació dels espectadors, aplaudint cadascuna de les interpretacions, majoritàriament reivindicatives, com en els millors temps. 
A Dénia, altra vegada han sigut els nacionalistes del Bloc-Compromís qui celebraven l’efemèride a la plaça de Jaume I i el monument d’Alberdi dedicat a l’històric creador del naixement del nostre País. Això passava el 9 d’octubre de 1238, amb l’entrada a València segons les capitulacions. I a Dénia també per les mateixes contrades.
Qualificar d'»enigmàtica» la celebració oficial de la tradicional diada del 9 d’Octubre no és, al nostre parer, cap denominació gratuïta, i direm per què. L’escultor basc Xosé Manuel Alberdi Eloza, Burruntxali, amic del que açò manifesta i altres persones vinculades amb el món cultural i nacionalista, va assumir la responsabilitat de la mampresa del treball de l’escultura que presideix la plaça de Jaume I, un treball que va viure moments de certes dificultats, donada la complexitat del monument amb formes més abstractes que les tradicionals d’altres formes del País Valencià, no massa nombroses. Al final l’Alberdi, un dels més importants artistes escultors de l’Estat espanyol i veí nostre durant molts anys, va saber dur endavant, aquest projecte. Malauradament aquest notable personatge ens va deixar el 19 del gener de 2008, a l’edat de 95 anys, a la seua casa-taller de Dénia. I ara, amb motiu d’un nou 9 d’Octubre ens hem permés recordar un poc la biografia de l’escultor i el procés de l’escultura que presideix la plaça de Jaume I.
Xose-Manuel Alberdi Elorza, Burruntxali va nàixer a Azkoitia, i en 1937, durant la Guerra Civil, es va veure obligat a abandonar el seu poble natal, i junt a les sues germanes es va refugiar a Anglaterra, ingressant aquest mateix any en l’Escola d’Arts de Maldenhead. Durant la II Guerra Mundial treballà en les fàbriques de guerra de Birmingham, abandonant-ho pel 1942. Va obtenir una beca de la Fundació Juan Luis Vives per estudiar Ingenieria Civil, però abandonà els estudis per dedicar-se exclusivament a l’escultura, aconseguint experiència ajudant a varis escultors i finalment era nomenat professor d’escultura en Saint Martins School of Art en 1947, càrrec que deixà 10 anys després per dedicar-se exclusivament a la seua obra. Podem dir, per damunt, una síntesi de la seua obra allí. «Alma Mater», a la Universitat d’Oxford. «Fuente» i «Cristo Esculpido», a l’oficina central del «Barclays Bank, de Londres. «Centrum», al Walton-on-Thames, Surrey. «Chinoise», a l’Hotel Bedford, Brigton. «Mural», a l’Hotel Metropole, de Brigton. «Madre y niño», a l’Institut de Ford Motor Co. Ilford, Londres. Entre molta obra més.
A Espanya els principals treballs són els que segueixen: «Oda al Greco», a Cala Ratjada», Mallorca. «Fuente», a Vitòria. «Aitor» al Palau d’Ajuria-Enea, Vitòria. «Homenaje a J. Sebastián Bach» i «Homenaje a Chillida» al Museu de la Diputació Foral d’Àlava, Vitòria. «Homenaje a Pau Casals», al Museu de Belles Arts, Bilbao. També va exposar a llocs com la Fira de Basilea, a París i Estats Units, així com en Art-Eder, de Bilbao, o Arco, a Madrid, etcètera. El 2006 va llegar la seua obra a Azkoitia, on va nàixer, i durant un any sencer la varen poder apreciar al «Palacio Intsausti», però després es repartiria entre distintes institucions d’Azkoitia. En els últims anys s’havia dedicat a escultures de gran tamany, abandonant aquelles dimensions per la gran envergadura de les figures. A Dénia, a més de l’escultura de Jaume I, també es pot apreciar la dedicada a son pare, ubicada al Parc Chabás com «al pres polític desconegut».
Reproduirem ara un treball literari de l’Alberdi, relacionat amb Jaime 1º el ENIGMÁTICO. Diu així: «Nuestro Jaime 1º ha sido, sin lugar a dudas, la escultura monumental que más tiempo me ha llevado hasta su finalización. También es de la que más satisfecho me siento. En principio me fue sumamente difícil desvelar el carácter enigmático del personaje, que ni la cantidad de textos consultados sobre Jaime 1º pudieron dar luz a mis primeras sensaciones, circunstancia esta que dificultó enormemente mis primeros trabajos. Comencé mis primeras conversaciones con el Ayuntamiento hacia el año 1980-81. En este tiempo –como decía anteriormente- consulté textos, biografías, etc., que sí me sirvieron para iniciar los primeros bocetos-dibujos sobre papel, que a finales del 82 comenzaron a plasmarse en los primeros bocetos en escayola. En el 83 logré lo que consideré el boceto definitivo y que me sirvió para la proyección del modelo final de Jaime 1º. Fue presentado al Ayuntamiento, aprobado por el Pleno, y firmamos el contrato. El compromiso adquirido fue realizar el modelo a escala definitiva y el Ayuntamiento correría con todos los gastos de producción del modelo, así como los de funcidicón, terminación y montaje final. Firmando el contrato y aprovado el modelo definitivo, la inestable colaboración de mi buen amigo y ayudante Modesto Marí hizo posible que, tras un largo verano modelando en mi casa-taller de Jesús Pobre, aquello fuera tomando cuerpo y forma, que poco a poco fuera emergiendo el Jaime 1º que hoy podemos contemplar. Una vez finalizado el modelo a escayola, inicié los trabajos de búsqueda de presupuestos de fundicion, plazos de entrega, aprobaciones, etc., trabajo este que restó bastante tiempo a mis habituales ocupaciones, y creó innumerables quebraderos de cabeza. En noviembre del pasado año, establecí contactos con Fundición y Artesanía del Metal, de Torrejón de Ardoz, quan diligentemente gestionó presupuesto, plazo de entrega… Enero estaba la escayola en los talleres. Hoy 2 de abril, Jaime 1º está con nosotros. La escultura ha sido fundida en bronce calidad 85/5 por el procedimiento a la arena. Ha sido necesario fraccionarla en 14 partes, que una vez fundidas han sido ajustadas y soldadas bajo mi supervisión, así como la pátina final. Mide 385 centímetros y pesa 1.100 kg. Creo que esta aventura de casi siete años, se ve recompensada al contemplar la obra finalizada, colocada en su sitio y apreciar que sigue manteniendo la misma sensación que tanto me inquietó al iniciar los trabajos: ENIGMÁTICO. Publicat per l’abril de 1987.
Per la seua banda el poeta Lluís Alpera realitzava els versos inscrits en el monolit: «Des del Castell i Les Roques/que vigilen la memòria de la llengua/des del Saladar i els Palmars/que alcen de la pols els vells camps de raïm/des de les multicolors caballeres/que brollen sensualment de l’Aiguadolç/proclamem per sempre l’espessa fidelitat/i la flor del coratge d’aquest poble nostre».
ENIGMÀTICA, eixa és la paraula de l’autor del monument. La mateixa de l’actitud del govern municipal de Dénia, la humiliació al monument i al genial ALBERDI. Quin despreci…
