Les guerres, les raons d’estat, la violència, els genocidis, les matances de persones són sempre cruels, sanguinàries, atroces i brutals. Ignominioses. Pecat mortal, diria jo. Però el que les converteix encara més en un barbàrie sense sentit és la violació, la mort i la tortura dels xiquets i xiquetes.
No és per casualitat que el terror s’aferrisse a les persones més desvalgudes. Això els fa més terribles. I ajuda els terroristes a acomplir millor els seus objectius. 
Per això, la seua defensa, la nostra solidaritat, el nostre compromís ha de ser patent en contra de totes les violències, de totes les guerres i de totes les misèries dels estat, però el que no perdonarem mai és tota esta maldat i vilesa contra els xiquets i xiquetes.
Que no tinguen mai perdó ni descans i que els déus, tots els déus, els ho facen pagar.
