Sembla que els dos grans partits no acaben de posar-se d’acord per solucionar el problema dels desnonaments. I, evidentment, tampoc no es posen d’acord en com frenar els abusos dels bancs. No és per casualitat que l’abril de l’any passat el comité del Consell d’Europa sobre la corrupció va dir que el sistema i el finançament dels partits polítics espanyols eren dels més opacs i perillosos del continent tot subratllar-ne l’endeutament respecte dels bancs.
Segons les xifres del 2007, les últimes fetes públiques pel Tribunal de Comptes, els partits deuen més de 230 milions d’euros als bancs. I el Banc d’Espanya va calcular el 2004 que des de la transició els bancs havien condonat a uns quants partits més de 300 milions d’euros. El BBK i el Santander van perdonar 30 milions d’euros al PSOE el 2006. I encara més, les condicions dels préstecs, segons el dossier del 2007 abans esmentat, els partits pagaven el 0,85% d’interessos quan l’euribor estava al 4,5%. Per això l’última decisió de Zapatero abans d’anar-se’n va ser indultar al vicepresident del Santander que havia estat condemnat pel Suprem. I per això els bancs fan el que volen. I tenen la barra de fer perdre la vivenda a qualsevol. 
I nosaltres no diem res i els continuem votant.
