Possiblement hem estat aguantant massa coses perquè havíem perdut les referències del que era ser de classe obrera i perquè el/s poder/s dels diners sobretot ens havien fet mirar les coses des d’un altre punt de vista: el dels que controlen el capital.
Ens està costant molt adonar-nos que ens estant fent una estafa, un lladronici. I que moltes de les coses que eren el nostre patrimoni -la sanitat pública, l’educació, els serveis socials, els nostres arrels, les nostres institucions financeres (les caixes), les pensions, el nostre nivell de vida,…- ens les estant furtant de mala manera per a fer negoci amb elles. 
I ho fan tot amb la mentida, el cinisme, la hipocresia, la coentor i perversament. Amb la prepotència dels que tenen totes les armes al seu abast. Ens han declarat la guerra. I, alguna cosa haurem de fer. Ni que siga per dignitat.
