Sempre he defensat l’activitat dels xicotets empresaris de la construcció. Per moltes i variades raons. La primera perquè és importantíssima la seua activitat per al teixit econòmic local enfront de les grans empreses constructores que venien de fora, amb personal de fora i materials de fora, i que quan acabaven la construcció dels blocs horribles d’apartaments de Les Marines o de Miguel Hernández desapareixien deixant-nos les irregularitats, les estafes als compradors i el desastre urbanitzador.
Dit això, resulta curiós que qui ha fet el que li ha donat la gana en l’urbanisme local per la seua connexió amb la Gerència d’Urbanisme socialista de Frasés vulga ara ser el defensor dels obrers de la ciutat. Home, no! Uns són els obrers que van amb la seua furgona i carreguen els brics i els sacs de portland, i uns altres són els especuladors i els negociants de la construcció. «Y aunque la mona se vista de seda…». 
