Una vegada més, fidels a la seua cita, Pelut i Pelat ens ofereixen el Calendari del Montgó. Una vegada més, i cada vegada més, els autors han sabut extraure de les entranyes de la nostra muntanya tota la seua màgia acompanyada de la flaire del romer i del timonet, de l’espígol i del xuclamel, de la ginesta i del fenoll.
Enmig dels núvols, dels estels, de les piteres i dels ametlers florits, de les vinyes verdes vora el mar i de les vinyes fosques de la tardor, dels pins i dels garrofers, de la terra i del mar, ens mostren unes imatges que són alguna cosa més que imatges. Són l’essència de la nostra història, del nostre ser col·lectiu, del que els déus de la muntanya han guardat sempre per a guarir lar malenconia del rei Mujaid en la seua cort del regne de Daniya. Són -eixes imatges esplendoroses- nosaltres mateixos. 
