Els amazighs, berbers o rifenys són un poble que té més de cinc mil anys i que s’està al Magrib fins a Egipte i fins Mali pel sud. Els tuaregs són també un poble amazigh. Són entre 30 i 50 milions de persones i han estat perseguits i represaliats durant molt de temps. La seua llengua és el tmazight i es coneix des de tres mil anys abans de Crist. No té res a vore amb l’àrab i per suposat ha estat també prohibida i proscrita. Al Marroc ha estat l’actual rei Mohamed VI qui li ha donat un nou estatus fent-la cooficial.
A Catalunya és la tercera llengua en nombre de parlants. Val a dir, perquè us en feu una idea, que Zidane o Benzemà són amazighs entre molts d’altres personatges de l’art, de la cultura o de l’esport. 
Val a dir també que la major part del que anomenen àrabs expulsats de la Península després de 8 segles -i la major part dels que habitaven les terres valencianes eren amazighs- i estic trobant innombrables petges a la seua cultura compartida amb nosaltres: gastronomia, ceràmica, formes de conrear els camps, pesca…
Fa uns mesos que he conegut eixe món i m’ha captivat. Fins al punt que me n’hi vaig a viure. A treballar amb ells. Hi estic aprenent la llengua i aprecie la seua hospitalitat, humilitat i orgull. I sobretot m’estime la seua joia de viure, la seua esperança i la seua solidaritat. I el sentiment fratern amb qui accepten com a company i amic.
Servisquen doncs aquestes ratlles de comiat i agraïment a tots els qui m’han seguit en l’estimat CANFALI MARINA ALTA durant tant de temps.
