El 15 de mar\u00e7 del 2020 es va fer el silenci. La Marina Alta, com la resta del territori espanyol, comen\u00e7ava a viure una de les etapes m\u00e9s dures de la hist\u00f2ria. La pand\u00e8mia que tot ho va paralitzar i en qu\u00e8 molts no volien creure era una realitat. Avui, l’angoixa, la por i els mals moments que, d’una manera o altra, tots vivim semblen quedar lluny. Sort\u00edrem d’all\u00f2 conven\u00e7uts que hi hauria un abans i un despr\u00e9s, millorarien l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i la prevenci\u00f3, es destinarien m\u00e9s diners a la investigaci\u00f3 i ser\u00edem m\u00e9s solidaris i m\u00e9s respectuosos amb els altres. Tamb\u00e9 amb el medi ambient. En poques paraules, millors persones. Nom\u00e9s han passat cinc anys i, despr\u00e9s de tot all\u00f2, poques coses han canviat. <\/p>\n\n
La pand\u00e8mia del c\u00f3vid-19 ens ha deixat mals records. Alguns dif\u00edcils de superar, com ara la p\u00e8rdua de familiars o amics. Altres inconcebibles en ple segle XXI. La tancada, els carrers deserts, el cessament de les relacions socials i l’a\u00efllament, especialment de la gent gran i dels que vivien sols. El m\u00f3n es congelava. Parcs i jardins sense nens, sense rialles, sense crits. Cues i restriccions d’entrada als supermercats, lineals buits, cossos que defugien les trobades als passadissos. La febre dels guants, la confecci\u00f3 de mascaretes, l’aprovisionament de gels hidroalcoh\u00f2lics. Rostres indefinits, ocults. Les urg\u00e8ncies dels hospitals saturades. ERT. Desassossec, incertesa. Controls. Pantalles. PCR. Persianes tirades. Teletreball. Aplaudiments. Vacunes. <\/p>\n\n
La llista de records i sensacions es podria allargar molt m\u00e9s. Avui tot all\u00f2 sembla un mal somni. Del que sort\u00edem, per cert, amb moltes ganes de viure. De tornar a ocupar terrasses i places, de retrobar-nos amb els nostres, de tornar a la feina i l’escola, viatjar i compartir. Amb el convenciment, aix\u00f2 s\u00ed, que no tornar\u00edem a caure en els errors del passat. <\/p>\n\n
La vida continua. Cert. Per\u00f2 no podem ni cal oblidar. Li ho devem a tots aquells que ja no hi s\u00f3n, als quals es va emportar el SARS-CoV-2 i als qui els va deixar greus seq\u00fceles. Per\u00f2 tamb\u00e9 els qui vindran darrere nostre. Un 15 de mar\u00e7, tal com avui, hores despr\u00e9s que es publiqu\u00e9s el decret de declaraci\u00f3 de l’estat d’alarma al Butllet\u00ed Oficial de l’Estat, ens despert\u00e0vem d’una manera diferent. Era diumenge i no sab\u00edem realment qu\u00e8 se’ns venia a sobre. Ning\u00fa no posava en dubte que les mesures excepcionals adoptades pel govern per fer front a l’expansi\u00f3 del coronavirus s’aixecarien aviat. Tenien una vig\u00e8ncia inicial de quinze dies, prorrogables, aix\u00f2 s\u00ed. I es van prorrogar. Comen\u00e7ava el malson. <\/p>\n\n
L’aven\u00e7<\/strong><\/p>\n\n Les not\u00edcies que arribaven d’It\u00e0lia entrat el mes de febrer del 2020 feien presagiar que no passaria res de bo. Malalts i morts a causa del c\u00f3vid-19 anaven en augment. Davant la r\u00e0pida evoluci\u00f3 dels contagis, les comissions falleres de D\u00e9nia decidien dimecres 11 de mar\u00e7 ajornar les falles, una cosa ins\u00f2lita. La seguretat i la responsabilitat van pesar m\u00e9s que les ganes de festa i les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques que podia tenir la decisi\u00f3. La r\u00e0bia i la impot\u00e8ncia dels primers moments van quedar en un segon pla. L’hostaleria, que veia com s’arru\u00efnava la temporada de falles, posava el crit al cel. <\/p>\n\n Dos dies despr\u00e9s, el 13 de mar\u00e7, divendres, el govern espanyol anunciava al migdia la declaraci\u00f3 de l’estat d’alarma. La Generalitat Valenciana decretava el tancament de bars i restaurants a partir d’aquella mitjanit. A primera hora de la vesprada molts ja tiraven la persiana. Es decretava tamb\u00e9 la suspensi\u00f3 de les classes als centres educatius a partir de dilluns. <\/p>\n\n La confirmaci\u00f3 oficial del primer infectat per coronavirus a l’Hospital de D\u00e9nia arribava el mateix divendres, un treballador del centre. A l’edici\u00f3 del dissabte 14 de mar\u00e7 Canfali Marina Alta se’n feia ress\u00f2, aix\u00ed com de la imatge d’una comarca espantada que deixava els supermercats sense exist\u00e8ncies i els carrers dels seus pobles buits. Advert\u00edem tamb\u00e9 dels durs efectes econ\u00f2mics que tindria la pand\u00e8mia. <\/p>\n\n Al n\u00famero seg\u00fcent, del 21 de mar\u00e7, don\u00e0vem compte del primer mort per covid-19 a la comarca: un ve\u00ed de D\u00e9nia de 37 anys, amb problemes respiratoris i al qual li faltava un pulm\u00f3, que va morir despr\u00e9s d’estar diversos dies a\u00efllat a l’hospital. Era transportista i havia estat a Madrid i a It\u00e0lia. S’havien registrat ja m\u00e9s de 20 positius a la Marina Alta i altres casos de persones amb s\u00edmptomes lleus de la malaltia que havien estat enviades a casa seva en quarantena. Entre aquests, diversos treballadors de l’hospital, on es van refor\u00e7ar les Urg\u00e8ncies i es van comen\u00e7ar a atendre les consultes per tel\u00e8fon. <\/p>\n\n \u201cNo ten\u00edem ni idea\u201d<\/strong><\/p>\n\n El doctor Juan Cardona era llavors cap de servei de la Unitat de Cures Intensives i d’Anest\u00e8sia. Les primeres not\u00edcies sobre el virus que van arribar de la Xina i de les quals informava la televisi\u00f3, encara que quedaven lluny, van comen\u00e7ar a ser preocupants. Les imatges dels hospitals de campanya delataven que el tema estava fora de control. Quan la pand\u00e8mia va comen\u00e7ar a cobrar-se les primeres v\u00edctimes i a expandir-se per It\u00e0lia, recorda, \u201csab\u00edem que era q\u00fcesti\u00f3 de dies que arrib\u00e9s aqu\u00ed\u201d. <\/p>\n\n \u201cVa ser molt dur, molt angoixant, nom\u00e9s existien mesures de suport perqu\u00e8 el malalt no mor\u00eds\u201d (Juan Cardona, metge)<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n Coneixedor del Pla d’Actuaci\u00f3 de la Grip que tenia l’Hospital de D\u00e9nia, i atenent que el virus que arribaria es transmetia per via respirat\u00f2ria, va recomanar a la direcci\u00f3 del centre el desenvolupament d’aquest pla, fruit d’un brot de grip A que s’havia cobrat la vida de 2 o 3 joves uns anys abans.<\/p>\n\n El doctor Cardona reconeix que \u201cels sanitaris no ten\u00edem ni idea de com tractar els malalts, no ens hav\u00edem enfrontat a cap epid\u00e8mia d’aquestes caracter\u00edstiques i no sab\u00edem manejar-nos en una situaci\u00f3 com aquesta\u201d. Considera que els pol\u00edtics del pa\u00eds van ser for\u00e7a irresponsables. Entre altres coses, \u201cperqu\u00e8 quan se sabia que el virus ja era a It\u00e0lia, que \u00e9s al costat, aqu\u00ed encara an\u00e0vem de festa; no ten\u00edem ni m\u00e0scaretes\u201d. <\/p>\n\n El partit de futbol dels vuitens de final de la Lliga de Campions que va enfrontar el Val\u00e8ncia CF amb l’Atalanta de B\u00e8rgam a Mil\u00e0 s’ha considerat el detonant de la propagaci\u00f3 del virus a Val\u00e8ncia. 2.500 aficionats valencianistes van acompanyar el seu equip i van compartir graderies amb 40.000 aficionats de l’equip itali\u00e0 en un moment en qu\u00e8 la regi\u00f3 de Llombardia era l’epicentre de la pand\u00e8mia a It\u00e0lia. \u201cPer\u00f2 llavors el virus ja era aqu\u00ed\u201d, afirma el facultatiu. <\/p>\n\n Les impressions que conserva d’aquell primer moment es resumeixen en dues coses: \u201chav\u00edem de tenir el cap fred, encara que era impossible, i organitzar-nos de la millor manera possible\u201d. Els 14 llits de la UCI podien ser insuficients. Es van habilitar noves places de vigil\u00e0ncia intensiva a les sales d’hospital de dia i despertar. \u201cS’anaven habilitant m\u00e9s llits i m\u00e9s sales segons les necessitats i vam arribar a tenir 45 llits\u201d, explica, \u201cencara que mai no les vam omplir totes amb malalts de c\u00f2vid\u201d. Els malalts que no requerien cures intensives es portaven a planta. \u201cAll\u00e0 s\u00ed que n’hi havia m\u00e9s\u201d, puntualitza Juan Cardona. <\/p>\n\n Descriu aquella situaci\u00f3 com a \u201cangoixant\u201d. Recorda el primer mort a l’UCI, un jove de 33 anys, sense antecedents per malaltia, sa, i els companys sanitaris que es van infectar de covid-19 a la feina. Algun, fins i tot, va morir. <\/p>\n\n \u201cLa nostra missi\u00f3\u201d, relata el llavors cap de l’UCI, \u201cera mantenir vius els malalts, no existia un medicament per fer front al virus, nom\u00e9s mesures de suport perqu\u00e8 el malalt no mor\u00eds i ho super\u00e9s\u201d. \u201cQui tenia bones defenses podia sobreviure i, per a qui no en tenia, era molt dif\u00edcil aconseguir-ho\u201d, afegeix. Se sabia, a m\u00e9s, que en les persones de m\u00e9s de 70 anys la mortalitat era alt\u00edssima. <\/p>\n\n La pand\u00e8mia el va sorprendre amb una dilatada carrera professional als 65 anys. \u201cVa ser molt dur, el pitjor moment de la meva vida professional, mai no havia vist res aix\u00ed\u201d, explica el doctor Cardona. No pot evitar fer esment de la grip del 1918, l’anomenada grip espanyola, un virus respiratori contra el qual va ser molt dif\u00edcil lluitar perqu\u00e8 no es disposava dels mitjans actuals. En 2020, l’aparici\u00f3 de les vacunes, subratlla, va ser un gran alleujament. <\/p>\n\n Precisament Juan Cardona va ser el primer sanitari de l’hospital vacunat, a principis de gener del 2021. \u201cEra el m\u00e9s gran en actiu i en un departament de risc\u201d. En menys de 24 hores, el departament de salut va vacunar 1.400 professionals i personal de les empreses col\u00b7laboradores. Tot i que no s\u00f3n garantia absoluta contra el virus, les vacunes s\u00ed que baixen el risc i la gravetat de l’afecci\u00f3. Amb elles, la incid\u00e8ncia del coronavirus va anar disminuint. <\/p>\n\n Cinc anys despr\u00e9s la seva impressi\u00f3 \u00e9s que n’hem apr\u00e8s poc. \u201cLa gent vol viure, \u00e9s un mecanisme de defensa, no es pot passar la vida recreant-se en la desgr\u00e0cia\u201d, comenta. Des del punt de vista sanitari, opina per\u00f2 que si arrib\u00e9s una nova pand\u00e8mia \u201cpodr\u00edem trampejar millor el temporal, hem apr\u00e8s a organitzar-nos\u201d. Cardona parla d’una consci\u00e8ncia m\u00e9s gran entre els sanitaris i tamb\u00e9, pel que fa a mesures de prevenci\u00f3, entre la poblaci\u00f3. “No hem d’oblidar que aquestes coses poden passar i per aix\u00f2 hem d’estar preparats pel que fa a material, prevenci\u00f3 i organitzaci\u00f3”. <\/p>\n\n \u201cSom m\u00e9s forts\u201d<\/strong><\/p>\n\n “La pand\u00e8mia ens va fer patir a tots, per\u00f2 tamb\u00e9 ens va fer m\u00e9s forts”, afirma Cristina Sell\u00e9s, presidenta de l’Associaci\u00f3 d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Marina Alta (AEHTMA). Especialment al sector de l’hostaleria, \u201cque a portes de les falles, on tots estaven preparats amb el personal i amb tots els productes i preparacions en marxa, vam haver de tancar sine die i sense saber qu\u00e8 seria dels nostres negocis\u201d. <\/p>\n\n AEHTMA remarca la gravetat d’una situaci\u00f3 de la qual molts encara no eren conscients aquell 13 de mar\u00e7, quan es va decretar el tancament de l’hostaleria a la Comunitat Valenciana. Un dia abans, la presidenta va enviar un correu a l’alcalde de D\u00e9nia, Vicent Grimalt, per demanar-li que sol\u00b7licit\u00e9s el tancament a Ximo Puig, aleshores president de la Generalitat. La fi no era altra que salvar, almenys, la Setmana Santa. \u201cPer\u00f2 el malson encara va ser pitjor, es va allargar fins molt m\u00e9s temps\u201d, afegeix Sell\u00e9s. <\/p>\n\n \u201cEns quedem amb la reacci\u00f3 davant la cat\u00e0strofe, la uni\u00f3, la solidaritat i la lluita en defensa del nostre sector\u201d ( Cristina Sell\u00e9s, hostalera)<\/em><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n<\/div>\n<\/blockquote>\n\n El tancament va ser dur, per\u00f2 tamb\u00e9 un temps en qu\u00e8 els hostalers van aprendre all\u00f2 que \u201cjunts som m\u00e9s forts\u201d, com deia el seu lema.<\/p>\n\n Cristina Sell\u00e9s recorda que, durant la pand\u00e8mia, \u201cels hostalers van ser un dels sectors m\u00e9s solidaris, b\u00e9 cedint habitacions per als qui ho necessitessin per a\u00efllar-se o b\u00e9 distribuint tots els productes que tenien al magatzem, primer amb els seus treballadors i despr\u00e9s amb tots aquells que ho van necessitar\u201d. Hi va haver qui s’hi va dirigir sol\u00b7licitant safates, forns, envasos d’un sol \u00fas i aliments, \u201ci tots a una no van dubtar a ajudar\u201d. <\/p>\n\n Temps de solidaritat i uni\u00f3. El contacte, encara que fos via WhatsApp, es feia necessari. Se celebraven reunions virtuals, com a m\u00ednim dos per setmana, amb l’assist\u00e8ncia de m\u00e9s de 100 persones. L’objectiu era donar i con\u00e8ixer les darreres not\u00edcies i les possibilitats que s’anaven tancant o obrint. Per\u00f2 tamb\u00e9, com ella diu, \u201canimar-nos m\u00fatuament\u201d. <\/p>\n\n L’associaci\u00f3 recorda el paper que van jugar Hostaleria d’Espanya i, en especial, el seu president, \u201cel nostre estimat Jos\u00e9 Luis Izuel, mort fa uns dies\u201d. “Ell va ser el que ens va reunir al voltant d’un objectiu com\u00fa i va ser la veu de l’hostaleria durant la pand\u00e8mia”, matisa. La uni\u00f3 amb el sector tur\u00edstic de la Comunitat Valenciana tamb\u00e9 va ser estreta. El lema La vacuna \u00e9s el turisme<\/em> , segueix encara avui vigent, indica. <\/p>\n\n Sell\u00e9s explica que es van prometre moltes ajudes i que un bon nombre van arribar des de l’associaci\u00f3, que va aconseguir m\u00e9s de 1.680.000\u20ac en ajudes per als seus associats. Per\u00f2 tamb\u00e9 es van signar molts pr\u00e9stecs ICO, \u201cque encara ens segueixen hipotecant\u201d. <\/p>\n\n Com en altres sectors, la pand\u00e8mia va canviar maneres de treballar a l’hostaleria que encara avui segueixen vigents: cartes digitals, separacions, reserves, protocols. \u201cI ens van canviar els costums, ara som m\u00e9s de dinar i ‘tardejar’ i sopar m\u00e9s aviat\u201d, afegeix. <\/p>\n\n La presidenta d’AEHTMA no oblida el paper de l’oci, \u201cque va ser la via de fugida quan es van obrir restriccions\u201d. Molts van triar D\u00e9nia i la Marina Alta per a les primeres sortides, \u201ci aix\u00f2 ens va permetre recuperar tot el que hav\u00edem perdut\u201d. Es partia d’un 2019 \u201cespectacular\u201d i ha estat dif\u00edcil tornar a arribar a aquestes xifres, que finalment s’han igualat. <\/p>\n\n Sell\u00e9s subratlla la import\u00e0ncia de no oblidar \u201cper aprendre de tot all\u00f2\u201d i de recordar \u201cles v\u00edctimes del covid-19, els morts i els que avui segueixen tenint seq\u00fceles, i tamb\u00e9 aquells locals i empreses que es van perdre perqu\u00e8 no van poder superar aquesta crisi\u201d.<\/p>\n\n Des d’AEHTMA es queden amb les coses bones: \u201cla reacci\u00f3 davant la cat\u00e0strofe, la uni\u00f3, la solidaritat i la lluita en la defensa del nostre sector\u201d. Per\u00f2 tamb\u00e9 amb tres coses que va demostrar l’efecte de la pand\u00e8mia: \u201cque no nom\u00e9s som una activitat econ\u00f2mica, que som a m\u00e9s una manera de viure, de gaudir i de generar felicitat; que tenim m\u00e9s valor afegit del que se’ns reconeixia i que som els que aportem valor a molts altres sectors econ\u00f2mics que sense nosaltres no tenen sentit; i el paper de les associacions, el sentit de l’associaci\u00f3 per defensar tothom en all\u00f2 que \u00e9s com\u00fa\u201d. <\/p>\n\n \u201cCreiem que al cap de poc temps tornar\u00edem\u201d<\/strong><\/p>\n\n La pand\u00e8mia va obligar a tancar els centres docents i a portar l’escola a casa. Es van generalitzar les classes a trav\u00e9s de plataformes i videoconfer\u00e8ncies, aix\u00ed com l’\u00fas de tauletes i altres dispositius electr\u00f2nics perqu\u00e8 l’aprenentatge continu\u00e9s, no es perdessen els h\u00e0bits ni el contacte amb els centres d’ensenyament. Sergi Mallol era llavors director del col\u00b7legi Pou de la Muntanya de D\u00e9nia. \u201cIntent\u00e0vem estar el m\u00e9s a prop possible dels xiquets, que poguessen treballar a casa i que no perdessen el que han apr\u00e8s\u201d, explica. Ho van fer a trav\u00e9s de la web del centre i de videotrucades. No va ser f\u00e0cil, no hi havia res planificat i no tothom tenia acc\u00e9s a la tecnologia. \u201cCada casa era un m\u00f3n\u201d, com diu ell. Es va treballar de manera diferent de l’habitual, entrella\u00e7ant mat\u00e8ries, amb recomanacions per aprendre a fer altres coses a casa, amb propostes participatives i a trav\u00e9s de v\u00eddeos que preparava el departament d’educaci\u00f3 f\u00edsica per mantenir l’alumnat actiu. \u201cCr\u00e9iem que al cap de poc temps tornar\u00edem\u201d, indica. I com ell, ning\u00fa no s’esperava que el tancament dur\u00e9s tant. <\/p>\n\n \u201cEl primer que em ve al cap \u00e9s el silenci, el col\u00b7legi en complet silenci\u201d (Sergi Mallol, mestre)<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u201cVa ser un tancament brusc i el primer que em ve al cap \u00e9s el silenci, el col\u00b7legi en complet silenci\u201d, recorda. Si treballar o aconseguir que es feren activitats durant el confinament va ser dif\u00edcil, el retorn a les aules tampoc no va ser f\u00e0cil. \u201cCalia recuperar els h\u00e0bits socials mantenint les dist\u00e0ncies i fent cas a les recomanacions, que no permetien el contacte\u201d, gens senzill quan es tracta de xiquets. El temor a la interacci\u00f3, a no veure les cares, les expressions i les rialles es va superar quan es va poder prescindir de la mascreta. <\/p>\n\n A la safata de la balan\u00e7a dels aspectes positius de la tornada a l’escola despr\u00e9s del confinament col\u00b7loca la ruptura de la din\u00e0mica habitual en la manera de fer les classes. Ara b\u00e9, la depend\u00e8ncia de les pantalles es va notar a l’aula, perqu\u00e8 \u201cdes dels m\u00e9s menuts fins als m\u00e9s grans es van fer digitals per a tot\u201d. <\/p>\n\n Mallol tamb\u00e9 parla de les dificultats per recuperar els h\u00e0bits de treball i de la gesti\u00f3 de les pors, els problemes de salut mental i per relacionar-se amb els altres. Afortunadament, afegeix, \u201cara pr\u00e0cticament ja no es nota\u201d. <\/p>\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Professionals de la sanitat, hostaleria i ensenyament recorden com van viure la pand\u00e8mia cinc anys despr\u00e9s que es…","protected":false},"author":6,"featured_media":59323,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[616,594],"tags":[],"class_list":{"0":"post-59331","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-reportatges","8":"category-societat","9":"cs-entry","10":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/03\/corona-1-794x1024.jpg\")
<\/figure>\n\n![\"\"](\"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/03\/corona-2-794x1024.jpg\")
<\/figure>\n\n\n
\n
![\"\"](\"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/03\/homenatge-1024x678.jpg\")
\n