DÍDAC VENGUT<\/p>\n
<\/p>\n
No saps per què però, a vegades, les coses se n’ixen de mare, encara que siga per a bé. El que era una activitat escolar per a l’alumnat de sisè de Primària del Col·legi Sanchis Guarner d’Ondara s’ha convertit en una rondalla publicada i maquetada en paper -per Edicions 96- i que té ja set números diferents. I encara més perquè, de fet, un personatge fictici ha pres vida i, uns dies abans de Nadal, una dona es disfressa de La Gironera i reparteix regals a tall del Pare Noel i els Reis Mags. De fet, hi ha xiquets que escriuen la carta a La Gironera, tot i que són poquets. Perquè, al cap i a la fi, l’objectiu de tot plegat és rebaixar la influència mediàtica d’elements forans en la nostra cultura que, per raons comercials, envaeixen tots els espais d’un dels períodes més esperats de l’any, Nadal.<\/p>\n
La protagonista de tota esta història -mai millor dit- és La Gironera, una velleta entranyable, molt amable i simpàtica que viu a la Cova Fosca de Segària però, quan arriba la Nit de Nadal, recorre tot el poble repartint regals a totes les xiquetes i xiquets que s’han portat bé durant tot l’any. El nom no és debades perquè a esta dona li agrada molt passejar per la vora del riu Girona, on té un hortet. La Gironera té com a amiga una rabosa, Tica (de Vicentica), i una burreta, de nom Canyeta (perquè li agrada molt estar als canyars del riu Girona). Apareixen altres personatges com ara Milo, Nela, Nelo i Onofre Picaquà, un ànec que té el do de poder parlar i volar, entre d’altres. I, com toca i és menester, un enemic, El Furtasomnis, que igual es transforma en dona com busca la col·laboració de la Bruixa de la Boira. “Si no vas llegint tots els llibres, no li trobes sentit a moltes coses. És, en certa manera, una sèrie perquè estan relacionats”, diu el creador.<\/p>\n
El text és obra de Javier Estarca Ramis, mestre de l’escola, i les il·lustracions són de Josep Vidal Martín, un company que ara se n’ha anat a un col·legi de Pedreguer, el seu poble natal. “Va ser la meua filla Sílvia, un dia a casa, qui em va ajudar a donar forma a tot açò que va nàixer com una activitat per a la classe, com unes fitxes de lectura”, diu Estarca. Aquesta idea de crear un referent local, amb missatges de coneixement i estima pel nostre territori i la seua vegetació i fauna, ha tingut èxit. I tant perquè ja s’han publicat set rondalles: La Gironera; La Gironera i els regals; La Gironera i la misteriosa boira; La Gironera i l’aigua de l’assut; La Gironera i l’homenet; La Gironera i la bruixa de la boira; i la Gironera i les dones guapes. La sèrie està inspirada en els llibres de Teo, de Violeta Denou. Ara encara és prompte per a parlar del número huit d’esta rondalla però de segur que no faltarà a la seua cita nadalenca.<\/p>\n
L’edició, de vora 1.000 exemplars, continua comptant amb el suport de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Ondara, l’AFA i l’Associació Cultural Ocell.<\/p>\n
<\/p>\n
UN PERSONATGE FEMENÍ<\/p>\n
<\/p>\n
El riu Girona és l’espai vital per on transcorre l’acció de les rondalles. Per això, en els diferents números es fa menció als pobles per on passa, com ara Alcalà de la Jovada, la Vall d’Ebo, la Vall de Laguar, Sagra, Tormos, Sanet i Negrals, El Ràfol d’Almúnia, Benimeli, etc. La intenció d’Estarca és promoure la rondalla en totes estes localitats i que La Gironera siga un personatge nadalenc reconegut i estimat per un major nombre de xiquets. “Ja hem estat a Sanet i la intenció és fer pàtria i fer el mateix recorregut del Girona”, assenyala l’autor. “La resposta dels xiquets”, continua, “és molt bona, sobretot en els més menuts. Si vas a l’escola, tots la coneixen i em busquen perquè els signe el quadernet”. “Ara vull més perquè soc molt exigent i no podem parar a Ondara, anirem a la contornada”, subratlla.<\/p>\n
A la muntanya de Segària viu La raboseta de Pamis<\/em>, una rondalla obra d’Amàlia Pastor Granel, que baixa fins a Pamis per a menjar. Té com a particularitat que presenta dos finals diferents, que arreplega el llibre. La d’Estarca també és singular perquè la protagonista és una dona. Molts dels referents dels contes i de les llegendes arreu del territori espanyol són homes, com l’Olentzero del País Basc, l’Esteru de Cantàbria, l’Angulero d’Astúries, l’Apalpador de Galícia i el Tió de Nadal, de Catalunya. Si hi ha una menció femenina, la Bruixa Befana a Itàlia. “L’única condició que vaig posar a l’inici de tot açò”, conta l’autor, “és que calia buscar una dona, a fi de canviar una miqueta, i la idea me la va donar la meua filla”.<\/p>\n Com a docent, se’m fa un nuc a la gola i se m’humitegen els ulls quan veus que la tasca d’un mestre o d’una mestra transcendeix més enllà de l’aula i cala en la societat. La Gironera s’ha convertit a Ondara en un personatge conegut i volgut pels menuts i molt ben valorat pels majors que llegeixen les rondalles amb fruïció. Per això, Javier Estarca de segur que està més content que un gínjol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El personatge, creat per Javier Estarca i il\u00b7lustrat per Josep Vidal, pren vida i reparteix regals a la xicalla","protected":false},"author":1,"featured_media":57875,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[574],"tags":[],"class_list":["post-58786","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-sociedad-2","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n