DÍDAC VENGUT<\/p>\n
<\/p>\n
Segur que coneixen, directament o indirectament, alguna persona celíaca. Més que res perquè, segons diuen els estudis, cada vegada hi ha més gent diagnosticada i molta altra que pateix la malaltia sense saber-ho. Però, com és això de viure sense gluten? Hem preguntat a tota una “experta”, Cristina Cabrera Fornés, de Pedreguer, perquè porta tota la vida amb això i no coneix una altra cosa que no siga ser celíaca. I no és una frase feta sinó literal. Quan va començar a prendre les farinetes de cereals es va posar dolenta i aquí va començar el seu viatge per aquest món. Als 16 mesos se li va diagnosticar la malaltia i els seus pares van contactar immediatament amb la Federació d'Associacions de Celíacs per a saber què fer. “M'he interessat pel tema en comptes d'avorrir-lo”, diu. I tant perquè, de fet, ha estudiat Ciències i Tecnologia dels Aliments i ara treballa en aquest camp. Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell, segons resa el refrany.<\/p>\n
Cristina està a punt de complir la trentena i recorda que “em vaig passar tota la infància mirant ingredients en les etiquetes dels aliments”. I elaborant el pa a casa amb una farina de blat de moro que, en aquells dies, els seus pares compraven directament d'un molí de Saragossa. Una farina, per cert, que ara està descatalogada i “he trobat una similar però el quilo val 4,71 euros, quatre vegades més cara del que costa una farina convencional”, subratlla. “Les dues últimes vegades que he fet pa”, afegeix, “m'ha sortit malament i no sé quina és la raó”.<\/p>\n
De xicoteta era la “rara” del grup d'amigues perquè no podia menjar el típic sandvitx de nocilla de les festes d'aniversaris. “Em van explicar què era aquesta malaltia i ho tenia molt clar. És cert que et marca una mica la teva manera de ser i de relacionar-te, però no queda una altra”, assegura Cris. Ara les seves amigues s'acoblen a ella “i, quan anem per ahí, demanen coses que jo puc menjar”. I ocorre el mateix a casa, ja que la seva família conviu -mai més ben dit- amb aquesta patologia que ja és quotidianitat.<\/p>\n
Abans d'anar a menjar o sopar amb la família o els amics, Cristina mira la carta per a assegurar-se que pot demanar alguna cosa. I quan va al supermercat no pot triar el primer que veu. “Sí que estàs condicionada però una altra cosa és que t'acostumes a viure així i per a mi allò estrany seria que hagués de canviar ara”, subratlla. “Si pogués menjar de tot", continua, “no sabria com fer-ho”. Fa unes setmanes es va desplaçar fins a la Vila Joiosa perquè va descobrir un restaurant 100% per a celíacs “i allò és el paradís”.<\/p>\n
Segons el seu testimoniatge, ara hi ha molts més productes sense gluten en els supermercats i, a més, els pots comprar per internet, ja que t'ofereixen facilitats i t'estalvies les despeses d'enviament si passes d'una certa quantitat d'euros. “Trobar-los és fàcil però, ara bé, que t'agraden ja és una altra cosa”, matisa. Hi ha més oferta, sí, però els productes sense glútens -cereals, galetes, coques, gelats, etc.- solen ser més cars i això és un inconvenient. “La veritat és que no em fixo en els preus perquè, si no, no menges”, diu.<\/p>\n
Les postres són el major handicap perquè no sol haver-hi en els restaurants i t'ofereixen fruita “que puc menjar-la a casa”. Trobar un forn o una botiga especialitzada al 100% en productes sense glútens no és gens fàcil “perquè duren poc temps obertes, ja que no hi ha tants clients i, a més, els productes, com he dit, són més cars perquè la matèria primera també ho és i, a més, és més difícil de treballar”, segons indica.<\/p>\n
El desdejuni no és un problema perquè hi ha els mateixos productes amb i sense glútens. Per al menjar i el sopar, la dieta mediterrània és adequada perquè es basa en verdures, llegums, carn, peix…. “És cert que tot ha evolucionat molt”, comenta Cris, “i ara la pasta sense gluten està molt bona perquè hi ha més competència”. Quan viatja, “la meitat de la maleta és per a roba i l'altra per a menjar per si de cas on vaig no tinc el que puc menjar”. La ciutat en la qual més ha gaudit, en aquest sentit, ha estat Sant Sebastià -amb els seus famosos pinxos- i la que menys Brussel·les. A Dénia té localitzat un restaurant en el qual el 90% de la carta és apta per a celíacs.<\/p>\n
<\/p>\n
DEU NORMES BÀSIQUES EN UNA DIETA<\/p>\n
<\/p>\n
L'Associació de Celíacs de la Comunitat Valenciana (ACECOVA) dona deu normes bàsiques per a fer una dieta sense gluten. La primera és que no deu mai iniciar-se sense un diagnòstic complet que la certifique. Un dels majors errors és la prescripció de la dieta per la simple sospita d'intolerància al gluten o per un resultat positiu en la detecció d'anticossos específics. En cas de diagnòstic de malaltia celíaca, l'únic tractament possible és una dieta estricta sense gluten per a tota la vida. Cal eliminar qualsevol producte que porte entre els seus ingredients blat, ordi, sègol, espelta, blat khorasan, triticale i civada, així com els seus productes derivats, és a dir, farina, pasta alimentosa, pa, brioixeria, etc.<\/p>\n
La dieta ha de basar-se en aliments naturals que no continguen glútens, lactis, carns, peixos, fruites, verdures, ous, llegums i cereals permesos (arròs, blat de moro, mill i sorgo, però sempre en la seva forma sencera). I cal tenir en compte que els productes derivats dels cereals permesos són de risc a causa de les contaminacions que poden produir-se durant el seu procés d'elaboració. Qualsevol producte manufacturat pot ser susceptible de portar gluten i no es recomana el consum de productes a granel i\/o sense etiquetar.<\/p>\n
Una altra recomanació és tenir precaució amb els aliments importats, ja que un fabricant pot emprar diferents matèries primeres (susceptibles o no de contenir glútens) per a un producte amb la mateixa marca comercial. No s'han de consumir productes etiquetats amb la declaració “molt baix en gluten” perquè contenen entre 20 i 100 ppm de gluten. I el més important, davant el dubte de si un producte conté o no gluten, no el consumisca, segons la ACECOVA.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Cristina Cabrera assegura que \u201cestic tan acostumada a viure aix\u00ed que, si poguera menjar de tot, no sabria com fer-ho\u201d","protected":false},"author":2,"featured_media":15537,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[610],"tags":[],"class_list":{"0":"post-46422","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-lultima","8":"cs-entry","9":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n