DÍDAC VENGUT<\/p>\n
<\/p>\n
Sempre havia escoltat a casa que la tia Maruja -dona de mon tio Juanito, germà de ma mare- cantava molt bé. Però mai l’havia sentida, la veritat. Vaig prendre consciència de debò quan el nostre company Toni Reig va incloure una xicoteta ressenya de Maruja Patrocinio en el llibre 150 anys de música i ball a la Marina Alta<\/em>. Dissabte passat, mentre compartia un cafè amb la meua germana i la meua cosina Maite, em va dir que sa mare, amb quasi 90 anys, cantava de nou amb la Rondalla Cultural de Benissa. I, ara sí, he volgut conéixer la seua història de primera mà i m’ha sorprès de valent. La seua veu encisadora no s’ha apagat, ni de bon tros, tot i que feia 47 anys –sí, ho han llegit bé- que no cantava. Tot té una explicació, que després coneixeran. El dia que la filla es va casar, en 1982, va fer una excepció i perquè la gent li ho va demanar.<\/p>\n A Maruja Ivars Ivars –Patrocinio era el nom de sa mare i no hi havia altra al poble- li ha agradat cantar des que va nàixer, com aquell que diu. De xicona, abans de prendre la comunió, ja cantava a l’església a la Novena de les Flors de Maig i també a l’escola quan a Nadal arreplegaven algun cèntim per al Domund i per a UNICEF. Ja de joveneta, amb 14 o 15 anys, estava a l’hospital de València perquè tenia una tia malalta i un home la va sentir cantar. Ell era Vicente Vidal, un operari del centre sanitari que de vesprada exercia com a locutor a Radio Ser de València. A la ràdio feia un concurs infantil i li va oferir a Maruja anar a cantar una cançoneta. Era l’any 1949 i així ho va fer una vegada obtingut el permís dels pares. Mentre durava l’estada de la tia a l’hospital, Vidal li recomanà una acadèmia de música a la capital del Túria a fi d’educar la veu, tot i que la de Benissa cantava molt bé de forma natural, sense haver estudiat mai res de res. Però en este segon cas els pares ja no van donar el vistiplau.<\/p>\n Això de la ràdio va ser una bona experiència i, de fet, va repetir. De la mà de músics del poble com Pepe La Maca, Toni Palero, Vicente Colomer i José Esquerdo va anar a Ràdio Dénia per tal de gravar dos anuncis publicitaris d’ambdues empreses de Benissa, Licor de Hierbas Baydal i Coñac Pons. Els músics tocaven en directe i Maruja posava la veu en el missatge fet per a l’ocasió a fi que els oients compraren els dos productes.<\/p>\n Maruja era una de les veus que cantava en solitari en els festivals de sarsuela i música espanyola que es feien en el Cine Goya en els anys 50. Sonat va ser l’èxit obtingut en l’espectacle Abanico de España<\/em> i la seua interpretació de Nobleza baturra<\/em>, de Concha Piquer. Maruja aprenia les cançons de la Concha Piquer, Juanita Reina, Paquita Rico i d’altres mentre escoltava la ràdio. “Les posaven tant, eren molt repetitives, que les aprenies a la força”, recorda Maruja. “Un dia”, continua, “li vaig dir al meu germà que em portara de València les partitures i així les donava als músics perquè les actuacions als festivals isqueren redones”.<\/p>\n Amb poc més de 18 anys, Maruja es posa a festejar i s’acaba això de pujar als escenaris. Ara bé, es passa tot el dia cantant a casa, mentre fa les tasques de la llar o cus perquè ha exercit de modista durant més de 50 anys. Va aprendre l’ofici d’una veïna del carrer Sant Domènec, Madalena La Consumera. “Va ser la meua mestra, m’ho va ensenyar tot. Un dia, quan jo tenia 20 anys, ens va dir que se n’anava a Alger i ens va deixar a mi i a una companya tota la roba que tenia penjada encara per a acabar. Després ja he cosit per a mi tota la vida”, subratlla Maruja.<\/p>\n De cantar nit i dia, l’any 1977 deixa de fer-ho arran la mort de son pare. “Ja no m’abellia, la veritat, i no havia tornat a fer-ho fins fa poc”, diu Maruja. El veïnat de la finca on viu estava estranyat perquè tenien el costum de sentir-la molt a sovint pel pati de llums. “Vicente Frau em va preguntar per què no cantava i li vaig dir la veritat. Tot era per la mort del pare i així he estat anys i anys”, comenta. Fa uns mesos que la cosa ha canviat, i tant. A Benissa van fer una exposició al carrer a fi d’homenatjar les dones que eren conegudes com a cantants de tots els temps. Maruja va participar en un vídeo on cantava un tros d’una cançoneta.<\/p>\n Tornar a veure-la cantar va encendre de nou la flameta. Dos dels integrants de la Rondalla Cultural de Benissa, Pascual Giner i Rosario Gimeno, li van proposar d’unir-se al grup. Maruja no ho tenia massa clar però la insistència de les germanes Vaqueta va fer la resta. Ja ha fet tres actuacions amb la rondalla i a hores d’ara està aprenent la lletra de les nadalenques que preparen per al concert de Nadal. I a sa casa em mostra tot el repertori de cançons que té la Rondalla i em diu, ben clar, que “les que més em costa d’aprendre són les que estan escrites en valencià”.<\/p>\n Però ahí no acaba la cosa. Teresita La Mestra, com se la coneix al poble, ha convençut Maruja i ara canta també a l’església els diumenges, a la missa de les 12 hores. Si no vols caldo, dues tasses.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Maruja Patrocinio torna a cantar despr\u00e9s de 47 anys de la m\u00e0 de la Rondalla Cultural de BenissaD\u00cdDAC VENGUT","protected":false},"author":2,"featured_media":15534,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[610],"tags":[],"class_list":{"0":"post-46421","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-lultima","8":"cs-entry","9":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n