L’exercici polític 2024 a Pego esgota les seues ultimes dates i l’alcalde, Enrique Moll, fa balanç per a CANFALI MARINA ALTA dels principals esdeveniments que s’han produït. El concurs d’idees per a edificar un nou teatre, el funcionament de la nova biblioteca “Carmen Alemany Bay” com alternativa des del punt de vista cultural, les mancances d’infraestructures en el parc natural de la Marjal com a entrebancs per a desenvolupar un projecte integral de desenvolupament turístic, la situació urbanística del municipi amb el sempitern projecte Pego-Golf que sempre suscita controvèrsia a l’hora de desenvolupar-lo o la necessitat de comptar amb uns pressupostos municipals que siguen reals per a encarar l’equador de la legislatura, són abordats des de diferents perspectives per part del cap d’un equip de govern socialista. Equip que, segons apunta, “està acostumats al fet de que per a poder governar en minoria tens que treballar més i depenent de les qüestions abordar les sensibilitats més pròximes a uns o altres per a traure-les endavant”. <\/p>\n
<\/p>\n
PREGUNTA: Acabaven l’any passat amb una declaració d’intencions seua sobre el teatre. I ara va poques setmanes ha eixit publicat el concurs d’idees per a el disseny del nou edifici. Perquè ha costat tant?<\/strong><\/p>\n RESPOSTA: La veritat és que aquests temes de classificacions i normatives són costosos i llargs quan sobta per fer un concurs d’idees. En el cas del futur teatre volem tindre les màximes garanties de que serà un bon projecte, per això hem volgut traslladar-ho al col·legi d’Arquitectes d’Alacant per treballar conjuntament. Han estat des d’aquest col·legi d’on han arribat una sèrie de modificacions, en repetides ocasions, per tal de treballar-les. Ara, tot aquells interessats en presentar un projecte tenen un temps per fer-ho, per suposat, els estem facilitant tot el que puguen necessitar, com l’accés a l’edifici. Cal que coneguen bé les característiques d’aquest espai i la idiosincràsia a la qual va lligat. Esperem que aquesta fórmula participativa ens faça disposar dels plànols a finals de 2025 i, a partir d’eixe punt, començarà la gestió de les pertinents ajudes de cara al finançament de la seua execució, prèvia l’oportuna licitació de les obres, perquè cal recordar que és un projecte amb un pressupost molt elevat.<\/p>\n P: I eixe buit subsidiàriament ha estat plenat pel funcionament de la nova biblioteca Carmen Alemany Bay amb concerts i altres activitats…<\/strong><\/p>\n R: La veritat és que eixe forat resulta difícil d’omplir perquè hui per hui Pego no disposa de cap instal·lació d’eixes característiques pel que fa a l’aforament. Per això hem intentat fer actuacions menors que més o menys s’adaptaren a la capacitat inter-mitjana de la nova biblioteca amb la que tinc l’orgull d’haver cregut posant-la per davant d’altres alternatives i crec que el temps m’ha donat la raó malgrat ser una obra molt costosa en diners i temps.<\/p>\n Però no poder comptar amb el teatre ha deixat excloses actes essencials per a societat pegolina con son les presentacions falleres i el teatre amb els quals hem treballat per tal de buscar solucions momentànies.<\/p>\n P: En matèria d’infraestructures enguany ha sigut el de l’adjudicació de les obres de l’eliminació del punt negre de l’Hostal de Sant Jaume, el qual, encara que es troba fora del terme municipal de Pego, te una especial incidència en la vida social pegolina.<\/strong><\/p>\n R: Sí, podem dir que tant l’actual equip de govern socialista com l’anterior s’han deixat l’ànima per a que es dotara de seguretat a una via essencial per a l’accés del pegolins a una segona vivenda com als visitants del parc natural de la marjal. Estem parlant d’un punt negre el qual ha arrabassat moltes vides. Repetides han estat les visites a Madrid per tal de sol·licitar una solució a aquest greu problema. Crec que fruït d’aquest treball i del bon enteniment amb el Govern Central, a aquest encreuament li queda poc de temps. Juntament amb l’accés a l’autopista, han estat dos punts molt importants pel nostre equip de govern, que hem estat reivindicant des del primer moment que entrarem a l’Ajuntament.<\/p>\n P: Continuant amb el tema d’infraestructures resulta quasi obligat referir-se al Centre de Recepció del parc natural de la Marjal i per a quan…<\/strong><\/p>\n R: Que haja passat un any i mig des de les eleccions autonòmiques sense nomenar al president de la Junta Rectora del parc natural, és el millor exemple de que la Marjal ha quedat oblidada per l’actual govern de la Generalitat. Aquesta circumstància ens aboca a creure que el nostre parc es troba actualment totalment abandonat per les institucions autonòmiques i això té la seua en matèria de seguretat amb una patrulla que estimem insuficient per la vigilància mediambiental de l’entorn. Insuficiència que es produeix també en el tema dels controls hídrics de l’espai natural i que compromet seriosament projectes com el de la reintroducció de l’àguila pescadora en el que hem cregut des del principi generant sinèrgies com amb les fundacions Migres i Iberdrola, però no es veu un suport directe per part dels actuals responsables de la Conselleria de Medi Ambient. La sensació que dona es que no creuen en eixe tipus de polítiques i quan un no està convençut d’una cosa resulta difícil que faça inversions i infraestructures per a impulsar-la. Nosaltres si ho estem, sempre hem apostat per la Marjal. Dotant-la de vigilància, amb la figura del guarda; amb projectes de recuperació de fauna, treballant contra espècies invasores, entre moltes altres tasques que, creguem, no haurien de ser responsabilitat nostra.<\/p>\n P: I parlant de la Marjal sempre és inevitable fer-ho de l’arròs, amb dues setmanes gastronòmiques per a promocionar-lo com a producte diferencial…<\/strong><\/p>\n R: Des de l’equip de govern del PSPV creiem en la singularitat de l’arròs pegolí, sobre tot el de la varietat “bombó”, pel fet de ser l’únic que es produeix en tota la província d’Alacant. Sabem que és un producte de ‘quilòmetre zero’ i de producció limitada, podríem dir que exclusiva. Creguem que caldria potenciar aquests punts dotant al producte d’un segell de qualitat, el que mereix un producte cultivat en un parc natural. És imprescindible per a obtindre una marca diferenciadora al mercat, que sabem que aquest demanda. Per tal d’aconseguir-ho cal que tots els actors implicats caminen units de la mà.<\/p>\n P: I com es conjura eixa mentalitat?<\/strong><\/p>\n R: Nosaltres des de la nostra part hem intentat gestionar una Denominació d’Origen junt a la Diputació d’Alacant i altres facetes com el residu zero que deixen constància de la singularitat de l’arròs pegolí perquè entenem que es la única forma de competir amb altres llocs on es dedica una major superfície al conreu com són l’Albufera, el Delta de l’Ebre o Calasparra i fa anys que tenen les infraestructures muntades. Amb això des de l’Ajuntament hem oferit als productors fer-nos càrrec de la promoció i anar on fera falta de cara a ressaltar la seua singularitat, perquè ho considerem una bona inversió a l’hora de posar en valor un producte nostre pel que aposten referents en la cuina de l’altura de Martin Berasategui o Kiko Moyà.<\/p>\n P: No obstant això, la promoció a nivell comarcal sembla estar consolidada amb unes jornades de l’arròs bomba i bombó que han aconseguit arribar a la XV edició. <\/strong><\/p>\n R: La veritat és que els restauradors pegolins estan satisfets d’aquesta promoció, que ha convertit a les jornades de l’arròs de Pego en una referència gastronòmica a nivell comarcal. Gràcies, en gran mesura, a la implicació del sector hostaler a l’hora d’innovar el receptari i oferir els seus serveis a un preu assequible de forma periòdica. Per suposat, sempre es pot millorar, queda molt de camí per fer.<\/p>\n P: Complementat amb rutes pel parc?<\/strong><\/p>\n R: Si. Les rutes al parc natural de la Marjal, i també a les nostres muntanyes, són un reclam per a un determinat tipus de turista, respectuós amb la natura, però que també aprecia la tradició dels pobles que visita i que ve disposat a gaudir de tot allò que li pot oferir Pego: cultura, història, gastronomia. Amb tot això treballem per tal de confeccionar propostes atractives, tant en l’entorn de la Marjal, però també a les nostres muntanyes i al nucli urbà.<\/p>\n P: Altre tema d’actualitat gira al voltant de la desclassificació de vora 300.000 metres de sol urbanitzable en la zona de Mostalla. Motius?<\/strong><\/p>\n R: El principal motiu és que volem evitar que augmente l’espai on es puga construir. Baix aquesta premissa i comptant que en aquesta zona no està programat, és a dir, no hi ha cap projecte urbanístic iniciat o previst, s’ha decidit desclassificar-lo i convertir-lo en sòl no urbanitzable “pormenoritzat”, o siga rústic, amb la qual cosa, evitem que puga iniciar-se qualsevol projecte en aquest entorn. Busquem preservar espais verds al nostre terme municipal i, a més, en aquest cas, poder intervindre en el sòl forestal, per exemple creant tallafocs, ja que ens avala el pla d’emergències.<\/p>\n <\/p>\n PEGO GOLF EN PROCÉS D’ALEGACIONS PER A ADJUDICAR LA CONDICIÓ D’AGENT URBANITZADOR<\/p>\n <\/p>\n P: Seguint en l’apartat urbanístic sembla seguir el tema del Pego Golf en el candeler, amb concentracions de plataformes davant de l’Ajuntament que s’oposen i la falta d’adjudicació de l’execució del projecte. Com es troba el tema?<\/strong><\/p>\n P: A dia de hui està en procés d’al·legacions per a adjudicar la condició d’agent urbanitzador per segona vegada. I aprofite la menció per a eixir al pas de tots els rumors i “bulos” que estan aflorant sobre la qüestió amb barrabassades del calibre com que si va a incloure un centre comercial més gran que el d’Ondara, una hípica o catorze hotels.<\/p>\n Puc dir ben fort que l’únic que hi ha segur en el projecte aprovat en el 2005 per PSOE, PP i Compromís es que contempla la construcció de fins a 1.300 cases, la proposta econòmica que tindrà que vindre a l’Ajuntament quan s’adjudique la condició d’agent urbanitzador serà la que marque el desenvolupament del projecte. La resta de rumorologia interessada es vendre fum, que sempre resulta molt fàcil, sobre tot per part dels que han van vendre els terrenys en el seu moment, han tret el benefici i ara estan en contra. En eixa deriva hi ha que deixar clar que l’Ajuntament no va a desenvolupar el camp de golf, però tampoc revertir a rústics els terrenys on es preveia ubicar-lo, perquè això seria hipotecar-se de cara a una potencial indemnització per lucro cessant que podrien reclamar els que van invertir quan es va programar com a urbanitzables. Si tan clar tenien tornar-ho a rústic les plataformes i la Conselleria de Medi Ambient en mans de Compromís la legislatura passada, ho havien de fer portat a cap i assumir les conseqüències d’eixa reversió.<\/p>\n P: També està la controvèrsia al voltant de l’augment de preus de la recollida de residus i les sancions per ús indebut dels contenidors.<\/strong><\/p>\n R: La legislació que ve d’Europa ens obliga als municipis a que el rebut siga conseqüència del cost real de la despesa del servei i aquest any s’ha multiplicat per diferents factors com la taxa d’abocament i per tant en tingut que adequar-lo amb vistes a 2025. L’Ajuntament de Pego es troba en procés de licitar el nou servei per als pròxims deu anys i això el pot fer baixar o pujar segons la fórmula per la que s’opte. De forma que si es va a un sistema porta a porta està clar que va a pujar, mentre que si s’opta pel mixt amb eixe tipus de recollida pel centre urbà i amb contenidor per l’extrarradi tindrem que valorar els costos a l’hora d’afrontar un canvi.<\/p>\n Ara estem en una política de retirada de contenidors pel terme i sancionar els abocaments que en una gran part són provinents d’altres pobles veïns on s’ha implantat el porta a porta i, damunt, no compten amb ecoparc com nosaltres, perquè el que no pot ser es que de les restriccions que tenen allí paguem les conseqüències ací.<\/p>\n P: Porta un exercici amb els pressupostos prorrogats…<\/strong><\/p>\n R: La veritat és que les eleccions a mitjan any i la formació de l’equip de govern va fer pràcticament impossible configurar uns pressupostos com cal, per això és evident la necessitat de comptar amb una previsió de despeses i ingressos que siga real per a 2025, ja que si la gestió ha anat justeta amb la de 2023 serà del toto impossible portar-la a cap per l’estabilitat de les arques municipals, ja estem treballant en els de 2025 els quals volem negociar amb l’oposició.<\/p>\n P: I en eixa dinàmica com estan les relacions amb l’oposició de cara a aconseguir eixa aprovació de la previsió de despeses i ingressos per a 2025?<\/strong><\/p>\n En el si de l’equip de govern socialista som conscients de que, vista la correlació de representativitat en la corporació municipal, ens tocarà negociar amb la resta de forces polítiques representades. Però això no es nou per a nosaltres, que estem acostumats al fet de que per a poder governar en minoria tens que treballar més i depenent de les qüestions abordar les sensibilitats més pròximes a uns o altres per a traure-les endavant. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"L’exercici polític 2024 a Pego esgota les seues ultimes dates i l’alcalde, Enrique Moll, fa balanç per a…","protected":false},"author":2,"featured_media":22311,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[611],"tags":[],"class_list":["post-46281","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-politica-ca-es","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n