Ho va dir l'arqueòleg Toni el Verger el mes de setembre passat al final de la seua intervenció en el cicle de conferències La Defensa en Temps de Guerra: “el millor està per vindre”. Així donava a entendre que, després del complet treball de prospecció del litoral i documentació que li havia permés constatar l'existència de 18 nius de metralladores en la costa de Dénia, s'obria una nova etapa d'estudi de cartografia i recopilació de fonts orals i gràfiques que podia aportar novetats sobre aquestes construccions defensives, conegudes també com a búnquers de la guerra. Ha sigut la mar, o millor dit el temporal de final d'any, el que ha llançat nova llum sobre el mapa de casamates -el nom oficial dels nius de metralladores- que va haver-hi a les platges de la ciutat. Van aparéixer les restes d'una d'elles fa només uns dies en L’Almadrava, molt prop de la desembocadura del riu Girona, en la riba de la mar i encara colpejada per les ones.
\n El que en el seu moment es va alçar sobre l'arena ha estat durant anys ocult per ella. El tram de costa on han aparegut les restes és un dels més afectats per l'erosió i la desaparició de la platja. Ara, com un regal de Reis, la mar i l'arena en retirada han permés veure allò que queda del niu de metralladores que va haver-hi al costat del Girona. L'arqueòleg ha recordat que era freqüent que aquestes construccions s'alçaren al costat del riu. De fet, es va documentar una altra casamata al costat del marge esquerre del riu Molinell.
\n A simple vista, pot no cridar la nostra atenció. No obstant això, sí que va atraure la de Mateo Blay, un veí de la zona que va donar compte del que havia quedat al descobert al Museu Arqueològic de Dénia amb la sospita que poguera ser d'interés. Toni el Verger ha constatat que es tracta de les restes d'un niu de metralladores de la guerra, del qual no es tenia constància per les fonts orals ni tampoc a nivell arqueològic, ja que durant la prospecció que duc a terme el mes de setembre no s'apreciaven a simple vista en estar sepultats per l'arena. Es recolza en diversos indicis, com l'ús del formigó armat propi de la República, l'aparició de varetes de ferro i la construcció a base d'encofrats.
\n Amb aquest nou descobriment, són ja 19 els nius de metralladores coneguts d'aquell mur defensiu que van alçar els republicans per a protegir la població civil, ja que la seua missió no era destruir els grans creuers de guerra sinó actuar com a barrera protectora i alhora dissuasiva d'atacs i desembarcaments, així com facilitar informació sobre l'enemic.
\n Les casamates estaven situades a una distància d'entre 800 i 900 metres l'un de l'altre al llarg del litoral a fi de cobrir tot el front marítim. En la investigació realitzada pel Verger, es va constatar -bé per fotografies, fonts orals o documentació- l'existència de 18 construccions d'aquest tipus i es va poder fer la fitxa de 10 d'elles, no vaig agafar de les 8 de les quals no quedaven restes. En la línia de costa hi havia un buit de 4 quilòmetres, que coincideix amb la zona de l’Almadrava, on no es tenia coneixement de res que fera referència a elles. Les més pròximes són les del Palmar (de la qual no queden vestigis però localitzada en un mapa) i una de les situades en Les Deveses. Precisament, les localitzades en aqueixa zona són les millors conservades.
\nTots els búnquers, explica, tenien la mateixa planta circular, si bé el sostre era pla i es cobria d'arena per a camuflar-les. En el centre s'alçava un pilar de formigó reforçat amb ferro per a col·locar la metralladora, que tenia un abast de prop de 4 quilòmetres. Podien tindre una o diverses troneres. A l'interior hi havia un passadís i, en la part de darrere, un lloc destinat a guardar la munició.
\nEmilio Oliver Sanz de Bremond, en el seu llibre sobre la Guerra Civil Espanyola -del qual el Museu Arqueològic va fer una edició facsímil amb la col·laboració de la Fundació Dénia en 2017-, parla de la construcció a principis de 1937 de diversos búnquers en el litoral de Dénia. Existeixen també altres fonts documentals i orals. Però seria important la col·laboració ciutadana per a completar el mapa de nius de metralladores amb nous testimoniatges o material gràfic dels anys 50-60, quan el seu estat de conservació era millor. Alguns van ser dinamitats per a deixar la platja lliure i trobar noves restes, com ha ocorregut ara, depén de les variacions del litoral.
\nEl director del Servei Municipal d'Arqueologia, Josep A. Gisbert, ha recordat que les restes es troben en terreny de domini públic marítim i que Costas haurà de tindre en compte que, per llei, els vestigis de la guerra són Béns de Rellevància Local. El catàleg realitzat a l'empara del projecte La República i la Guerra Civil, finançat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, permetrà frenar el procés de destrucció que pateixen aquestes construccions defensives situades enfront de la mar i obri la possibilitat d'estudiar-les més a fons i posar en valor alguna d'elles. Això sí, sempre que hi haja voluntat per a això.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Ho va dir l'arqueòleg Toni el Verger el mes de setembre passat al final de la seua intervenció…","protected":false},"author":2,"featured_media":18945,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[611],"tags":[],"class_list":["post-45340","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-politica-ca-es","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n