Per Ana Isabel García-Izquierdo Peribáñez (*)<\/p>\n
En el nostre dia a dia tots ens veiem confrontats a situacions socials que ens propicien conflictes amb nosaltres mateixos i ens incomoden, portant-nos moltes vegades a donar respostes inadequades i\/o amb les quals no ens sentim satisfets.
\nEt convide al fet que et detingues uns instants a reflexionar sobre com sols respondre en situacions similars a les següents: que el teu cap et demane treballar just aqueix cap de setmana en el qual tenies organitzada una escapada amb la teua família, que la teua mare et cride en ple dia de màxim enrenou i et diga una frase de l'estil “afecte, després de tant de temps sense veure't, quan et vegem no et coneixerem… Camina vine't a menjar, que t'he preparat el teu plat favorit”; que arribes a la teua asseguradora amb la intenció de contractar una assegurança sobre el qual t'has estat informant, però que el teu assessor d'assegurances insistisca sobre l'interés que contractes un altre que desconeixes i t'ix més car; o que portes el teu cotxe al taller al fet que li facen una reparació d'alt cost, sense èxit, i que el mecànic sense donar-te cap explicació l'única cosa que et propose siguen solucions que et generaran una major despesa. Ara pensa, la forma en què sols respondre davant aquesta mena de situacions et deixa satisfet\/a i en pau amb tu mateix\/a?
\nSi ens parem a pensar, segur que trobem múltiples escenaris socials en els quals no hem respost com realment haguérem volgut i hem acabat sentint-nos malament amb nosaltres mateixos. I és que, en aquesta mena de situacions que ens generen conflicte, amb freqüència solem respondre sotmetent-nos als desitjos de l'altre, amb agressivitat o mentint, la qual cosa en moltes ocasions ens produeix sentiments de frustració i culpabilitat. En definitiva, respondre d'aquesta manera en situacions compromeses o incòmodes ens impedeix sentir-nos satisfets de la nostra resposta i en pau amb nosaltres mateixos, podent a més deteriorar la nostra autoestima a llarg termini. Són probablement menys les ocasions en les quals responem de manera honesta, sense alterar-nos, respectant-nos a nosaltres mateixos i també als altres.
\nL'assertivitat consisteix a expressar el que un creu, sent i desitja de manera directa i honesta, fent valdre els propis drets i respectant també els drets dels altres (Gaeta & Galvanovskis, 2009). Com ho assenyala Bishop (2000), ser assertiu significa ser capaç d'expressar-se amb seguretat, sense haver de recórrer a comportaments passius, agressius o manipuladors, la qual cosa requereix un autoconeixement i control d'un mateix; i, a més, saber escoltar i respondre a les necessitats de l'altre sense descurar els propis interessos i principis.
\nSón diversos els estudis que han demostrat que l'assertivitat i l'autoestima estan relacionades. I és que, ser assertiu implica respectar-se a si mateix tant com als altres i considerar les pròpies opinions, creences, pensaments i sentiments tan importants com els de qualsevol altre (Rees i Graham, 1991). Les persones que es valoren a si mateixes són més propenses a manifestar la seua opinió, pensaments i sentiments davant els altres, així com a defensar la seua posició en situacions de conflicte; no obstant això, les persones amb una autoestima baixa tendeixen més a ocultar el seu vertader jo als altres. Com explicava en l'article Com es construeix la nostra autoestima?, la nostra autoestima és fluctuant al llarg del temps i quan es veu més vulnerable tendim a ser menys assertius. No obstant això, la pràctica d'una comunicació assertiva pot ajudar-nos a guanyar autoestima (Sanchez, 2000). I és que, en efecte, l'assertivitat és alguna cosa que podem entrenar!
\nSer assertiu ens ajuda a interactuar de manera justa i equilibrada amb els altres, permetent-nos obtindre major satisfacció de les nostres relacions interpersonals i aportant-nos major satisfacció personal i autoestima.
\nT'animes a practicar l'assertivitat?<\/p>\n
Si t'ha agradat aquest article, recorda que trobarà més en el Blog de psicologia Résilience. Pots seguir-me en xarxes socials Instagram (@psicologia_resilience) i Facebook (Centre de psicologia i benestar Résilience), per a estar informat\/a cada vegada que publique un nou article o també pots subscriure't al blog de manera gratuïta perquè t'arribe una notificació per email informant-te de cada nova publicació. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Per Ana Isabel García-Izquierdo Peribáñez (*) En el nostre dia a dia tots ens veiem confrontats a situacions…","protected":false},"author":1,"featured_media":3312,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":{"0":"post-4400","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-salud","8":"cs-entry","9":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n