DÍDAC VENGUT<\/p>\n
<\/p>\n
Raúl Soliveres Cabrera, de Benissa, va estudiar Enginyeria Elèctrica en la Universitat d'Elx. Quan va acabar, li van oferir fer pràctiques però molt mal pagades perquè, segons conta, guanyava més diners de cambrer. Davant la falta d'oportunitats, i com molts altres joves, va decidir creuar els Pirineus i buscar sort per a guanyar-se la vida. I no es penedeix, ni molt menys, perquè li ha anat bé. Ara té un treball fix, ha viatjat per tot el món i, el més important, ha conegut noves cultures i s'ha desenvolupat com a persona. S'ha marcat un termini màxim de cinc anys per a tornar a Espanya, amb una maleta plena d'experiències en tots els sentits. Però si difícil va ser anar-te, també ho serà el retorn, segons ens conta.<\/p>\n
<\/p>\n
PREGUNTA: Per què va decidir marxar-se a l'estranger?<\/strong><\/p>\n RESPOSTA: No estava molt motivat, no veia moltes oportunitats i vaig decidir marxar-me a Dublín, on estava la meva germana, per a millorar el meu anglès. Vaig treballar allí de cambrer i vaig començar a buscar ofertes de treball per tot Europa.<\/p>\n P: Fins que va donar en el clau i no va deixar escapar l'ocasió, no és així?<\/strong><\/p>\n R: Sí, vaig enviar una sol·licitud a una multinacional alemanya, Trumpf, amb la qual seguisc encara avui. Vaig passar una primera entrevista a distància i després una segona ja cara a cara. Era novembre de 2017 i em van oferir incorporar-me a l'empresa al gener de 2018.<\/p>\n P: I quina és la seva labor en aquesta multinacional alemanya?<\/strong><\/p>\n R: Es dedica a la fabricació de màquines làser industrials. Jo m'encarregue d'un model en exclusivitat i el desenvolupe, controle la instal·lació, el servei post-venda, etc. Treballem en el sector dels semiconductors, un element tecnològic que té molts usos i, per tant, molta demanda.<\/p>\n P: I per on es mou?<\/strong><\/p>\n R: Vaig estar un any i mig per Alemanya, Holanda, Bèlgica, els Estats Units, etc. Després em van oferir una destinació ja fixa a Taiwan o Corea del Sud.<\/p>\n P: I quina va triar i per què?<\/strong><\/p>\n R: No ho vaig pensar dues vegades perquè m'encanta la cultura oriental, soc un gran apassionat. Vaig triar Corea del Sud. M'he mogut per tot el país però, sobretot, per les ciutats de Seongnam, Suwon, Pyeontaek i Icheon.<\/p>\n P: Llavors, si quadrem dates, la pandèmia del COVID-19 li va enxampar per terres coreanes, cert?<\/strong><\/p>\n R: Sí, correcte, i molt prop d'on va sorgir tot. Al principi, els europeus estaven tranquils perquè pensaven que no els arribaria i després la pandèmia es va estendre a nivell mundial.<\/p>\n P: I com va viure l'expansió del virus per Corea?<\/strong><\/p>\n R: Al principi amb incertesa i una mica espantat. En les primeres setmanes, el menjar s'acabava en els restaurants i en els supermercats. La veritat és que em vaig sentir molt recolzat per l'empresa en tot moment i em van facilitar tot el necessari. Allí es van prendre mesures molt serioses i dures. Allí està tot obert les 24 hores i, amb la pandèmia, tot es tancava a les 21 hores i aquesta mesura ha estat vigent fins fa poc. Jo no em vaig contagiar però si que va tenir una influència directa en mi.<\/p>\n P: A què es refereix en concret?<\/strong><\/p>\n R: Bé, vaig decidir que, una vegada s'acabés el contracte, tornaria a Europa. Hi ha prioritats i, per a mi, la família és essencial i per això volia estar més prop d'ells. Podria haver seguit però ara estic a Alemanya. L'empresa sempre m'ha donat facilitats en aquest sentit.<\/p>\n P: En tot cas, com valora l'experiència del seu pas per Corea del Sud?<\/strong><\/p>\n R: Molt bé perquè m'apassiona conèixer cultures noves i m'atreia molt la idea. Practique taekwondo des de petit, havia estat allí un parell de vegades i m'encanta la gastronomia i la gent. I, a més, per a la meva era un repte molt gran a nivell professional.<\/p>\n P: I supose que també a nivell personal perquè és una cultura molt oposada a la nostra.<\/strong><\/p>\n R: Sí, volia desenvolupar-me professionalment però també com a persona. Aprendre idiomes –ara parle anglès, coreà i una mica d'alemany-, i conèixer gent nova. És una cultura moderna però, alhora, tradicional. La gent és molt estricta, molt responsable i estan molt desenvolupats tecnològicament. El que més els agrada és el karaoke i els estrangers som molt ben rebuts. És gent molt disciplinada, estudien molt des de petits perquè saben que necessiten estar ben formats perquè hi ha molta competència per a buscar un treball o anar a la universitat.<\/p>\n P: És cert que tot el talent marxa fora?<\/strong><\/p>\n R: No, no ho crec. Hi ha gent molt vàlida aquí. Ara bé, a mi m'agradaria, per exemple, que aquí, en la Comunitat Valenciana, es desenvoluparà més la indústria i no sols el sector serveis. Cal posar les coses més fàcils per a l'obertura de noves empreses i tenir una il·lusió, una porta oberta, quan acabes la carrera. Però no és així, no hi ha facilitats de cap mena.<\/p>\n P: Té pensat tornar a Espanya o ho ha descartat definitivament?<\/strong><\/p>\n R: No, tornaré. M'he donat un termini d'uns cinc anys i amb 32 o 33 anys tornaré. Bé, són plans de futur, previsions. Si va ser dur fer el pas i marxar, també ho serà posar data per a tornar i, sobretot, quan fer-ho. No estic buscant res encara i em va limitar a gaudir amb el que faig.<\/p>\n P: En tot cas, quan pot ho veiem per Benissa. no és així?<\/strong><\/p>\n R: Sí, en dates assenyalades. Per Nadal, a l'estiu, en els aniversaris i ara, per exemple, amb les festes.<\/p>\n P: Supose que el canvi o el contrast és molt fort.<\/strong><\/p>\n R: Sí, ara veig coses de diferent manera i estime petits detalls que abans passaven desapercebuts. Per exemple, el pa i l'oli de casa, una paella i coses així. I el nostre ambient, alternar amb la gent, quedar en un bar per a parlar, etc.<\/p>\n P: Per tot el que conta, no es penedeix de res.<\/strong><\/p>\n R: Per a res. Jo no buscava ni guanyar molts diners ni estar en una empresa gran. El meu objectiu era agafar experiència de vida, més que una altra cosa, i estic molt satisfet. El meu ritme de vida és molt intens, viatge molt, tinc molts canvis i això a mi m'agrada. És una qüestió de mentalitat, cal prendre decisions i crec que tothom pot fer-ho. De fet, ho recomane, sempre que tingues un objectiu clar en la teva vida. Jo volia desenvolupar-me com a persona i ho he aconseguit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u201cEm sedu\u00efa la cultura oriental i a Corea del Sud m’he desenvolupat com a persona\u201d","protected":false},"author":2,"featured_media":23269,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[594],"tags":[],"class_list":["post-43502","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-societat","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n