Teulada té totes les condiciones per convertir-se en un poble de Museu, en lletres majúscules. La cultura romana estava basada en l’oli, el blat i el vi i tot això ho té a hores d’ara tot i que arraconat i a mercè del transcórrer del temps. Només cal una empenta en forma de voluntat política i d’inversió per a posar-ho tot a l’abast del públic. Recórrer al passat per no perdre els arrels i el patrimoni cultural però, a més, entès com una aposta pel futur i fer de Teulada un referent en este sentit.<\/p>\n
Un gran part del recorregut està fet. A la carretera de Benimarco, no molt allunyat del centre històric, està el Centre Ecomuseogràfic per a la Recuperació d’Oficis i Qualificacions Tradicionals. Un centre amb el seu propi museu amb ferramentes, estris, màquines i utensilis que tenen a veure amb el raïm i l’elaboració de la pansa.<\/p>\n
L’antiga Almàssera de la Cooperativa Agrícola, en la Avinguda Santa Caterina, té tot el que fa falta per elaborar vi i oli. Màquines, cabassos, gerres, les moles, la premsa, … Està tot i no cal més que posar un trifàsic perquè comence a rodar de nou. La idea, segons avança el tècnic de Cultura, Jaume Buigues, és transformar l’antiga Almàssera en un ecomuseu viu, és a dir, mantenir tota la maquinària a punt –que ho està ja- i que es puga fer oli quan siga hora. El centre és propietat municipal des del 2004 i, per tant, són els polítics qui tenen la darrera paraula. “Està tot llest”, assegura Buigues, “perquè, parlem de fa vora 35 anys, quan va acabar la temporada, es va netejar tot i es van comprar els portins nous per a obrir. Però la nova junta de la Cooperativa, propietària aleshores de l’Almàssera, no va invertir per adaptar-la a la nova normativa europea”.<\/p>\n
I, per a tancar el cicle, totes les màquines de l’antic molí fariner de Sebastià Pérez, situat a l’actual Avinguda de Les Palmes, estan plenes de pols però tenen un valor patrimonial indiscutible. Ara bé, demanen ajuda, d’una intervenció urgent en forma de compra de l’immoble i tot el que hi ha dins, perquè les filtracions d’aigua fan de la seua i la fusta està en perill de fer-se malbé.<\/p>\n
<\/p>\n
L’ALMÀSSERA: VISITES CONCERTADES<\/p>\n
<\/p>\n
A hores d’ara, has de demanar cita concertada per conéixer els tresors patrimonials que conté l’antiga Almàssera, situada en ple centre històric teuladí. Una, la més potent, de les cinc que hi hagué en el seu moment, fet que dona a entendre que Teulada era un poble de vi i oli. Del primer encara ho és, sense dubte, perquè els vins, les misteles, el cava i el vermut són coneguts arreu del món. La producció d’oli, en canvi, s’ha reduït a un grapat de “nostàlgics” que han sobreviscut a la pressió de la rajola i el cement i no han arrancat les oliveres.<\/p>\n
Almàssera té dos parts, el cup, per a l’elaboració del vi però no a nivell de producció en gran sinó de manera personalitzada. Buigues diu que “cada llaurador venia ací i ho feia tot, pràcticament, ell. No era un vi per a comercialitzar”. Cada soci tenia una de les claus del nou cups, entraves el teu vi i el molies. El suc descansava una nit i, a l’endemà, treies el teu vi des de les aixetes que encara estan fora. La brisa es premsava dins a càrrec dels operaris “però la resta era un sistema d’autogestió”, insisteix el tècnic.<\/p>\n
I l’altra part és per fer l’oli que, en este cas, sí necessitava de la mà directa dels operaris de l’almàssera. Un d’ells pesava les olives, registrava les dades de la persona i els quilograms i, en atenció això, després tenies l’oli que et pertocava. Si portaves més de 100 kg d’olives, la molturació te la feien personalitzada i, si no arriba, el procés era comú. “Els llauradors”, comenta Buigues, “no entraven dins. La porta estava sempre tancada a fi que la sala no es gelara, ja que l’oli necessita d’un ambient caldejat per a no collar. I, a més, si la porta està tancada s’evita que la gent escodrinyara, que no és poca cosa”. Les olives es dipositaven en la tremuja i després pujaven pel caragol d’Arquímedes que les transportava fins a la sala interior.<\/p>\n
Si fem una comparança, Teulada podria ser, ben bé, la Roma de la Marina Alta perquè té tot el necessari per fer blat, vi i oli i crear un circuit museogràfic que no es troba enlloc. No res diu el paperet!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Teulada té totes les condiciones per convertir-se en un poble de Museu, en lletres majúscules. La cultura romana…","protected":false},"author":2,"featured_media":23248,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[594],"tags":[],"class_list":["post-43495","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-societat","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n