Sempre s'ha dit que l'experiència és un grau i tenim un refrany en el mateix sentit, aquell que diu que Més sap el diable per vell que per diable. Amb aquesta impressió et quedes després d'una amigable xerrada amb Joaquín Roselló, de Calp, un autèntic llop de mar que va deixar la seva terra natal per a recórrer mig món i guanyar-se la vida com a capità de vaixells de pesca. L'ofici li ve d'herència i va començar de ben jove arreglant les xarxes en terra ferma. Sabia portar un timó i, per això, va ser destinat a Cartagena quan va fer el servei militar obligatori de dos anys. Allí estava la base dels submarins i ell va aprendre en el General Mola amb pràctiques reals tant en superfície com en immersió.<\/p>\n
Després de dos anys d'estudis a l'Escola Nàutica de València obté el títol de Patró de Pesca d'Altura, gràcies a una beca de 1.500 pessetes al mes, la qual cosa avui serien 10 euros. Era l'any 1963 i s'embarca de patró al Petrer, pescant entre Calp i Eivissa, amb moltes nits fondejant a l'illa de Tagomago, segons recorda. Dos anys més tard, en 1965, es fer càrrec del timó del Pepita Carmen, un vaixell de major importància que pescava gamba vermella a Algèria, en la zona d'Orà, Mostaganem i Béni Saf, d'abril fins a octubre. Roselló comenta que “vivències i anècdotes hi ha moltes i, a més, algun temporal en la mar del qual ens escapem”. “En 1966”, ens conta, “pescant prop d'Orà, vam anar a port i, en el mateix moll, hi havia molts espanyols que volien sortir, perquè Algèria havia agafat la independència, gent de la Marina Alta, que havien fugit de la Guerra Civil, i d'altres províncies”. “Ens van portar a la Casa d'Espanya”, contínua, “i vam fer un menjar de germanor, ja que portàvem peix i gambes en el vaixell. Allí ens ajuntem 150 persones, sempre parlant de l'enyorança de la terreta”. La bandera d'Espanya i la de la República presidien el saló.<\/p>\n
Als 38 anys, fruit del seu esperit emprenedor i inquiet, Joaquín busca nous horitzons amb l'empresa Pescavensa i inicia un periple laboral i vital per terres –i mar, clar- d'Àfrica, amb parades a Costa d'Ivori, Nigèria, Camerun, illa de Fernando Poo i Guinea Equatorial, amb vaixells congeladors de marisc, sobretot llagostins i gamba blanca. El sistema de pesca era l'americà denominat Tangó, en el qual es podia emportar dos arts de pesca en el mateix llanci. “Vam ser pioners en aquesta mena de pesca. D'aquestes caixes de cartó amb marisc que hi ha avui en els supermercats, nosaltres ja les utilitzem i d'això fa més de 45 anys”, apunta Roselló.<\/p>\n
En els vaixells tenien aire condicionat i una potabilitzadora d'aigua salada. Aquesta etapa laboral, “en la qual guanyava molts diners”, apunta, va durar 18 anys. Pescava durant cinc mesos seguits i després estava mes i mig de descans a casa. “Anàvem i veníem amb avió, amb relleus en les tripulacions, mentre el vaixell continuava pescant”, recorda. Una tripulació, per cert, amb molts espanyols, gent de la mar, i amb mà d'obra local, “els morenos, com els anomenàvem nosaltres”. I la llengua de comunicació era, sorprenentment, el castellà “perquè ells s'acoblaven a nosaltres i aprenien molt ràpid”, comenta el capità.<\/p>\n
En aquella època, els vaixells no comptaven amb els complets sistemes de comunicació i navegació d'ara. Calia fer ús de molt d'ofici, de l'experiència i, moltes vegades, de la improvisació per a sortir airós dels imprevistos de la mar. “Utilitzàvem el sextant i, coneixent l'elevació del sol i l'hora dia, determinàvem la latitud”, subratlla Roselló. “Un dels que tinc encara, una autèntica joia artesanal, li ho vaig comprar a un capità rus, que hagués venut el vaixell sencer perquè no tenien un duro”, recorda amb un somriure.<\/p>\n
Roselló va tenir ofertes de treball per a marxar a Austràlia però no les va acceptar. Als 55 anys, la seva dona, María, li va dir allò de “ja està bé” i es va jubilar. Ara, amb 84 anys, es dedica a l'agricultura, perquè no pot estar quiet. “Tot en la vida”, indica, “és tenir una mica de sort en el destí que ens ofereix, cuidar-se una mica i quedar-se amb les coses positives, no hi ha més”. Estigués on estigués, “sempre portava en el meu cor a la meva patrona, la Verge del Carmen”.<\/p>\n
<\/p>\n
“LES COSES HAN CANVIAT MOLT”<\/p>\n
<\/p>\n
El sector de la pesca passa per un moment crític. La setmana passada, sense anar més lluny, les barques es van quedar en port perquè la gent de la mar protestava pel preu del gasoil. A més, les directrius europees limiten el nombre de dies per a sortir a pescar per a evitar la sobreexplotació dels caladors. “Les coses han canviat molt”, assegura Roselló, “però crec que són situacions que venen, de tant en tant, i se superaran”. “En tot cas”, afegeix, “no s'hauria hagut d'arribar tan lluny perquè tot el país està parat i el govern havia d'haver reaccionat abans, tant amb els pescadors com amb els transportistes”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El calp\u00ed Joaqu\u00edn Rosell\u00f3 va capitanejar vaixells de pesca a Alg\u00e8ria, Costa d’Ivori, Nig\u00e8ria i Camerun","protected":false},"author":2,"featured_media":23170,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[594],"tags":[],"class_list":["post-43469","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-societat","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n