Poques setmanes abans que es complisca el primer aniversari de la mort d’Antoni Mahiques Lattur (Dénia, 1948-febrer de 1924), la ciutat que va immortalitzar en els seues quadres salda un deute amb el pintor que, reclòs a la seua casa de Les Rotes, ha passat desapercebut en els últims anys. Mahiques Lattur ha pintat com ningú, i de mil maneres, el castell de la ciutat. Ha sigut un pintor de paisatges, però no només això. La seua obra té també una forta càrrega ideològica, simbòlica i de denúncia. Gran retratista, una acurada selecció dels seus treballs es pot contemplar des de divendres passat en el Centre d’Art l’Estació de Dénia. ‘El món màgic de Toni Mahiques Lattur’ s’acosta al gran públic.<\/p>\n
“Si no hagués tingut eixe caràcter, hui la seua obra estaria en el Reina Sofía”, comentava Toni Ortega, un dels comissaris de la mostra. Ell el va conèixer personalment i assegura que, sobretot, era una persona oberta a col·laborar amb tot el món. Ara bé, no li agradava el protagonisme i no es portava massa bé amb els marxantes d’art. “Era un bohemi, no era un home de negocis”, precisa. Pot ser per això va viure bastant apartat dels circuits d’art. Per a molts encara és, a hores d’ara, un gran desconegut. Tot i que “mitja Dénia té quadres seus”. Una prova més de la seua generositat.<\/p>\n
Mahiques Lattur va ser un pintor molt actiu en la dècada dels 70. Va estudiar dibuix i pintura en l’Escola Superior de València i va perfeccionar coneixements a Granada i a París. Va ser un dels artistes que va exposar en la inauguració de la Casa de Cultura de Dénia, l’any 1973. Participaria, guanyaria i rebria menció especial en alguns certàmens de l’època, com el Premi Nacional de Pintura Ciutat de Dénia.<\/p>\n
Disposat sempre a participar en tota allò que se li proposara, Toni Mahiques va fer els decorats de l’obra ‘Històries d’un Poble’ per al Grup de Teatre Llebeig. Assessoraria també a José Carrasco en el muntatge del Museu Arqueològic dalt del castell, recorda Ortega.<\/p>\n
L’artista, que no va amagar mai el seu valencianisme ni el seu antimilitarisme, formaria part del món intel·lectual de la ciutat i compartiria amb els seus amics Josep Antoni Devesa i Josep Bertomeu, moltes tertúlies i raonaments. Més recentment, l’any 2016, faria la portada de la novel·la ‘Capvespre’ per al seu gran amic Bertomeu, aMB la família del qual l’uní una gran amistat fins els últims dies.<\/p>\n
Per què és Mahiques Lattur un gran desconegut? “Per voluntat pròpia”, respon Toni Ortega. El defineix com una persona molt treballadora que no va voler mai destacar. Potser és eixe el motiu pel qual ha sigut un artista “no suficientment valorat”. La seua producció és, però, molt extensa i donaria per a fer noves exposicions monogràfiques, assegura l’impulsor de la mostra que hui ens ocupa.<\/p>\n
<\/p>\n
La mostra<\/strong><\/p>\n Ramón Pérez Carrió ha sigut l’altre comissari d’una exposició on no hi ha una successió cronològica. La mostra s’obri amb una galeria de retrats d’amics, familiars i coneguts “que reflecteixen la intimitat personal de Mahiques Lattur”, explica l’artista de Pedreguer. Al seu costat, les obres utilitzades com a portada del llibre de Josep Bertomeu. El seu fill, Joan, assegura que Mahiques va ser el millor amic de son pare i es convertí, pràcticament, en un més de la família.<\/p>\n La visita per la sala d’exposicions permetrà al visitant descobrir la pintura metafísica i simbolista de Toni Mahiques: paisatges mitològics i romàntics, “alguns d'ells amb figures del món clàssic que ens transporten a atmosferes oníriques impregnades de màgia”, comenta Pérez Carrió. En segon lloc s’agrupen les obres on Dénia cobra protagonisme, “amb el castell com a referent d'una pintura amb un tractament personal i molta càrrega expressiva”. La pintura ideològica i política, que ocupa un tercer espai, reflexa el seu compromís social i la seua formació intel·lectual. L’última parada són les obres de síntesis abstracta, “on es preocupa dels llenguatges pictòrics i s'atreveix a extreure eixos cromatismes i textures informals que romanen en el rerefons de tot el seu treball per a donar-li protagonisme a la sensibilitat i a la reflexió”.<\/p>\n Els quadres i dibuixos formen part de col·leccions privades. S’inclou també un quadre del castell que roman penjat al despatx de l’alcaldia de Dénia. Altres obres seues han decorat les parets de la Residència Santa Llúcia, explica Toni Ortega: dos quadres regalats per l’artista i un adquirit per l’ajuntament en el seu dia.<\/p>\n Toni Mahiques Lattur va fer la seua última exposició a la Galeria Montgó de Dénia. Va abandonar el món de la pintura per cuidar sa mare i poc a poc es va apartar de la vida social de la ciutat. La pèrdua dels millors amics, els problemes amb la visió i el desencant amb la situació política van influir en la seua decisió. Reclòs en sa casa de Les Rotes, va mantenir però l’amistat i el contacte amb alguns coneguts i sobre tot amb la família Bertomeu-Castelló.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"D\u00e9nia rescata l\u2019univers pict\u00f2ric de Mahiques Lattur i l\u2019acosta al gran p\u00fablic","protected":false},"author":2,"featured_media":30536,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[597],"tags":[],"class_list":["post-42630","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-cultura-ca-es","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n