La sensibilitat de la societat d’Ondara per a aprofundir en el seu passat com a poble ha activat el magnetisme per a atraure un nombrós públic al voltant de la Casa de Cultura amb motiu de la presentació de la més recent obra de Robert Miralles.<\/p>\n
L’acte ha estat introduït per Jordi Ruiz i Rosa Ana Marí com a respectius regidors de les àrees de Joventut i Educació que han assumit l’edició del volum per a incidir en la trajectòria de l’autor com a promotor dels primers programes d’ensenyament en valencià i com a investigador històric que han enllumenat obres com “Demografia d’Ondara del S.XVIII”, “Topònims dels pobles valencians”, “Ondara. Des dels orígens al S.XX” i “Ondara S.XX”. En especial, Marí l’ha encoratjat a portar endavant projectes pendent en la seua agenda com el Llibre homenatge a la serra de Segària o el Catàleg de noms i cognoms ondarencs des de l’edat mitjana fins el segle XX.<\/p>\n
El carismàtic cronista ha brindat “Ondarencs. Ondarenques. La història com mai de l’havien contada” a les futures generacions per tal de preservar el llegat dels avantpassats que habitaren la vila al llarg del temps. “Un poble sense identitat és un poble sense ànima”, ha afirmat per a posar en valor la tasca portada a cap en la matèria des de diferents perspectives per altres erudits del municipi com Sergi Mallol, Carles Torres, Rosa Seser, Josep Andrés Torres o Toni Albert. Aquests, segons indica, han aconseguit escriure més de 10.000 pàgines sobre els distints vessants de la història ondarenca.<\/p>\n
Pel que fa a la inspiració, ha reconegut que l’obra té com a antecedent aquell “Llibre d’Ondara” que va publicar fa quaranta anys en companyia del també mestre Joan Josep Cloquell per a tractar d’experimentar el treball de coneixement del medi d’una forma que resultara més propera pels alumnes que la tradicional que feia aprendre de memòria llocs remots, pel compte de focalitzar la matèria amb els que estaven prop de casa. Volum que, malgrat que aleshores fora precursor en eixa fórmula d’ensenyament ha lamentat que la deixada de banda per part de les editorials l’hagin convertit en un incunable. “Alguns professionals de l’ensenyament continuen treballant el poble, la comarca i el país, però són una minoria”, considera.<\/p>\n
<\/p>\n
UNA SÍNTESI HISTÒRICA<\/p>\n
<\/p>\n
Miralles ha recorregut a la metàfora de l’arròs al forn i la forma de sadollar-se de cadascú amb aquest plat tradicional per a traslladar-la a la lectura i posar de relleu el fonament de la nova publicació. “Les necessitats són diferents a l’hora de menjar i també a l’hora de llegir” ha afirmat per a incidir en que “fins ara el que no teníem es un llibre de mà que si et caia al peu no t’espatlara”. Aquest irònic raonament, el van motivar a tractar d’escometre una síntesi històrica que s’acoblara a un moment com l’actual on els doncent en exercici signifiquen que la primera generació digital completa en la seua pràctica majoria es mostra incapaç de llegir una cinquantena de fulles. <\/p>\n
No obstant això, ha confessat la dificultat de reescriure una síntesi dels principals fets ja narrats profusament en tant en “Ondara. Des dels orígens al S.XX” i “Ondara S.XX”, publicats respectivament en 2013 i 2020. En eixa dinàmica, detalla que va optar per desterrar qualsevol tipus d’imatge susceptible de distraure al lector en benefici de cadascun dels capítols on completar la lectura es troba entre tres i cinc minuts.<\/p>\n
Quant al títol l’ha emmarcat en el reconeixement de justícia cap a totes les dones ondarenques que, malgrat veure’s obligades a parir sense descans i tindre que assumir les obligacions derivades unides a les domèstiques, participaven de les tasques del camp tal com queda reflectit en les dades de l’arxiu parroquial referides a parelles de fa vora cent-cinquanta anys quan les inscripcions resen allò de “ambos naturales, vecinos i labradores de Ondara”.<\/p>\n
<\/p>\n
SUPORT DE L’AJUNTAMENT<\/p>\n
<\/p>\n
La presentació ha estat tancada per l’alcalde, Jose Ramiro, per a fer una crida al voltant de la importància de mantenir la identitat pròpia dels pobles com Ondara en una conjuntura de constant creiximent demogràfic, que es produeix no a partir de naixements com ha estat tradicional, sinó del trànsit de persones d’altres cultures i costums amb les que hi ha que compartir espai, sense perdre de vista els orígens que han donat pas a una idiosincràsia singular.<\/p>\n
“Este llibre no és per a consumir els que estem ací, encara que també, sinó més de cara als que venen darrere, i d’ací la transcendència de la vocació didàctica emprada per un activista de la nostra identitat com és Robert, que es digna d’agrair i que ha motivat el suport de l’Ajuntament mitjançant les Regidories de Joventut i Educació” ha conclòs.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La sensibilitat de la societat d’Ondara per a aprofundir en el seu passat com a poble ha activat…","protected":false},"author":2,"featured_media":30323,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[597],"tags":[],"class_list":["post-42570","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-cultura-ca-es","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n