{"id":42371,"date":"2023-06-30T18:13:31","date_gmt":"2023-06-30T16:13:31","guid":{"rendered":"https:\/\/canfali.com\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/"},"modified":"2025-02-25T12:22:57","modified_gmt":"2025-02-25T11:22:57","slug":"una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/","title":{"rendered":"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\/ MASSU SENT\u00cd (*)"},"content":{"rendered":"<p><strong>Les pedreres hist&ograve;riques sobre eolianites quatern&agrave;ries<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>L&rsquo;&Agrave;rea d&rsquo;Arqueologia i Museus ha encetat les gestions per introduir una nova &ldquo;pedrera de pedra de mol&iacute;&rdquo; en el Cat&agrave;leg de B&eacute;ns i Espais Protegits del Pla General Estructural<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>&ldquo;La pedrera de la vila s&rsquo;explot&agrave; en 1796 per darrera vegada, per a l&rsquo;obtenci&oacute; de materials per a la construcci&oacute; del temple de Sant Telm&rdquo;<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Els dip&ograve;sits de pedra tosca m&eacute;s importants del litoral valenci&agrave; s&oacute;n els Muntanyars de X&agrave;bia<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>A principis de juny reb&iacute;em una not&iacute;cia sorprenent. <strong>Joaqu&iacute;n S&aacute;nchez Navarro<\/strong>, ge&ograve;leg dedicat a l&rsquo;estudi i investigaci&oacute; a les Illes Balears de pedreres per a extracci&oacute; de molinets, majorment d&rsquo;&egrave;poca isl&agrave;mica, ens comunicava la localitzaci&oacute; d&rsquo;una pedrera d&rsquo;aquestes caracter&iacute;stiques al terme municipal de D&eacute;nia, en el preci&oacute;s i preat paratge que s&rsquo;est&eacute;n m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;Aiguadol&ccedil;. Aquest jaciment, d&rsquo;un gran inter&egrave;s arqueol&ograve;gic, per no ser massa freq&uuml;ent al nostre &agrave;mbit, ser&agrave; incl&ograve;s, en breu, en l&rsquo;<strong>Atlas des Meuli&egrave;res Europe&eacute;nne<\/strong>, de la m&agrave; del ge&ograve;leg.<\/p>\n<p>Els llocs d&rsquo;extracci&oacute; d&rsquo;aquestes pedres de mol&iacute;, les <strong>pedreres de pedra de mol&iacute;<\/strong>, en superf&iacute;cie o subterr&agrave;nies, es troben per milers arreu Europa i constitueixen una classe notable de patrimoni, en relaci&oacute; amb la Hist&ograve;ria de la Cultura Material i l&rsquo;Arqueologia de la Producci&oacute;, interessades a la caracteritzaci&oacute; de la vida quotidiana, les relacions socials i econ&ograve;miques i a la reconstrucci&oacute; dels processos no sols de la producci&oacute;, sin&oacute; del comer&ccedil; i del consum, aix&iacute; com de l&rsquo;impacte ambiental <strong>(Giannicheda, 2001).<\/strong><\/p>\n<p>La profusi&oacute; de jaciments d&rsquo;aquestes caracter&iacute;stiques ha ocasionat la construcci&oacute; d&rsquo;una base de dades creada pel <strong>Centre National de la Recherche Scientifique de Fran&ccedil;a<\/strong>, el <strong>CNRS<\/strong>, una de les principals institucions de recerca del m&oacute;n, amb un ample reconeixement internacional per l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia de les seues investigacions. La base de dades <strong>Meuli&egrave;res.eu<\/strong> o <strong>Millstonequarries.eu<\/strong>, compta amb 1.114 entrades susceptibles de ser consultades sense restriccions i on ser&agrave; introdu&iuml;da la nostra refer&egrave;ncia, que tot seguit reprodu&iuml;m en el format de l&rsquo;esmentada base de dades i subscrita pel ge&ograve;leg Joaqu&iacute;n S&aacute;nchez Navarro.<\/p>\n<p>Des de l&rsquo;&Agrave;rea d&rsquo;Arqueologia i Museus del M. I. Ajuntament de D&eacute;nia, hem encetat les gestions pertinents per introduir aquesta &ldquo;pedrera de pedra de mol&iacute;&rdquo; en el <strong>Cat&agrave;leg de B&eacute;ns i Espais Protegits del Pla General Estructural<\/strong>, amb la categoria d&rsquo;<strong>EPA<\/strong>, <strong>Espais de Protecci&oacute; Arqueol&ograve;gica<\/strong>, que suposa un <strong>nivell de protecci&oacute; INTEGRAL<\/strong> per al jaciment. Igualment, s&rsquo;han iniciat accions encaminades a incloure el jaciment en el Sistema Valencia d&rsquo;Inventaris del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.<\/p>\n<p><strong><em>Alacant, D&egrave;nia, Les Rotes<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>Pays\/country: <\/em><\/strong><em>Espagne &#8212;- Espanya &#8212; Spain<\/em><\/p>\n<p><strong><em>R&eacute;gion\/Region: Comunitat Valenciana, Alacant<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>D&eacute;partement\/Department: <\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>Commune\/County or Municipality: D&egrave;nia<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>Lieu-dit\/Place name: Les Rotes<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>Propri&eacute;taire\/Ownership: <\/em><\/strong><em>p&uacute;blic<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Propri&eacute;taire actuel\/Present owner: <\/em><\/strong><em>Demarcaci&oacute; de Costes &ndash; Medi Ambient i Litoral<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Propri&eacute;taire ancien\/Former owner: <\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>P&eacute;riode d&#39;exploitation attest&eacute;e\/Certified date: <\/em><\/strong><strong><em>&Eacute;<\/em><\/strong><em>poca medieval<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Description du site\/Site description:<\/em><\/strong><\/p>\n<p><em>El jaciment s&rsquo;hi troba en una eolianita d&rsquo;edat quatern&agrave;ria, constitu&iuml;da per bioclasts calcaris de gra mitj&agrave;-fi (0,5 &#8211; 2 mm de di&agrave;metre) cimentats, amb carbonat c&agrave;lcic que fossilitza un paleorelleu de calc&agrave;ries del Terciari en la zona de les Rotes, a l&rsquo;est de D&eacute;nia. Aquestes eolinaites, conegudes localment com &ldquo;pedra tosca&rdquo; s&rsquo;estenen des dels voltants del restaurant Ca Nano fins a la cova Tallada, en quatre &agrave;rees que han estat explotades per a l&rsquo;extracci&oacute; de carreus de construcci&oacute;. Els materials terciaris de la base s&oacute;n calc&agrave;ries amb intercalaci&oacute; d&rsquo;argiles, circumst&agrave;ncia per la qual &eacute;s de suposar que les moles extretes pogueren contenir algunes restes d&rsquo;aquests components. &nbsp;<\/em><\/p>\n<p><em>La molera &eacute;s del tipus dispers, model MO-2A d&rsquo;Anderson. S&rsquo;han identificat uns 20 alv&egrave;ols de moles extretes i s&rsquo;observen algunes fallades on no ha estat acabada l&rsquo;extracci&oacute;. L&rsquo;espessor explotat m&agrave;xim observat &eacute;s de 40 cm i l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;extracci&oacute; &eacute;s d&rsquo;uns 10 m de llarg i uns 3 m d&rsquo;amplada, &agrave;rea en la qual va haver-hi un intent d&rsquo;extracci&oacute; de carreus. Presumiblement, les altres &agrave;rees d&rsquo;extracci&oacute; de carreus, inclosa la cova Tallada, podrien haver estat inicialment moleres per a l&rsquo;obtenci&oacute; de molinets manuals d&rsquo;&egrave;poca isl&agrave;mica, com succeeix en llocs de Balears i altres del nord d&rsquo;&Agrave;frica (cova d&rsquo;H&egrave;rcules).<\/em><\/p>\n<p><em>Les moles obtingudes tenen entre 45 i 55 cm de di&agrave;metre i una d&rsquo;excepcional, de 70 cm. Tot i que l&rsquo;elevada erosi&oacute; marina ha desdibuixat el di&agrave;metre real, les empremtes de les ferramentes de tall i al&ccedil;at de les peces, presumiblement es realitzaren amb un solc d&rsquo;uns 4-6 cm en V oberta a l&rsquo;exterior i l&rsquo;al&ccedil;ament mitjan&ccedil;ant corona de punts.<\/em><\/p>\n<p><em>Els materials s&oacute;n pedres arenoses amb restes f&ograve;ssils i bioclasts calcaris amb poca matriu i ciment calcari, que d&oacute;na lloc a materials de color blanc-groguenc, de gra fi, rodat fortament i dissolts i recristal&middot;litzats parcialment. <\/em><\/p>\n<p><strong><em>Type de meules produites\/Millstone type: <\/em><\/strong><em>moles manuals\/molins d&rsquo;aigua<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Production\/Production: <\/em><\/strong><strong><em>unes 30 moles<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>Aire de diffusion de la production\/Spread of the production: <\/em><\/strong><em>local<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Pr&eacute;cisez\/Define : <\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>Protection du site, mise en valeur, conditions de visite\/Measures of protection and valorisation, visiting conditions: <\/em><\/strong><em>Acc&eacute;s des del mirador de les Rotes.<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Bibliographie\/Bibliography:<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>Sources remarquables\/Noteworthy sources:<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>Auteur de la fiche\/Author of the entry: <\/em><\/strong><em>Joaqu&iacute;n S&aacute;nchez Navarro<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Fiche mise &agrave; jour le\/Updated: <\/em><\/strong><em>2023-04-03<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>L&rsquo;explotaci&oacute; de les eolianites quatern&agrave;ries a la zona de D&eacute;nia-X&agrave;bia i altres indrets del litoral de la Marina Alta, especialment Benitatxell, ha assolit al llarg dels segles dimensions hist&ograve;riques. Ha estat una activitat tradicional des d&rsquo;almenys l&rsquo;&egrave;poca romana, que aplega al punt m&eacute;s &agrave;lgid al llarg dels segles XVI-XVIII. La import&agrave;ncia d&rsquo;aquests dip&ograve;sits d&rsquo;eolianites quatern&agrave;ries o tosca deriva de la gran abund&agrave;ncia al nostre litoral i de la seua f&agrave;cil explotaci&oacute;, tradicionalment emprats per a l&rsquo;obtenci&oacute; de pedra destinada a la construcci&oacute;. El seu &uacute;s &eacute;s intensiu a la comarca des d&rsquo;&egrave;poca romana fins al segle XIX tant en l&rsquo;arquitectura urbana civil, militar i religiosa com per al bastiment d&rsquo;estructures pr&ograve;piament rurals com ara ermites, torres defensives i de guaita, alqueries, pous, ponts, s&eacute;quies, s&eacute;nies i riuraus, entre d&rsquo;altres manifestacions. Durant el segle XX el seu &uacute;s ha decaigut degut a una sobreexplotaci&oacute; que ha propiciat la protecci&oacute; generada cap aquest tipus de dip&ograve;sits litol&ograve;gics. L&rsquo;&uacute;s de la pedra tosca fou substitu&iuml;t a finals de segle XIX per una moda nova, l&rsquo;&uacute;s de pedra calc&agrave;ria i, despr&eacute;s, per materials de construcci&oacute; moderns. Actualment &eacute;s molt apreciada la reciclada d&rsquo;antigues construccions.<\/p>\n<p>Al terme municipal de D&eacute;nia, l&rsquo;&uacute;s de la pedra tosca per al bastiment d&rsquo;edificis est&agrave; testimoniat des d&rsquo;&egrave;poca romana altoimperial, on &eacute;s una constant en l&rsquo;edil&iacute;cia de Dianium. El seu &uacute;s &eacute;s present en les construccions de l&rsquo;Hort de Morand, al pla immediat al nord del tur&oacute; del Castell, solar de l&rsquo;antiga ciutat romana i es constata en un sector de <em>domus<\/em> del segle II, m&eacute;s a l&rsquo;Est. La pedra tosca &eacute;s tamb&eacute; present en un important&iacute;ssim complex periurb&agrave; constitu&iuml;t per <em>horrea<\/em>, del que s&rsquo;han individualitzat almenys deu edificis d&rsquo;aquestes caracter&iacute;stiques que conformen el <em>portus<\/em>. L&rsquo;edil&iacute;cia altoimperial es caracteritza per l&rsquo;&uacute;s de la pedra tosca de tres formes fonamentalment: com a ma&ccedil;ons en la construcci&oacute; de paraments; com a refor&ccedil;ament en els angles de les edificacions, en brancals i llindars; i en forma de grans carreus, <em>opus quadratum<\/em>, per a bastiment de murs de contenci&oacute; i abancalament.<\/p>\n<p>En &egrave;poca isl&agrave;mica continua utilitzant-se la pedra tosca com a material de construcci&oacute;, encara que &eacute;s menys habitual l&rsquo;&uacute;s de l&lsquo;aparell de carreus grans. Es considera que molts dels materials emprats per al bastiment d&rsquo;estructures urbanes i defensives de Daniya, la medina isl&agrave;mica, procedeixen de la ciutat romana que, lliurada a l&rsquo;aband&oacute;, faria les funcions de pedrera d&rsquo;extracci&oacute; de materials de construcci&oacute;, circumst&agrave;ncia ben constatada al jaciment. &Eacute;s de destacar que a l&rsquo;&egrave;poca isl&agrave;mica la pedra s&rsquo;utilitza sobretot en el bastiment de fonaments, at&eacute;s que els al&ccedil;ats dels paraments es realitzen mitjan&ccedil;ant la t&agrave;pia o <em>tabiya<\/em>, tot incloent els sistemes defensius hui ben caracteritzats en determinats trams, com ara els llen&ccedil;os oriental i occidental del Raval Gran de la Medina, el Fort&iacute;. Al castell, les estructures pr&ograve;piament isl&agrave;miques, com ara la torre del Mig o les portes de la Vila o de l&rsquo;Alcassaba, presenten carreuons de pedra tosca que es corresponen amb la modulaci&oacute; caracter&iacute;stica isl&agrave;mica.<\/p>\n<p>A l&rsquo;&egrave;poca medieval cristiana, la ciutat es trasllada a l&rsquo;interior de l&rsquo;albacar isl&agrave;mic, el castell, que es refor&ccedil;a per albergar i protegir la nova vila. Paradigma d&rsquo;aquesta refortificaci&oacute; s&oacute;n determinades torres, com ara la del Consell i la Roja, entre d&rsquo;altres, que es basteixen amb carreus i elements de tosca amb les marques caracter&iacute;stiques dels pedrapiquers. En les remodelacions successives de la fortalesa en resposta als distints episodis b&egrave;l&middot;lics com ara la pirateria barbaresca o la Guerra de Successi&oacute;, est&agrave; igualment present la pedra tosca.<\/p>\n<p>L&rsquo;&uacute;s de la tosca &eacute;s habitual tamb&eacute; en l&rsquo;arquitectura civil, urbana i rural, i en la religiosa, i est&agrave; present en la sala nova del Consell, ara l&rsquo;ajuntament, i en els arcs de les fa&ccedil;anes de la ciutat renaixentista i moderna, aix&iacute; com en altres manifestacions del m&oacute;n rural, fins avan&ccedil;at el segle XIX en qu&egrave; s&rsquo;imposa la pedra calc&agrave;ria de la m&agrave; dels pedrapiquers de la Xara. Esment especial mereix l&rsquo;arquitectura g&ograve;tica religiosa. S&oacute;n les ermites de Sant Joan, Santa Ll&uacute;cia i Santa Paula, disseminades en enclavaments pr&ograve;piament rurals i constru&iuml;des entre els segles XIV i XV. Es tracta d&rsquo;edificis d&rsquo;una sola nau, de planta rectangular, amb coberta a dues aig&uuml;es, originalment de fusta, sustentada per arcs apuntats constitu&iuml;ts per dovelles de tosca, presents tamb&eacute; als arcs dels accessos, en brancals i cantoneres.<\/p>\n<p>Aix&iacute; com s&oacute;n abundants i diversos els estudis sobre els dip&ograve;sits d&rsquo;eolianites quatern&agrave;ries del nostre litoral i el de les Balears, al voltant de les pedreres no hi ha cap estudi d&rsquo;&agrave;mbit local ni comarcal que se n&rsquo;ocupe de la localitzaci&oacute; i tipologia, i de les t&egrave;cniques d&rsquo;extracci&oacute;, elaboraci&oacute; i usos. No obstant, hi ha constatades un s&egrave;rie de pedreres d&rsquo;&uacute;s hist&ograve;ric, de la majoria de les quals no es pot inferir l&rsquo;&agrave;mbit cronol&ograve;gic d&rsquo;explotaci&oacute;. Una d&rsquo;aquestes se situa a l&rsquo;&agrave;rea denominada <strong><em>La Faroleta<\/em><\/strong>, per contenir la <em>Faroleta Antiga<\/em>, que va emetre llum d&rsquo;enfilaci&oacute; entre 1861 i 1914 en qu&egrave; es va construir la <em>Faroleta Nova<\/em>, m&eacute;s prop de l&rsquo;espill del port. La intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica a les immediacions de la <em>Faroleta Antiga<\/em>, en el Raval Gran de Daniya, el Fort&iacute;, va posar al descobert una gran extensi&oacute; d&rsquo;eolianites quatern&agrave;ries sobre les quals es bast&iacute; l&rsquo;h&agrave;bitat isl&agrave;mic. Aquesta formaci&oacute; dunar relicta &eacute;s present al subs&ograve;l de bona part de la ciutat, circumst&agrave;ncia que s&rsquo;ha constatat a trav&eacute;s de m&uacute;ltiples sondejos i excavacions arqueol&ograve;giques. En aquest sector de <em>La Faroleta<\/em>, delimitat per la via del tren i l&rsquo;actual carrer de Pintor Llorens, les estructures isl&agrave;miques cobrien la superf&iacute;cie dunar amb empremtes de talla, com ara ranures i cavitats per a col&middot;locaci&oacute; de cunyes per a extracci&oacute; de carreus, aix&iacute; com d&rsquo;altres empremtes circuliformes resultat de l&rsquo;extracci&oacute; de pedres de mol&iacute; o, potser, tambors de columna. Els estrats isl&agrave;mics abasten els segles XI-XIII, moment que marca el <em>terminus ante quem<\/em> per a la pedrera. Aix&iacute; mateix, sobre aquesta superf&iacute;cie foren tallades una s&egrave;rie de sepultures, els aixovars de les quals, circumscriuen la cronologia als segles VI-VII, aix&ograve; &eacute;s, l&rsquo;&egrave;poca visigoda o tardoimperial.<\/p>\n<p>Del segle XVI hi ha not&iacute;cies de la <strong><em>pedrera de la vila<\/em><\/strong>, que s&rsquo;estenia entre el carrer de la Mar i el cam&iacute; dels Pontarrons, actualment carrer de C&agrave;ndida Carbonell, pr&ograve;xima a l&rsquo;esgl&eacute;sia i convent de Sant Antoni. D&rsquo;aquesta pedrera s&rsquo;extreia la major part de la tosca per a edificar, encara que molta procedia de la cova Tallada. La <em>pedrera de la vila<\/em> s&rsquo;explot&agrave; en 1796 per darrera vegada, per a l&rsquo;obtenci&oacute; de materials per a la construcci&oacute; del temple de Sant Telm. Atenent Roc Chab&agrave;s, <em>l&rsquo;&agrave;rea est&agrave; ocupada per un cementeri moro amb les sepultures obertes en la referida pedra tosca<\/em> i, a dir de Marc Antoni Palau, fou trobat el sepulcre d&rsquo;un bisbe de D&eacute;nia <strong>(Chab&agrave;s, 1985: 39).<\/strong><\/p>\n<p>L&rsquo;any 2005, en el transcurs d&rsquo;una intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica a la pla&ccedil;a del Convent es documentaren afloraments d&rsquo;eolianites quatern&agrave;ries, <em>la pedrera de la vila<\/em>, amb signes clars d&rsquo;haver estat tallades. Ni l&rsquo;extensi&oacute;, ni la claredat de les empremtes, permeteren fer m&eacute;s precisions. Foren tamb&eacute; documentades dues sepultures tallades en aquests afloraments, l&rsquo;aixovar d&rsquo;una de les quals permet puntualitzar la cronologia proposada per Chab&agrave;s i situar-la al voltant del segle VI, en harmonia amb la proposada per l&rsquo;historiador Palau.<\/p>\n<p>A <strong><em>les Arenetes<\/em><\/strong>, a les Rotes, hi ha empremtes d&rsquo;haver-se desenvolupat l&rsquo;extracci&oacute; subaqu&agrave;tica de tosca. Es desconeix, no obstant, el per&iacute;ode d&rsquo;&uacute;s d&rsquo;aquesta &agrave;rea d&rsquo;explotaci&oacute;. Per&ograve; &eacute;s la <strong><em>cova Tallada<\/em><\/strong> el cas m&eacute;s eloq&uuml;ent i la pedrera per excel&middot;l&egrave;ncia d&rsquo;extracci&oacute; de tosca. Situada al peu dels penya-segats del mass&iacute;s del cap de Sant Antoni, a ran de mar, va proporcionar els carreus i blocs per a la construcci&oacute; de l&rsquo;esgl&eacute;sia de Sant Bertomeu de X&agrave;bia, a principis del segle XVI, molts dels quals presenten les marques dels pedrapiquers. No obstant, l&rsquo;inici de l&rsquo;extracci&oacute; pot remuntar-se al segle XII ateses algunes troballes d&rsquo;aquesta cronologia realitzades a la cova. Una inscripci&oacute; a la paret de la roca tallada, delata la visita del rei Felip III: <em>PHILIPUS III HISP REX CAVERNAM HANC PENETRAVIT AN MDXCIX<\/em>&nbsp; (Felip III, rei d&rsquo;Espanya, va entrar a aquesta cova l&rsquo;any 1599). Des de 1972, la pedrera est&agrave; protegida i no es permet l&rsquo;extracci&oacute;.<\/p>\n<p>Els dip&ograve;sits de pedra tosca m&eacute;s importants del litoral valenci&agrave; s&oacute;n, per&ograve;, <strong><em>els<\/em><\/strong> <strong><em>Muntanyars<\/em><\/strong> de X&agrave;bia. Aquesta gran pedrera ha estat explotada des d&rsquo;&egrave;poca romana fins que en 1972, igualment que a la cova Tallada, el municipi va prohibir l&rsquo;extracci&oacute;. El primer <em>Muntanyar<\/em> presenta les empremtes de l&rsquo;extracci&oacute; continuada de tosca i al vessant m&eacute;s meridional la gran bassa de la factoria de salses i salaons de peix. El segon <em>Muntanyar<\/em>, tot i haver estat un &agrave;rea extractiva que va destruir algunes sepultures, &eacute;s una gran necr&ograve;polis que compta amb unes 900 fosses que s&rsquo;estenen al llarg d&rsquo;una gran superf&iacute;cie de m&eacute;s de 6.000 metres quadrats. Les sepultures foren excavades en la superf&iacute;cie dunar entre els segles I i VII i proporcionen molt escassos per&ograve; significatius aixovars funeraris entre els que destaquen els d&rsquo;&egrave;poca baiximperial i tardoantiga.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>(*) Cap de l&rsquo;&Agrave;rea d&rsquo;Arqueologia i Museus. M. I. Ajuntament de D&eacute;nia<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>FOTOS<\/p>\n<ol>\n<li>Molera de l&rsquo;Aiguadol&ccedil;. Foto: Joaqu&iacute;n S&aacute;nchez Navarro<\/li>\n<li>Dianium. Escullera. Segles I-II. Foto: Massu Sent&iacute;<\/li>\n<li>Dianium. Horreum. Segles I-II. Foto: Massu Sent&iacute;<\/li>\n<li>La Faroleta Antiga. Molera. Foto: Elena Ciller.<\/li>\n<li>La Faroleta Antiga. Pedrera. Foto: Elena Ciller.<\/li>\n<li>La Faroleta Antiga. Sepultura excavada a la duna. Foto: Massu Sent&iacute;<\/li>\n<li>Pla&ccedil;a del Convent. La Pedrera de la Vila. Foto: S&iacute;lvia Ruiz.<\/li>\n<li>Pla&ccedil;a del Convent. La Pedrera de la Vila. Detall. Foto: S&iacute;lvia Ruiz.<\/li>\n<li>D&eacute;nia, Castell. Torre Roja. Segle XVI. Foto Massu Sent&iacute;.<\/li>\n<li>Ermita de Santa Paula. Segles XIV-XV. Foto: Jaume Salort<\/li>\n<\/ol>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Les pedreres hist&ograve;riques sobre eolianites quatern&agrave;ries &nbsp; L&rsquo;&Agrave;rea d&rsquo;Arqueologia i Museus ha encetat les gestions per introduir una&hellip;","protected":false},"author":2,"featured_media":29476,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[597],"tags":[],"class_list":["post-42371","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-cultura-ca-es","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO Premium plugin v26.6 (Yoast SEO v27.3) - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-premium-wordpress\/ -->\n<title>Una pedrera de pedres de mol\u00ed\/ MASSU SENT\u00cd (*) - Canfali<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\/ MASSU SENT\u00cd (*)\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les pedreres hist&ograve;riques sobre eolianites quatern&agrave;ries &nbsp; L&rsquo;&Agrave;rea d&rsquo;Arqueologia i Museus ha encetat les gestions per introduir una&hellip;\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Canfali\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/CANFALIMarinaAlta\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-06-30T16:13:31+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-02-25T11:22:57+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/02\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1383\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1037\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Alex\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@canfalima\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@canfalima\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Alex\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"16 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"NewsArticle\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Alex\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/25dd7e79206e119c02d489a3b67ca83d\"},\"headline\":\"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\\\/ MASSU SENT\u00cd (*)\",\"datePublished\":\"2023-06-30T16:13:31+00:00\",\"dateModified\":\"2025-02-25T11:22:57+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/\"},\"wordCount\":3306,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/app\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg\",\"articleSection\":[\"Cultura\"],\"inLanguage\":\"va-ES\",\"copyrightYear\":\"2023\",\"copyrightHolder\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/#organization\"}},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/\",\"name\":\"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\\\/ MASSU SENT\u00cd (*) - Canfali\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/app\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg\",\"datePublished\":\"2023-06-30T16:13:31+00:00\",\"dateModified\":\"2025-02-25T11:22:57+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"va-ES\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"va-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/app\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/app\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg\",\"width\":1383,\"height\":1037},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\\\/ MASSU SENT\u00cd (*)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/\",\"name\":\"Canfali\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"va-ES\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#organization\",\"name\":\"Canfali\",\"url\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"va-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/app\\\/uploads\\\/2025\\\/12\\\/canfali_marina_alta_logo.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/app\\\/uploads\\\/2025\\\/12\\\/canfali_marina_alta_logo.png\",\"width\":225,\"height\":225,\"caption\":\"Canfali\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/CANFALIMarinaAlta\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/canfalima\",\"https:\\\/\\\/www.instagram.com\\\/canfalimarinaalta\\\/\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/25dd7e79206e119c02d489a3b67ca83d\",\"name\":\"Alex\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"va-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/98bd9e8345af882c94b4d49db053494ffab4b0a9ca408823ad3dbaf04d352f02?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/98bd9e8345af882c94b4d49db053494ffab4b0a9ca408823ad3dbaf04d352f02?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/98bd9e8345af882c94b4d49db053494ffab4b0a9ca408823ad3dbaf04d352f02?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Alex\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/canfali.com\\\/ca-es\\\/author\\\/alex\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO Premium plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\/ MASSU SENT\u00cd (*) - Canfali","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\/ MASSU SENT\u00cd (*)","og_description":"Les pedreres hist&ograve;riques sobre eolianites quatern&agrave;ries &nbsp; L&rsquo;&Agrave;rea d&rsquo;Arqueologia i Museus ha encetat les gestions per introduir una&hellip;","og_url":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/","og_site_name":"Canfali","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/CANFALIMarinaAlta","article_published_time":"2023-06-30T16:13:31+00:00","article_modified_time":"2025-02-25T11:22:57+00:00","og_image":[{"width":1383,"height":1037,"url":"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/02\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Alex","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@canfalima","twitter_site":"@canfalima","twitter_misc":{"Written by":"Alex","Est. reading time":"16 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"NewsArticle","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/"},"author":{"name":"Alex","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#\/schema\/person\/25dd7e79206e119c02d489a3b67ca83d"},"headline":"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\/ MASSU SENT\u00cd (*)","datePublished":"2023-06-30T16:13:31+00:00","dateModified":"2025-02-25T11:22:57+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/"},"wordCount":3306,"publisher":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/02\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg","articleSection":["Cultura"],"inLanguage":"va-ES","copyrightYear":"2023","copyrightHolder":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/#organization"}},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/","url":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/","name":"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\/ MASSU SENT\u00cd (*) - Canfali","isPartOf":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/02\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg","datePublished":"2023-06-30T16:13:31+00:00","dateModified":"2025-02-25T11:22:57+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/#breadcrumb"},"inLanguage":"va-ES","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"va-ES","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/#primaryimage","url":"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/02\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg","contentUrl":"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/02\/cccfbb275984cc9742ef0e1732a82181.jpg","width":1383,"height":1037},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/una-pedrera-de-pedres-de-mol-massu-sent\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Una pedrera de pedres de mol\u00ed\/ MASSU SENT\u00cd (*)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#website","url":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/","name":"Canfali","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"va-ES"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#organization","name":"Canfali","url":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"va-ES","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/12\/canfali_marina_alta_logo.png","contentUrl":"https:\/\/canfali.com\/app\/uploads\/2025\/12\/canfali_marina_alta_logo.png","width":225,"height":225,"caption":"Canfali"},"image":{"@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/CANFALIMarinaAlta","https:\/\/x.com\/canfalima","https:\/\/www.instagram.com\/canfalimarinaalta\/"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/#\/schema\/person\/25dd7e79206e119c02d489a3b67ca83d","name":"Alex","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"va-ES","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/98bd9e8345af882c94b4d49db053494ffab4b0a9ca408823ad3dbaf04d352f02?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/98bd9e8345af882c94b4d49db053494ffab4b0a9ca408823ad3dbaf04d352f02?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/98bd9e8345af882c94b4d49db053494ffab4b0a9ca408823ad3dbaf04d352f02?s=96&d=mm&r=g","caption":"Alex"},"url":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/author\/alex\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42371","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42371"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42371\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29476"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42371"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42371"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/canfali.com\/ca-es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}