<\/p>\n
La història de les lleis i les institucions valencianes. Remembrança dels Furs i el Dret Foral Valencià<\/p>\n
<\/p>\n
Per Massu Sentí Ribes (*)<\/p>\n
<\/p>\n
És la cinquena anualitat que gaudim d’una subvenció atorgada per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana per a la difusió de l’Estatut d’Autonomia i la recuperació del Dret Foral Civil Valencià.<\/p>\n
Entre el 29 de setembre i el 9 d’octubre, prop de 200 persones han participat en la sèrie de cinc conferències, inserides en el programa d’actes en commemoració del 9 d’Octubre, enguany dedicades a la història de les lleis i les institucions valencianes, analitzades amb perspectiva de gènere.<\/p>\n
I és que, sens dubte, el nou mil·lenni és de les dones. És una hipèrbole, no obstant, mai com ara s’havia promogut la investigació i la “Història de les dones”. Però, per què promoure aquesta Història i, al seu fil, per què promoure aquestes Jornades?<\/p>\n
Després d’un llarguíssim període en què la investigació basteix una Història, on es parla quasi exclusivament d’homes, de jerarquies i de poders com qüestions que expliquen les societats i en la qual les dones són relegades a l’àmbit domèstic, on desenvolupen activitats no valorades com a part de l’entramat estructural, és clar que no s’està fent una interpretació acurada, seriosa, ni científica de l’esdevenir històric.<\/p>\n
L’absència de les dones en els discursos històrics no està sols en relació amb la dificultat de trobar-les a les fonts, circumstància que és rigorosament certa, com hem comprovat al llarg de les conferències, sinó també amb els convencionalismes de la investigació històrica tradicional.<\/p>\n
Des del convenciment que és possible elaborar discursos històrics inclusius des de posicions rigorosament científiques, hem plantejat aquestes dues jornades sobre la dona en les fonts i la legislació medieval valenciana, conscients que escriure sobre les dones no acabarà amb llur invisibilitat però, almenys, ens invita a la reflexió i ens encoratja a encetar noves metodologies investigadores que vinculen les dones amb processos històrics més globals.<\/p>\n
És per això, que està bé caminar cap a una història on no sols les estructures econòmiques, polítiques i socials, tradicionalment a mans d’homes, siguen allò essencial, sinó que ha d’estar-se també a la consideració de l’esfera privada: la família, la salut, el treball domèstic, la cura de la prole i dels dependents, la maternitat, la lactància, la infantesa …, accions totes tradicionalment femenines i amb pes específic en l’esdevenir històric de les societats humanes.<\/p>\n
En aquest àmbit ha estat molt grat rebre Carmen Lázaro Guillamón, doctora en Dret Romà i Pepa Sanz Moncho, màster en Tècniques Avançades d’Investigació Històrica, que han destinat, respectivament, sengles conferències a l’anàlisi de la condició jurídica de les dones en els Furs i de la dona medieval a la Marina Alta durant els segles XIII a XV.<\/p>\n
Carmen Lázaro Guillamón, per mitjà de l’exegesi exhaustiva dels Furs, ha realitzat l’anàlisi de les capacitats jurídiques d’aquest sector de població, les dones, estructurada al voltant del seu esdevenir vital, com ara el fadrinatge, el matrimoni i la viduïtat. Ha posat de manifest que els estudis sobre la dona no han de reduir-se a l’anàlisi biogràfica de les grans figures femenines, sinó que és necessari estar a l’anàlisi de la quotidianitat de la dona comuna, per exemple immersa en l’esdevenir històrico-jurídic. I és en aquest sentit que els Furs amaguen algunes sorpreses, com hem pogut comprovar, malgrat el que resa el Fur VI-XI-1 segons el qual La natura de la fembra és pus flacca que la de l’hom.<\/p>\n
La conferència de Pepa Sanz Moncho ha presentat una recerca fonamentada, igualment, en l’exegesi sistemàtica dels arxius comarcals: protocols notarials, documentació fiscal com ara padrons, fogatges, morabatins i peita, a més de legislació, Sunna i Xara i Furs, i fonts literàries. Fonts primàries totes, on l’element femení és escassament freqüent, però que permeten, la majoria de vegades de manera tangencial, extreure conclusions sobre la vida de dones amb freqüència foragitades de les seues llars, les mudèjars, així com de les colones nouvingudes a un món que els era aliè, les cristianes. D’unes i d’altres, se n’ha ocupat Pepa Sanz Moncho.<\/p>\n
De la mà d’experts, el cicle s’ha completat amb tres conferències a l’aire lliure acompanyades de sengles visites guiades. Jaume Sau Moncho, historiador de l’Art i guia oficial, ha presentat les empremtes materials de la ciutat que va rebre els conqueridors, Daniya. La ruta de les muralles de la ciutat islàmica li ha permés contrastar urbanísticament el canvi produït amb l’arribada de les tropes cristianes i la costosa colonització de la ciutat.<\/p>\n
Amb Josep Marqués Costa, arqueòleg, ens hem endinsat en un paisatge més que mític, hem fet un tomb per la vall de Pop, delineada per la muntanya del Cavall Verd, a la recerca del castell. Hem anat de Benigembla a Murla, passant per Vernissa, per prendre contacte amb les alqueries que han perdurat en els temps i en l’espai i amb altres desaparegudes amb l’expulsió dels moriscos, com ara Vernissa o les Canècies.<\/p>\n
El cicle ha finalitzat amb una conferència impartida per Jaume Salort Ronda, historiador, que ha posat en valor Dénia com escenari cabdal de la Guerra de Successió i la primera ciutat del Regne de València a proclamar l’arxiduc Carles rei legítim, amb el nom de Carles III. Al fil de la cartografia històrica, excepcionalment detallada, i de la Historia de la Ciudad de Denia de Roc Chabàs (1876), ha presentat els diferents espais urbans i del castell, i com resultaren afectats per la contesa.<\/p>\n
<\/p>\n
(*) Directora del Museu Arqueològic de Dénia.<\/em><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La història de les lleis i les institucions valencianes. Remembrança dels Furs i el Dret Foral Valencià…","protected":false},"author":2,"featured_media":29124,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[597],"tags":[],"class_list":["post-42267","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-cultura-ca-es","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n