<\/p>\n
Dianium, com hem indicat ja tantes vegades, és una ciutat portuària que naix i es fa a partir del seu port, eminentment comercial. Ens acostem hui a l'àrea portuària de la ciutat romana i ens detenim en uns singulars edificis, els horrea, on s'emmagatzemaven els productes que anaven a ser embarcats i també els que arribaven a port. En articles anteriors, tractem l'epigrafia monumental del fòrum i el paper actiu dels principals personatges que governen la ciutat en la seua construcció. Vam veure quin era el seu emplaçament i les seues característiques i, prenent com a exemple una ciutat d'Algèria, la funció en l'arquitectura del fòrum que podrien tindre aquests blocs. També ens vam detindre en el seu urbanisme, regular i geomètric, dibuixat per cardines i decumani i perfectament consolidat durant la primera meitat del segle I. Els horrea dels quals hui parlem, diu Josep A. Gisbert, estan perfectament imbricats en aquest urbanisme regular que d'alguna manera forma una trama que ocupa tot l'espai urbà. <\/p>\n
“El port és el motor del municipium, fundat en època d'Augusto, a la fi del segle I a C, i que té un procés d'urbanització durant pràcticament tots els primers tres quarts del segle I d C”, explica l'arqueòleg. És al costat d'aqueix port on creix la ciutat i on apareixen durant unes excavacions realitzades a la fi dels anys 80 els primers horrea. <\/p>\n
L'obertura de l'Avinguda de les Indústries (ara Miguel Hernández) en els anys 1987-88 va obligar per llei a documentar arqueològicament tot traçat on poguera haver-hi vestigis arqueològics. L'excavació va provocar una troballa inesperada en el traçat de l'avinguda, prop de la qual és hui casa o convent dels frares Servitas. “Van aparéixer un vial enfront de la platja marina i una espècie de dic de contenció d'aqueix vial fet amb grans carreus opus quadratum reutilitzats”, detalla Gisbert. “Al sud d'aqueix vial es van descobrir vestigis arquitectònics que després vam poder individualitzar com tres horrea”, afig. Van ser els primers horrea portuaris publicats a Hispània. Es coneixia de la seua existència en l'Imperi Romà, especialment a través d'una obra de referència (Horrea and Roman Granaries, de Geoffrey Rickman) però realment no hi havia evidències arqueològiques d'aquests magatzems. Al costat dels trobats a Dénia, en la fonamentació, es van trobar inhumacions infantils relacionades amb ritus màgics d'iniciació de l'activitat. D'aquí ve que la primera comunicació dels horrea s'inserira en una monografia sobre inhumacions infantils que es va publicar 1989.<\/p>\n
La tipologia d'aquestes singulars edificacions, de planta rectangular, gran porta que dona al decumanus (carrer) i amb estades de planta quadrada o rectangular a banda i banda, corredor central i un pou, va fer pensar als investigadors en edificis paral·lels existents en el Mediterrani però més llunyans, en Masada i Caesarea Marítima, actualment a Israel. En els últims 20 anys s'han documentat horrea en dos ports de la Hispània Tarraconensis: Valentia i Tarraco.<\/p>\n
Arran de les noves intervencions urbanístiques dutes a terme al nord de Miguel Hernández, entre 2007 i 2012 es van desenvolupar un conjunt d'importants excavacions arqueològiques que van donar amb la troballa de més edificis d'aquest tipus. “Es va triplicar el nombre de troballes -diu l'arqueòleg- i de tres edificis que consideràvem horrea passem a conéixer almenys 10 que es podien d'alguna forma individualitzar i considerar com a tals”. La tipologia es va enriquir notablement. D'una banda, es van trobar “clons” dels edificis excavats en 1987. I per una altra, es va descobrir un gran edifici quadrat -tal com es pot veure en la planimetria- que tindria probablement un gran pati central i unes galeries internes porticades. Per la tècnica de qualitat i per la seua solidesa, tot apuntava al fet que va poder tindre dues plantes.<\/p>\n
Josep A Gisbert sosté que el sector portuari va ser urbanitzat amb la fundació de la ciutat i va donar peu al traçat de les línies mestres de l'urbanisme de Dianium mitjançant aqueix reticle de cardines i decumani. El front portuari, en ús des del segle IV a C, s'utilitza per a instal·lar una sèrie d'infraestructures portuàries. “Però són aquests deu horrea, que tenen una data de construcció de mitjan segle I, els que constitueixen el gran front marítim, aqueix Raset del segle I d C, de fa 2000 anys, que dona alguna forma configura la banda portuària de la ciutat”, assegura l'arqueòleg. <\/p>\n
El barri portuari, al nord de l'actual, inicia la seua activitat a mitjan segle I i a principis segle II és abandonat, desapareix en part i és reutilitzat aqueix terreny, sobre els vestigis de l'horrea, com a espai funerari, de necròpoli, de manera que “desapareix per complet qualsevol activitat comercial a partir de la primera meitat del segle II”. Gisbert explica que hi ha un aterramiento important, “una dinàmica costanera diguem ‘maligna’ que fa que existisca un terraplenamiento i es guanye terra a la mar, de manera que hi ha un canvi en la ubicació de l'ús del lloc de fondege i embarcador principal del port de Dénia i aqueix canvi comporta que pràcticament uns espais que havien tingut una activitat comercial trepidant al llarg del segle I d C queden d'alguna forma en l'absoluta perifèria urbana, amb funcions bàsicament funeràries i sense activitat portuària pràcticament, a partir de les primeres dècades del segle II. <\/p>\n
Gisbert ens emplaça al pròxim capítol per a conéixer més detalls del que va ocórrer i com va ser el port de Dianium. Conclou que “l'estudi dels horrea, de les tècniques de construcció i els mètodes de vertadera enginyeria que estan en ús per a estabilitzar el sòl dins de la platja marina i el cordó dunar, són una sèrie d'elements que ens ajuden a conéixer la logística del port, l'activitat del port, quin tipus de productes són objecte d'intercanvi, embarcament i desembarque i conéixer un aspecte bàsic que va ser el que d'alguna forma va propiciar la creació del municipium de Dénia, l'activitat comercial a través d'un dels ports naturals més importants que tenia el llevant de la península Ibèrica”.<\/p>\n
<\/p>\n
Vi, salses i oli<\/p>\n
<\/p>\n
Els horrea situats entorn del decumanus que hi havia enfront de l'espill portuari van tindre una importància crucial en l'activitat econòmica de la ciutat. El registre arqueològic dels nivells subjacents, sobretot d'àmfores, ens permet conéixer que van complir la funció de llançadora per a l'embarcament de la producció del territori de Dianium. Estaríem parlant principalment de vi però també d'oli, si bé aquest producte anava destinat a un mercat més regional. El 30% de l'espai d'emmagatzematge l'ocuparia la producció local. El gran percentatge d'àmfores i de contenidors trobats són de productes importats del sud de la Tarragonina, sobretot de la badia de Cadis. Dénia té un consum elevat de salsamenta i derivats del peix que importa amb àmfores de la badia de Cadis, explica Gisbert, també va vindre de Saguntum i del sud de la Tarragonina, així com olie de la Bètica. Els contenidors trobats proven que bàsicament aquests edificis van servir per a poder-se proveir i emmagatzemar productes que mitjançant transport marítim havien arribat a Dénia per al consum de la ciutat però també, en un percentatge d'un 30%, per a emmagatzemar els productes procedents del territorium”.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dianium, com hem indicat ja tantes vegades, és una ciutat portuària que naix i es fa a…","protected":false},"author":2,"featured_media":28908,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[597],"tags":[],"class_list":["post-42205","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-cultura-ca-es","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n