La Dénia de la pansa és la Dénia dels sequers, les estufes i els riuraus, dels grans magatzems, del tren, d’un port d’on salpaven pailebots i vaixells de vapor carregats de caixes de pansa que la Marina Alta exportava a mig món. Però és també la Dénia dels comerciants i d’una burgesia nascuts a l’empara del negoci de la pansa que visqueren en grans finques al camp o en primera línia de mar. Estes cases d’aire victorià que es construïren entre el 1880 i el 1905 seran objecte d’anàlisis i reflexió en unes jornades organitzades la setmana que ve per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia sobre l’estètica del temps de la pansa. Les jornades serviran de marc de presentació del diagnòstic d’unes enquestes realitzades dins un programa europeu de valorització del patrimoni material i immaterial per part de la ciutadania. Conclouran dissabte 19 amb una xerrada a l’aire lliure davant de la fàbrica del Portland, exemple de l’arquitectura industrial del segle XX. <\/p>\n
La participació ciutadana dins el programa europeu PART-HER ha consistit a donar opinió al voltant del patrimoni material i immaterial de la ciutat i sobre quins elements hauria de tindre una cura especial l’administració. L’Oficina de la Innovació i de la Creativitat-Relacions Internacionals és la coordinadora del programa i en ell participa també l’Àrea d’Arqueologia i Museus. Fins ara s’han realitzat 70 enquestes i dos seminaris locals, un l’any 2020 i l’altre enguany, per posar sobre la taula els elements del patrimoni que requereixen programes de difusió, de protecció i de recuperació, així com un seguit de congressos -Parma (Itàlia), Linköping (Suècia), Tours (França) i ara, via streaming, a Kassel (Alemanya)- amb la resta de socis de la Unió Europea. <\/p>\n
Del resultat de les enquestes donarà compte Joan Enric Gil, de l’oficina coordinadora, dimecres 16 i dijous 17 després de les dos ponències organitzades al voltant de l’estètica del temps de la pansa. Serà a la Biblioteca Municipal a partir de les 19 hores i hi haurà també dos taules rodones sobre patrimoni material i immaterial. <\/p>\n
La primera de les ponències, dimecres, “posarà l’accent sobre les arquitectures emblemàtiques i que defineixen el paper de Dénia en el temps daurat de la pansa”, explica Josep A. Gisbert. L’arqueòleg municipal parlarà d’eixes cases amb aires britànics o que foren “espill de l’arquitectura victoriana”. Són, com ell diu, “grans casalots situats a llocs meravellosos i envoltats fins ara de jardins i arbredes que ja són històrics i que coronaven grans finques agràries destinades bàsicament a la vinya moscatell, o bé en llocs destacadíssims de la costa de Dénia o en l’entorn de les principals vies de comunicació”. Normalment estan vinculats a edificis destinats al procés de la pansa, encara que no sempre. <\/p>\n
Ara bé, en quina situació es troben estes cases?<\/p>\n
<\/p>\n
MORT D’UN PATRIMONI SINGULAR<\/strong><\/p>\n <\/p>\n La xerrada de Josep A. Gisbert porta per títol Agonia i mort d’un patrimoni urbà singular. Poc més hi hauria a dir per fer-se una idea del valor que s’ha donat a estes arquitectures. L’arqueòleg recorda que hi hagué una expectativa de protecció sota el paraigües de l’Agenda 21 al voltant dels anys 2004-2005 que, “una dècada després, ha estat ningunejada i destruïda per un catàleg de patrimoni que ha deixat fora una part significativa d’aquest patrimoni i també altres cases, i ha deixat la protecció en mínims”. Així les coses, remarca, “el patrimoni està en un moment, d’agonia i de mort”. "Crec que a Dénia no estem a l'altura del que la nostra història exigeix i ens demana quant a protecció del patrimoni”, diu, “i això es trist, molt trist".<\/p>\n Gisbert lamenta que els nivells de protecció del catàleg siguen mínims i que es deixen elements estètics de la ciutat amb un valor destacat, sobre tot interiors, sense protecció alguna. Nota a faltar una vertadera política de conservació per part de l’administració que fins i tot algunes vegades col•labora, per omissió, en fa desaparèixer.<\/p>\n La jornada de dimecres servirà per tant per traslladar al ciutadà “un estat d’enuig i de desassossec” davant una protecció patrimonial que fa una dècada i mitja era possible i comptà amb l’aprovació de tot l’arc polític municipal “i que hui -apunta- es troba en un estat que requereix una correcció immediata”. Abans de fer pròpies projectes i propostes relacionades amb l’Agenda 2030, Josep A. Gisbert convida a fer una reflexió i avaluar “perquè el que s’ha aconseguit dins dels objectius de l’Agenda 21 és ara past de la flama i de l’especulació”. <\/p>\n <\/p>\n ORNAT INTERIOR, SÒCOLS I GRES<\/p>\n <\/p>\n L’estat de conservació de les grans cases de la burgesia pansera no és sempre el mateix i presenten problemàtiques diverses. Hi ha exemples de cases que han sigut rehabilitades, algunes estan en mal estat i altres pràcticament han desaparegut o han sofert un procés de destrucció i deteriorament important que sembla imparable. L’arqueòleg municipal subratlla que no sols és important protegir sinó també buscar vies de conservació i explica que el patrimoni no ha estat suficientment valorat en este cas i tampoc en el d’altres cases del centre històric que podrien servir d’exemple.<\/p>\n Gisbert considera significatiu que ciutadans europeus que han adquirit algunes d’estes cases del centre històric estiguen fent “vertaders esforços” per conservar en la seua integritat les traces del seu ornat interior, paviments, sòcols, gres o hidràulics que formen part de l’univers estètic de la casa. “La protecció d’aquest patrimoni singular és absolutament nul•la”, insisteix, “i generalment es redueix als àmbits de la conservació de l’estètica de la façana i poc més”. <\/p>\n Precisament, la segona de les xarrades -dijous 17- versarà sobre els mosaics Nolla i serà impartida per l’arquitecte Xavier Laumain, del Centro de Investigación y Difusión de la Cerámica Nolla. Expert en gres hidràulic, parlarà d’un tipus de paviment molt present en la Marina Alta, característic d’esta època, que no està protegit i per tant “a mercè del bon fer dels propietaris dels edificis”, matisa l’arqueòleg.<\/p>\n <\/p>\n Els anys del portland: La tercera de les xerrades de les jornades sobre patrimoni urbà es farà dissabte 19 de juny. Serà una conferència a l’aire lliure sobre la fàbrica del pòrtland i se celebrarà in situ. La fàbrica, tancada per ordre judicial l’any 1971 per les emissions contaminants que generava en l’elaboració del producte, genera un bon número de preguntes entre la ciutadania que seran objecte de resposta per part de qui probablement més coneix la història de l’empresa i l’edifici, el professor Carles Doménech. Autor del treball La Dénia del Pórtland, que espera publicació, ha volgut mantenir viu en la memòria un registre escrit dels fets que marcaren una època i alertar sobre la imparable destrucció del llegat industrial de la ciutat. El 18 de juny es compliran 25 anys del seu tancament.<\/p>\n Per accedir a qualsevol de les tres activitats programades es fa imprescindible la inscripció, per qüestions d’aforament. Cal telefonar al Museu Etnològic -966420260- de dimarts a dissabte de 10.30 a 13 i de 16 a 19 hores. L’activitat a l’aire lliure, per motius del covid, tindrà un màxim de 20 participants.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La Dénia de la pansa és la Dénia dels sequers, les estufes i els riuraus, dels grans magatzems,…","protected":false},"author":2,"featured_media":27654,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[40],"tags":[],"class_list":{"0":"post-41818","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-cultura","8":"cs-entry","9":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n