![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
En un principi, abans de contar-vos la hist\u00f2ria, hauria de dir que jo i els altres dos germans meus nasqu\u00e9rem al barri mariner, popularment conegut com “Baix la Mar”, per eixa etapa, a la placeta de la Fontanella. I un dels primers records d’infantesa, situada pels anys trenta, \u00e9s l’animadversi\u00f3 entre “Dalt D\u00e9nia” i “Baix la Mar”, les disputes entre la jovenalla que solien acabar en guerres obertes a pedra viva, les “harkes” tradicionals d’aquells temps i temps posteriors. Ho arribaria a comprendre passats uns anys, i crec que en certa manera es justifica en arguments que m\u00e9s tard arribar\u00edem a con\u00e8ixer. Veurem.<\/p>\n
En el per\u00edode compr\u00e9s entre el 7 d’agost de 1837 i el 2 de maig de 1839 el nostre barri mariner s’independitz\u00e0 de la ciutat de D\u00e9nia amb el nom de “Lugar Nuevo de Diana”. La reina regent, Maria Cristiana, en nom d’Isabel II, acabava de signar una nova Constituci\u00f3, de car\u00e0cter liberal, que mantenia els principis de la de Cadis sobre drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, etc. \u00c9s a dir, que recuperava un cert tarann\u00e0 democr\u00e0tic, la qual cosa supose permetia que un grup compost per quaranta ve\u00efns del Raval de la Mar, integrants del gremi de navegants, es dirigiren el 5 de febrer de 1837 a la Diputaci\u00f3 Provincial d’Alacant sol\u00b7licitant la voluntat de convertir-se en un nou municipi, emparant-se en els articles 83 i 84 de la llei de 3 de febrer de 1823.<\/p>\n
U estima que els motius que incitaren a eixa segregaci\u00f3 foren, principalment, els agravis comparatius amb relaci\u00f3 al sector de “Dalt D\u00e9nia”, junt a la separaci\u00f3 f\u00edsica d’aquell nucli. “Baix la Mar” sols tenia un mestre de primeres lletres, no disposava de mercat municipal, ni de cap esgl\u00e9sia, entre altres incomoditats de l’\u00e8poca. Se sap que ja uns vint anys abans, el barri mariner, futur “Lloc Nou de Diana”, vivia quasi de manera exclusiva de la mar, disposant de 4 bombardes i 23 falutxos, per al comer\u00e7: i 14 llances per a la ind\u00fastria pesquera. Naturalment, els oficis del ve\u00efnat estaven relacionats amb eixes mateixes activitats: mariners, patrons i calafats. A la resta de la ciutat, \u00e9s a dir, “Dalt D\u00e9nia”, presentaven unes ocupacions m\u00e9s variades: en l’agricultura, obrers de vila, fusters, sabaters i algunes professions liberals com metges advocats, mestres, a m\u00e9s dels ocupats com a criats. Ah! La burgesia, les classes acomodades, els senyorets, que residien sembla, tots “Dalt D\u00e9nia”. Eixes, en s\u00edntesi, podrien ser les difer\u00e8ncies m\u00e9s visibles entre els dos nuclis de poblaci\u00f3.<\/p>\n
All\u00f2 ben cert \u00e9s que les gestions de cara a la pretesa segregaci\u00f3 obtingueren els seus fruits quan la Diputaci\u00f3, el 12 d’agost de 1837, accedia als desitjos del barri mar\u00edtim. El dia 22 del mateix mes i any tenia lloc la primera sessi\u00f3 del nou Ajuntament a la Casa del Gremi de Navegants, que havien habilitat provisionalment per a Sala Capitular. All\u00ed prenia possessi\u00f3 el primer Ajuntament Constitucional amb el referit nom de “Lugar Nuevo de Diana”. Les eleccions donaren com alcalde Melchor Collado, i els regidors seg\u00fcents: Francisco Vallalta, Joan Puig Mayor, Agust\u00edn Serra i Jos\u00e9 Mart\u00ed de Antonio. I com a procurador del Com\u00fa, Juan Copieters. Decidiren nomenar Secretari Nicol\u00e1s Gonzal\u00e9z. Del mateix ve\u00efnat i d’Assessor, Juan Giner, advocat de D\u00e9nia. A\u00e7\u00f2, junt a altres refer\u00e8ncies d’aquell primer, i \u00fanic, ajuntament de “Baix la Mar” -el “Lugar Nuevo de Diana”- apareixen en els “Libros de Acuerdos” celebrats en el per\u00edode que estem tractant i que es conserven a l’Arxiu Municipal de D\u00e9nia.<\/p>\n
Aquesta etapa vindria caracteritzada pels enterbancs, per les dificultats creades per l’Ajuntament de D\u00e9nia, que no havia vist mai amb bons ulls la segregaci\u00f3. Com a primera provid\u00e8ncia, Juan Giner, de “Dalt D\u00e9nia”, no va acceptar el c\u00e0rrec d’Assessor que se li havia oferit, i en el seu lloc nomenaren un altre advocat, Venturo Missi, de X\u00e0bia.<\/p>\n
El barri mariner tenia aleshores 1.081 habitants, segons un ofici dirigit el 5 d’abril de 1837 a la Diputaci\u00f3, a petici\u00f3 d’aquest organisme. “Dalt D\u00e9nia” estimem que podria tenir-ne al voltant de 2.000. Cal pensar que, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra de Successi\u00f3 i de la Independ\u00e8ncia, D\u00e9nia havia suportat una forta recessi\u00f3 demogr\u00e0fica, que anava superant-se ja d’una manera notable. Al nou poble de Diana li correspondrien amb la divisi\u00f3 els carrers de Barbacana (ara, Sandunga), Fontanella, del Forn, Senieta, Sant Vicent, Bitibau, Marines, del Pont i Mariano Collado, a m\u00e9s de les placetes de la Creu, Sant Josep, Sant Antoni i Fontanella. L’arquitecte i urbanista Josep Ivars, en el seu llibre La ciutat de D\u00e9nia. Evoluci\u00f3 i perman\u00e8ncia del fet urb\u00e0, manifesta que des del segle XVI hi ha const\u00e0ncia documentada d’un xicotet moll, el pont de fusta, situat a l’entorn de la Punta del Raset, al final del cam\u00ed de la Mar. Les primeres construccions, sense adoptar cap ordenaci\u00f3 urbana, apareixien per all\u00ed. I en un pl\u00e0nol de 1707 ja s’observaven major nombre de cases al voltant dels carrers del Pont i Sant Vicent de la Mar, a m\u00e9s de l’edifici de Les Drassanes.<\/p>\n
Com a primer pas, l’Ajuntament de Diana es va dirigir al Governador de la Mitra de la Di\u00f2cesi de Val\u00e8ncia per tal que erigira en parr\u00f2quia l’esgl\u00e9sia del convent de Sant Antoni, que havia estat suprimit. Tamb\u00e9 enviaren un ofici a la Diputaci\u00f3 d’Alacant amb la finalitat de qu\u00e8 els autoritzaren a rebre els productes de tots els arbitris d’aquell ve\u00efnat que, fins aquell moment, anava cobrant l’Ajuntament de D\u00e9nia. Altres reivindicacions foren la lluita contra la febre de tercianes, que consideraven estaven provocades per les aig\u00fces estancades de les s\u00e8quies de la Marjal i Les Marines. Per a resoldre-ho, decidiren dirigir-se a l’Ajuntament de D\u00e9nia, ja que Diana no tenia cap jurisdicci\u00f3 sobre el terme, que encara no estava dividit, ni ho estaria mai per moltes reclamacions que feren a la Diputaci\u00f3 en eixe sentit. Demanaren tamb\u00e9 la creaci\u00f3 d’una Junta de Sanitat pr\u00f2pia, basant-se en qu\u00e8 “Diana es uno de los pueblos litorales a los que el mar ba\u00f1a las paredes de las casas”. Sol.licitaren aix\u00ed mateix un mercat propi, l’Ajudantia Militar de Marina i la Capitania del Port, que els corresponia, l\u00f2gicament, i no a la ciutat de D\u00e9nia. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"En un principi, abans de contar-vos la hist\u00f2ria, hauria de dir que jo i els altres dos germans…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-39057","post","type-post","status-publish","format-standard","category-sin-categorizar","cs-entry","cs-video-wrap"],"yoast_head":"\n