![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ens hav\u00edem quedat en la darrera setmana d’aquesta hist\u00f2ria tot parlant de l'”invent” de la Process\u00f3 del Silenci que havien promocionat els frares italians i en la qual participaven sols els homes. Tamb\u00e9 decidiren que aquesta lit\u00fargia anirien practicant-la cada any en un trajecte distint per tal que tots els ve\u00efns pogueren participar de la seua presencia. La pr\u00e0ctica p\u00fablica del fet religi\u00f3s aniria ampliant-se, i aix\u00ed durant els dies del 15 de febrer al primer de mar\u00e7 de 1953 s’organitzava a D\u00e9nia el que anomenaren Gran Misi\u00f3n Arciprestal, dirigida pels P.P. Pauls. El que amb llenguatge actual dirien un “evento” va resultar veritablement molt impactant, tant socialment com religiosament. Sembla que mai havia viscut D\u00e9nia un moviment com aquell. En aquelles jornades es desenvoluparen xerrades de tipus religiosos en els centres establerts a les esgl\u00e9sies de l’Assumpci\u00f3 i Sant Antoni, i en altres llocs per a facilitar l’aflu\u00e8ncia dels ve\u00efns. S’iniciava cada dia amb el Rosari de l’Aurora, al qual acudia un p\u00fablic nombr\u00f3s. Despr\u00e9s tenia lloc una xerrada i acabaven amb la Santa Missa. Per les vesprades, en tots aquells centres es donaven una s\u00e8rie de confer\u00e8ncies que aconseguien una nombrosa assist\u00e8ncia, gens habitual anteriorment a D\u00e9nia.<\/p>\n
Un dels actes que produ\u00efren un major impacte va tenir lloc el dia anterior a la clausura d’aquella Misi\u00f3n Arciprestal, amb el motiu de fer coincidir els Rosaris de l’Aurora en un punt determinat dels seus itineraris. El final de tots els actes corresponents a la clausura va resultar apote\u00f2sic. S’iniciaren amb una missa de Campanya, pel mat\u00ed, a l’espai portuari conegut com el martell, que finalitzaria amb una nodrid\u00edssima “Comuni\u00f3n General” en la que, conjuntament amb els ve\u00efns deniers, combregaren persones de les poblacions ve\u00efnes que havien arribat exprofessament per viure aquest acte. Des de Val\u00e8ncia va sortir amb dest\u00ed denier la venerada imatge de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats, per mar, embarcada en el canyoner de l’Armada Espanyola Legazpi. A D\u00e9nia s’organitzava una peregrinaci\u00f3 de la nostra flota pesquera, engalanada amb banderes multicolors i carregades amb un nombr\u00f3s p\u00fablic i sortint del port de D\u00e9nia per a rebre en alta mar a la Santa Patrona de Val\u00e8ncia, fent sonar les sirenes. El moment de l’arribada va vestir una gran emotivitat amb l’explanada arrebossant de p\u00fablic denier i de la comarca. Cap al tardet s’iniciava una gran process\u00f3, presidida per l’Arquebisbe i el Bisbe Auxiliar de l’Arxidi\u00f2cesi de Val\u00e8ncia i diverses autoritats eclesi\u00e0stiques, governador civil i autoritats provincial d’Alacant i Val\u00e8ncia, i les comissions d’honor i executives de l’acte, aix\u00ed com l’Alcalde, Antonio Mu\u00f1oz, i la Corporaci\u00f3 Municipal, a m\u00e9s de les autoritats civils i militars de la ciutat. La imatge anava portada pels sacerdots revestits de dalm\u00e0tica, exclusivament, perqu\u00e8 no es va permetre que cap persona aliena al clergat la portara sobre els seus muscles. Aquella decisi\u00f3 va promoure cert desencant, especialment entre la gent marinera, tan devota de sempre de la seua Verge dels Desemparats. Aquesta va anar escoltada, com era costum, per un grup de marineria de D\u00e9nia i altres poblacions de la comarca que venien amb perm\u00eds especial des del seu dest\u00ed en la Marina de Guerra. Aix\u00ed mateix la imatge anava acompanyada de xiquetes i jovenetes abillades amb tratge regional. Finalitzada la process\u00f3, es procedia a l’acomiadament de la imatge que, embarcada en el Legazpi, retornava a Val\u00e8ncia per a ser dipositada al seu camerino. D\u00e9nia va viure un esdeveniment molt important de la seua hist\u00f2ria religiosa amb els actes que hem recordat ara.<\/p>\n
A l’inici del curs escolar 1953\/54 es complien les Bodes de Plata de la Fundaci\u00f3 del col.legi dels Maristes, que es varen celebrar amb molts i interessants actes, aconseguint reunir, per mitj\u00e0 d’un treball de recopilaci\u00f3, de noms i domicilis, un nombr\u00f3s grup d’antics alumnes, aix\u00ed com de germans que havien integrat el professorat durant aquell per\u00edode de temps.<\/p>\n
El 14 de febrer de 1954 l’antiga esgl\u00e9sia de Sant Antoni de P\u00e0dua es constitu\u00efa en parr\u00f2quia. A les 7.30 de la vesprada quedava inaugurada oficialment, amb el nomenament del pare Adri\u00e1n al front. A aquesta solemne cerim\u00f2nia assistia el bisbe auxiliar Jacinto Argaya, el canciller de la c\u00faria Guillermo Hijarrubia, l’Ajuntament sota masses, autoritats civils i militars de la ciutat i un gran nombre de fidels, que abarrotaren el temple. A qui millor podia recaure aquest nomenament? El pare Adri\u00e1n, des de la seua arribada a D\u00e9nia, encara que la de Sant Antoni era una esgl\u00e9sia filial de la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3, havia mostrat sempre una gran simpatia pel barri mar\u00edtim on ella estava ubicada i era persona, en justa correspond\u00e8ncia, molt estimada pels seus ve\u00efns. Era molt dur el treball que se li presentava per la situaci\u00f3 deplorable que el temple presentava pels efectes de la guerra de Successi\u00f3 i la de la Independ\u00e8ncia. Per a fer front a les necessitats econ\u00f2miques de la necess\u00e0ria reparaci\u00f3 la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3 li havia fet entrega de 2.000 pessetes, poca cosa per cobrir les seues necessitats. Primer comen\u00e7aren restaurant el sostre, les parets i la c\u00fapula, tot en mal estat. M\u00e9s endavant es procedia a l’enrajolat. La pen\u00faria de l’edifici venia d’antic, quan ja Roc Chab\u00e0s, per la segona meitat del segle XIX, apareix demanant a l’Ajuntament ajudes econ\u00f2miques per a l’esgl\u00e9sia esmentada que ell regentava. Al transcurs del temps en qu\u00e8 anaven efectuant-se les lentes reparacions, algunes cerim\u00f2nies -com bodes, batejos o enterraments i altres actes de la nova parr\u00f2quia- se celebrarien a la capella dels Maristes. I, per a oficis, utilitzaren una habitaci\u00f3 d’un finca ve\u00efna d’una casa del carrer C\u00e1ndida Carbonell, que els havien cedit. Per\u00f2, a poc a poc, all\u00f2 an\u00e0 normalitzant-se i arrib\u00e0 a prendre aspectes de normalitat.<\/p>\n
Han passat molts anys des de la pres\u00e8ncia d ela Comunitat Servita a D\u00e9nia, que va significar, en la nostra opini\u00f3, una evoluci\u00f3 del sentit ecum\u00e8nic de l’Esgl\u00e9sia. I hem arribat a la situaci\u00f3 actual. A hores d’ara, com molts sabem, el frares servites que dinamitzaren l’esgl\u00e9sia deniera a partir de 1948 es mantenen al front de la parr\u00f2quia de Sant Antoni, mentre que el clergat secular -el de sempre- ha tornat de fa ja alguns anys i es troba al front de la resta dels temples. El que a\u00e7\u00f2 vos recorda, de no massa informaci\u00f3 en mat\u00e8ria de la Fe, diria respectuosament, que ens trobem amb una administraci\u00f3 religiosa “mixta”.<\/p>\n
I ara rematarem la hist\u00f2ria recordant-vos un gest interessant del popular PADRE ADRI\u00c1N que, amb voluntat d’ajudar al circ itali\u00e0 Casarelli, que havia tingut importants problemes a D\u00e9nia que afectaren la seua economia, va decidir penetrar en “la jaula de los leones” en una funci\u00f3, i ho va fer apareguent amb les feres i el domador, omplint el circ de gom a gom. Eixe era l’estil i la personalitat d’aquells religiosos de notable vitalitat i aires moderns en el m\u00f3n gris de la postguerra. Gr\u00e0cies, si ens haveu seguit en aquesta croniqueta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Ens hav\u00edem quedat en la darrera setmana d’aquesta hist\u00f2ria tot parlant de l’”invent” de la Process\u00f3 del Silenci…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39055","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n