![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La darrera setmana ens hav\u00edem detingut parlant un poc de la pres\u00e8ncia dels servites a D\u00e9nia, de la seua arribada aqu\u00ed tot prenent possessi\u00f3 de la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3 i els altres temples filials de Sant Antoni, Sant Mateu de La Xara i de Jes\u00fas Pobre i la capellania de les Agustines. I, naturalment, l’acomiadament del clergat que es dirigia als nous llocs encomanats fora de D\u00e9nia.<\/p>\n
Moltes an\u00e8cdotes es conten sobre les actituds d’aquells frares italians, que impactaren entre els deniers i denieres d’aquells moments dif\u00edcils de la postguerra. Es deia que un tardet dels primers dies de la seua pres\u00e8ncia aqu\u00ed, el pare Carlos i el pare Adri\u00e1n estaven passejant pel port i, per curiositat, s’arrimaren a una barca fondejada en el moll pesquer. En aquell moment uns mariners estaven intentant arreglar el motor de l’embarcaci\u00f3, sense aconseguir-ho. Despr\u00e9s de saludar-lo, el pare Carlos es va arromangar les amples m\u00e0nigues del seu h\u00e0bit, entrava a la cabina i es posava a manipular buscant l’avaria. I en poc de temps aconseguia posar el motor en funcionament. Per tractar-se d’uns religiosos, la sorpresa d’aquells mariners no pogueren amagar-la. All\u00f2 seria com un xicotet miracle? No ho era, clar, per\u00f2 el fet va c\u00f3rrer per tot el poble. Mira tu que un rector fora capa\u00e7 de mostrar aquelles aptituds, impr\u00f2pies de l’Esgl\u00e9sia… Naixia una corrent de simpatia cap aquells frares, tan diferents amb els sacerdots envellits de les etapes anteriors. A poc a poc anaren abandonant-se els prejudicis nascuts de la seua pres\u00e8ncia, que hem comentat anteriorment. I els “colonitzadors” aconseguien guanyar-se la pres\u00e8ncia dels ve\u00efns, que anaven acudint als actes que ells convocaven. El dia 27 d’abril de 1949 es produ\u00efa un canvi en la parr\u00f2quia -l’\u00fanica existent aleshores- de l’Assumpci\u00f3. El pare Le\u00f3n est\u00e0 destinat a Madrid, substituint-lo com a rector el pare Carlos. El 5 de maig el pare Jorge Capello assumia el cap d’aquella Orde. El mateix fundava la Confraria de la Dolorosa, en les rames masculina i femenina. El 9 de juliol d’aquell 1949 arriba a D\u00e9nia el pare Jos\u00e9 M. Garelli, conegut com el pare Francisco. Per aquells anys es va viure amb un canvi constant de frares, suposem que per la seua condici\u00f3 subjectes a la normativa de la seua Orde. El dia 18 de setembre se celebrava per primera vegada la festivitat de la Verge Dolorosa, Patrona dels Servs de Maria, amb gran solemnitat i concurs de fidels. Aqueixa imatge, a partir d’aquell moment, aniria acompanyada d’uns xiquets abillats amb tratges florentins de l’\u00e8poca dels Sants Fundadors, donant gran real\u00e7 per la seua vistositat, pel colorit de la vestimenta. Per\u00f2 aquell costum, malauradament, desapareixia uns anys despr\u00e9s. El 23 i 24 de novembre de 1950 es rebia la visita pastoral del bisbe de Mettipna, delegat per l’Arquebisbe de Val\u00e8ncia, Marcelino Olaechea, per a aquella missi\u00f3. En una process\u00f3 dirigida al Cementeri o “Camp Santo”, per contemplar el seu estat i visitar l’espai annex a la Parr\u00f2quia, l’Arquebisbe va contemplar que en el cementeri no estava instal\u00b7lada la creu representativa del recinte sagrat. A partir d’aquella acci\u00f3 va ser col\u00b7locada la creu a la zona d’entrada.<\/p>\n
El 6 de desembre d’aquest mateix any pel capvespre, es produ\u00efa un dram\u00e0tic accident quan un avi\u00f3 militar de la RAF (Reals Forces A\u00e8ries Brit\u00e0niques) s’estavellava contra el Montg\u00f3, per la zona coneguda com “el Morro”. Es va dir que l’accident va ser motivat per la fallida d’un dels instruments de l’avi\u00f3 en un dia de boira intens\u00edssima que dificultava la visibilitat. Es deia que l’aparell anava tripulat per alts c\u00e0rrecs militars. B\u00e9, eixa informaci\u00f3 arrib\u00e0 a manifestar-se ja en temps democr\u00e0tics actuals, perqu\u00e8 les coses en aquella etapa fosca del franquisme estaven totalment controlades. S’organitzaren uns equips d’auxili, per\u00f2 no trobaren res m\u00e9s que la resta de l’avi\u00f3 i les despulles de les v\u00edctimes mutilades i disseminades per aquell espai. No hi hagu\u00e9 cap supervivent. La relaci\u00f3 del accident amb la hist\u00f2ria Servita ve donada per la participaci\u00f3 activa del pare Adri\u00e1n en les accions d’auxili, junt a algun petit grup de ve\u00efns i de diguem-ne “forces vives” en una etapa on encara no existia a D\u00e9nia i la comarca el Cos de Bombers ni res semblant. Als baixos de l’Ajuntament s’instal\u00b7lava una capella ardent per la que passaren nombrosos ve\u00efns per testimoniar el seu condol.<\/p>\n
Abans de l’arribada dels Servites s’havia format una secci\u00f3 anomenada “Secretariado de Caridad” per ajudar a les persones indigents de la parr\u00f2quia, organitzat, principalment, pels ve\u00efns Jos\u00e9 Rostoll i Antonio Solbes. Ja amb la pres\u00e8ncia dels frares italians li donaren el nom oficial de “C\u00e1ritas”. All\u00f2 tenia sentit en una etapa famolenca de postguerra. I ara tornem, sense conflictes b\u00e8l\u00b7lics, a les mateixes necessitats, mobilitzant mil mampreses per ajudar el cada vegada m\u00e9s creixent sector de la indig\u00e8ncia. Per aquell temps es va crear la Junta Parroquial, que coordinava tota l’acci\u00f3 de les diverses confraries i organitzacions de la parr\u00f2quia, inicialment presidida pel metge Juan Devesa Gim\u00e9nez, aleshores tamb\u00e9 regidor de la Corporaci\u00f3 Municipal. Tamb\u00e9 foren reorganitzant-se les confraries ja existents abans de la guerra. La que va adquirir m\u00e9s import\u00e0ncia fou la de la Sant\u00edssima Sang, que aconseguia associar nombrosos deniers. Amb l’arribada de la Comunitat Servita s’inicien a D\u00e9nia els primers Via Crucis p\u00fablics. S’efectuaven pel seg\u00fcent itinerari: sortida de l’esgl\u00e9sia de l’Assumpci\u00f3, baixant cap el carrer Campo en el tram compr\u00e9s entre els quatre cantons a l’encreuament del carrer Carlos Sent\u00ed. El trajecte era curt, per\u00f2 s’aprofitava per a major audici\u00f3 dels assistents un circuit megaf\u00f2nic que tenia instal.lat en aquella zona d’emissora E.A.J. 45 R\u00e0dio D\u00e9nia. L’emissora estava instal\u00b7lada en el segon pis de l’edifici on \u00faltimament es va ubicar una perfumeria, al carrer Campo. I s’aprofitava el local per a instal.lar la megafonia al balc\u00f3 per al seguiment del Via Crucis. Les primeres persones que practicaren aquest programaci\u00f3 foren el sacerdot denier Carlos Pelegr\u00ed i Mariano Vila Cervantes, que ampliaren la programaci\u00f3 religiosa amb comentaris propis de la Passi\u00f3. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La darrera setmana ens hav\u00edem detingut parlant un poc de la pres\u00e8ncia dels servites a D\u00e9nia, de la…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39051","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n