![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Com hav\u00edem prom\u00e8s la darrera setmana, despr\u00e9s de l’obligat pr\u00f2leg religi\u00f3s i social de la D\u00e9nia de la postguerra, avui entrarem ja a parlar de l’entrada dels Servites a D\u00e9nia.<\/p>\n
Per la meitat del mes de febrer de 1948 tenia lloc a D\u00e9nia la primera Missi\u00f3 Religiosa, la Santa Missi\u00f3 -com era nomenat aquell moviment religi\u00f3s. Va convocar concentracions multitudin\u00e0ries, en evident contrast amb l’Esgl\u00e9sia Evang\u00e8lica Baptista, present aqu\u00ed des de moltes d\u00e8cades abans, a la que la intransig\u00e8ncia governamental arrib\u00e0 a clausurar a finals de 1947 el local on practicaven els seus cults. La manca de llibertat religiosa \u00e9s un fet m\u00e9s dins l’abs\u00e8ncia de llibertats d’aquell moment hist\u00f2ric.<\/p>\n
I entrem en el moment del trasllat del p\u00e0rroc D. Sebasti\u00e1n. Aleshores la Comunitat Servita, que estava instal.lada a Catarroja, decidiren visitar l’Arquebisbe de Val\u00e8ncia. Aquella Comunitat tenia tamb\u00e9 la seua pres\u00e8ncia a Quart de les Valls en Fuente del Arzobispo i Fuensalida, a la prov\u00edncia de Toledo, on s’havien instal\u00b7lat pel 1942. Aquests eren els \u00fanics convents que tenien per aquell temps a Espanya. Molts segles abans havien tingut major pres\u00e8ncia a Espanya. La seua seu la tenien radicada a It\u00e0lia, on va ser erigida al Monte Senario (Flor\u00e8ncia) pels Set Sants Fundadors pel 1233. La not\u00edcia de l’arribada dels Servs de Maria va impactar en la poblaci\u00f3. Alguns ho prengueren amb gran inter\u00e8s; altres amb cert disgust per considerar la seua pres\u00e8ncia com la d’aquells que van a terra de missions a evangelitzar. D\u00e9nia sempre havia presumit d’un car\u00e0cter liberal i, a m\u00e9s a m\u00e9s, la pres\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia Evang\u00e8lica des de principis del segle vint la presentava com una poblaci\u00f3 un poc hostil a l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. I hagu\u00e9 un tercer sector de la societat que, pel car\u00e0cter un tant ap\u00e0tic de la seua idiosincr\u00e0sia, es va arrunsar de muscles. Visitaren l’arquebisbe de la Di\u00f2cesi de Val\u00e8ncia proposant-li fer-se c\u00e0rrec de la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3, i Marcelino Olaechea Olaizaga accedia gustosament a la seua petici\u00f3. Aix\u00ed el 27 de novembre de 1948 visitava D\u00e9nia el pare Le\u00f3n M. Botta per tal d’establir els preliminars de l’entrada i presa de possessi\u00f3 de la parr\u00f2quia, com a rector i superior d’aquella Comunitat religiosa. I el dia seg\u00fcent, 28 de novembre de 1948, al capvespre, entraren directament pel carrer de les Monges cap a l’esgl\u00e9sia de l’Assumpci\u00f3, i va ser desviada la circulaci\u00f3 de vehicles, perqu\u00e8 aquell carrer estava senyalitzat com a \u00fanica direcci\u00f3 de sortida de la ciutat. A la recepci\u00f3 de la comitiva acudiren les autoritats locals acompanyades d’un bon nombre de feligresos que acudiren a donar-los la benvinguda. Precedits del citat Le\u00f3n M. Botta, venien els frares Carlos M. Zaneetta i Adri\u00e1n M. Canavoso, el primer com a rector i els altres dos com a vicaris. En arribar a l’esgl\u00e9sia de l’Assumpci\u00f3 penetraren al temple i al presbiteri resaren una Salve com a salutaci\u00f3. Va resultar un acte senzill que agrad\u00e0 al poble. S’havia corregut la veu de que en mitjans pr\u00f2xims a la Santa Seu o a l’alta jerarquia de l’Esgl\u00e9sia, per l’ambient anticlerical que es respirava per D\u00e9nia i l’escassa assist\u00e8ncia-concurr\u00e8ncia de fidels als cultes, la nostra ciutat havia sigut qualificada per “poblaci\u00f3 atea” o cosa similar, i per aix\u00f2 naixia la necessitat de fer-la objecte d’evangelitzaci\u00f3 com la que anava a desenvolupar la “invasi\u00f3” incruenta dels Servites.<\/p>\n
La pres\u00e8ncia f\u00edsica dels religiosos que venien a conviure amb la poblaci\u00f3 va impressionar en un primer moment per la seua notable estatura, que contrastava amb la del clergat anterior. En arribar ells, el clergat secular se’n va anar als llocs que se’ls havia encomanat. All\u00f2 ben cert \u00e9s que els recels -infundats o no- que pogueren suscitar-se ben prompte desaparegueren, perqu\u00e8 el seu tarann\u00e0 lliberal, progressista -per aquells temps- va calar prompte aqu\u00ed, despertant la simpatia dels ve\u00efns, que entenien millor el seu comportament m\u00e9s normal i hum\u00e0 -dels frares Carlos i Adri\u00e1n, especialment- que contrastava amb els vells h\u00e0bits del clergat espanyol, poc assimilables per la peculiar idiosincr\u00e0sia deniera, damunt amb els recels nascuts de la guerra\/postguerra. Prompte els servites italians penetraren en el teixit social, comprenent la sensibilitat de la poblaci\u00f3 i aconseguiren moltes amistats perqu\u00e8 sabien comportar-se amb naturalitat en tots els nivells, sense m\u00edstiques afectacions, que sempre havien desagradat a D\u00e9nia, sobre tot en les xapes populars. Gestos senzills, com fumar-se un cigarret o entrar a un bar per a prendre’s un caf\u00e8 o una cervesa amb qualsevol ve\u00ed, sorprenien agradablement en aquells moments perqu\u00e8 trencaven els models tradicionals anteriors.<\/p>\n
S’iniciava una nova etapa en la que l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica comen\u00e7ava a prendre un important protagonisme aqu\u00ed gr\u00e0cies al nou estil, la simpatia, la cultura i la gran activitat que en tots els camps desenvoluparen els “colonitzadors” responsables de l’administraci\u00f3 religiosa en un moment de renovaci\u00f3 i que durant llarg temps continuarien posant en pr\u00e0ctica els nombrosos membres d’aquesta orde, tant italians com espanyols, que vindrien apareixent. En un principi aquests religiosos fixarien la seua resid\u00e8ncia al carrer Sant Josep, n\u00famero 9, cedida per donya Francisca Moreno, viuda de Palop. Alguns anys despr\u00e9s es traslladarien al n\u00famero 11 del mateix carrer, resid\u00e8ncia del matrimoni Alfonso-Palop, cedit per eixa fam\u00edlia. El 9 de desembre de l’esmentat 1948 s’incorporava un nou frare, Miguel M. Enrici, essent anomenat vicari. Era una persona de m\u00e9s edat i menor estatura. Amb ell ja eren quatre els frares servites italians que se’n feien c\u00e0rrec de l’Esgl\u00e9sia deniera.<\/p>\n
L’arribada d’aquests religiosos va causar, en poc de temps, gran sorpresa pels seus m\u00e8todes de captaci\u00f3 de feligresos tan sumament distints de la pr\u00e0ctica anterior. Una de les primeres coses que aconseguiren va ser l’entroncament amb la societat, amb unes relacions que superaven les d’un sacerdot i un feligr\u00e8s sin\u00f3 com persones amigues que s’hagueren conegut de sempre, trencant les barreres que havien existit fins aquell moment entre uns i altres. El seu tracte era afable i senzill, convidant a l’interlocutor a mantenir una confian\u00e7a en el seu di\u00e0leg. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Com hav\u00edem prom\u00e8s la darrera setmana, despr\u00e9s de l’obligat pr\u00f2leg religi\u00f3s i social de la D\u00e9nia de la…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39049","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n