![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
En acabar el conflicte b\u00e8l\u00b7lic -el 1939- els temples de D\u00e9nia, com per tota la zona republicana, apareixien bu\u00efts d’imatges i d’altres objectes del culte religi\u00f3s. Per la seua banda, els edificis de les esgl\u00e9sies havien estat dedicats a activitats socials, i els campanars havien patit la desaparici\u00f3 de les seues campanes, el material de les quals s’havia dedicat a la forja d’armaments. Els edificis de les esgl\u00e9sies mostraven inscripcions relacionades amb els conflictes, com ara a les portes de la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3, on es podia llegir amb car\u00e0cters grans les sigles U.H.P., Uni\u00f3n Hermanos Proletarios. I a un costat del parterre de la pla\u00e7a estava present una altra inscripci\u00f3: La religi\u00f3n es el opio de los pueblos. I es mantenien en diversos llocs expressions burlesques dedicades a representants diversos de la dreta reaccion\u00e0ria provocadora de la guerra civil.<\/p>\n
Les citades sigles U.H.P. serien recobertes immediatament amb els colors “rojigualda” franquista. Tot seguit, a primers d’abril anirien apareixent els sacerdots desapareguts: uns en pres\u00f3 a Alacant i altres amagats per tal de defugir dels perills del primer any del terror revolucionari. Tamb\u00e9 apareixia el rector Francisco Soler, “Don Paco”, que -sembla que sense problemes-, havia passat el conflicte b\u00e8l.lic vivint a la seua casa de Les Marines i ocupant-se de cultivar els terrenys del seu modest bancalet i jard\u00ed. Aix\u00f2 ho vaig viure jo mateix en alguns moments viscuts en una modesta barraqueta del meu avi Pep. Tamb\u00e9 tornava Pedro Cardona -“Don Pedrito”, com era conegut-, rector de la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3. Tornaven aix\u00ed mateix els sacerdots Ricardo Aracil i Jos\u00e9 Mar\u00eda Palmer. Aquest era el grup de capellans que s’encarregaria del servei religi\u00f3s de l’\u00fanica parr\u00f2quia -la de l’Assumpci\u00f3- i les esgl\u00e9sies de les monges agustines, de Sant Antoni i les capelles del col.legi de les Carmelites, del Sant Hospital, a m\u00e9s de les esgl\u00e9sies de La Xara i Jes\u00fas Pobre, i de les diverses ermites en les seues festes. Aquesta era la situaci\u00f3 global a la postguerra. Per\u00f2 centrant-nos al 1948, haurem d’admetre que l’Estat espanyol vivia en plena autarquia i fortament a\u00efllat internacionalment, un a\u00efllament que no superaria fins 1955 amb l’ingr\u00e9s d’Espanya al si de les Nacions Unides. L’Esgl\u00e9sia aqu\u00ed, gaud\u00ed, en acabar el conflicte, d’uns importants privilegis que naixien d’un acord de 1941 entre Pius XII i el “General\u00edsimo”, que acabarien convertint-se en el Concordat espanyol del 1953.<\/p>\n
La primera missa que es va celebrar en acabar la guerra fou a principis d’abril. Arribava a D\u00e9nia el buc de l’Armada Espanyola Mar Negro, que ancorava a la bocana del port. Per a celebrar la cerim\u00f2nia es va instal.lar un altar port\u00e0til a les portes de la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3, i all\u00ed oficiava el sant sacrifici el citat Pedro Cardona, que ja abans de la guerra havia sigut rector d’aquella parr\u00f2quia. Assistiren a la missa una representaci\u00f3 d’aquell vaixell i un gran nombre de fidels deniers amb notables \u00e0nsies de celebrar la missa, la primera despr\u00e9s dels tres tristos anys del conflicte. Mentre s’anava restaurant l’interior dels temples solien celebrar-se les cerim\u00f2nies a la zona del martell del port. Era el que s’anomenaven misses de campanya a la qual assistia el poble despr\u00e9s d’una obligat\u00f2ria desfilada pel carrer Campo i en uni\u00f3 de les forces d’ocupaci\u00f3 i les noves autoritats franquistes. Ja m\u00e9s avant, en la mesura que anaven restaurant m\u00ednimament l’esgl\u00e9sia de l’Assumpci\u00f3, anirien celebrant-se en ella les cerim\u00f2nies religioses.<\/p>\n
El Pare Pere l’havien soterrat al cementeri municipal en el per\u00edode de la guerra, respectuosament. I les seues despulles serien traslladades des d’all\u00ed a l’esgl\u00e9sia de l’Assumpci\u00f3, de bell nou, el 9 de juliol de 1939, ja en les Festes Majors dedicades a la Sant\u00edssima Sang, amb missa, process\u00f3 i oficis funerals dedicats a la mem\u00f2ria del Venerable.<\/p>\n
Abans, el 29 de maig, tamb\u00e9 s’havia recuperat la imatge de la Sant\u00edssima Sang, dipositada a Alacant a principis del conflicte i conservada pel notable artista Gast\u00f3n Castell\u00f3, que ostentava la responsabilitat de custodiar tots els objectes i imatges de valor art\u00edstic traslladats all\u00ed per a la seua conservaci\u00f3. L’anomenada creu g\u00f2tica no va tenir la mateixa sort i va estar objecte de llargues gestions la seua recuperaci\u00f3, en mans de les autoritats d’Oriola quan es trobava tamb\u00e9 dipositada a Alacant. D\u00e9nia, amb cert “menfotisme”, no la va saber rescatar fins un llarg temps.<\/p>\n
Una mostra de les celebracions religioses dels primers temps \u00e9s el telegrama que el 19 de juliol de 1940 des de l’alcaldia de D\u00e9nia s’enviava al governador civil. Deia aix\u00ed: “Celebrada solemne Misa Campa\u00f1a grandioso desfile Milicias, Sindicatos (la CNS franquista), Pueblo y otros actos para commemorar el Glorioso Alzamiento Nacional y Exaltaci\u00f3n Trabajo, transmito inquebrantable adhesi\u00f3n D\u00e9nia su Caudillo”. Eixa seria la t\u00f2nica durant bastants d’anys.<\/p>\n
Per\u00f2 entrem en els antecedents de l’arribada de la Comunitat Servita. Pel 1942 D. Pedro Cardona \u00e9s traslladat a Alc\u00e0cer, com a nou rector. Poc despr\u00e9s era Jos\u00e9-M\u00aa Palmer qui es traslladava a Manuel. Per substituir Pedro Cardona vingu\u00e9 Sebasti\u00e1n Zaragoza, i el seu oncle, Jos\u00e9-M\u00aa Zaragoza, persona molt anciana. I com a coadjutors Javier Montoro i Rafael Tormo. Aquest moria el 13 de gener de 1949, i tres anys abans faltava Ricardo Armell. Col.labor\u00e0 amb ells un sacerdot jove, Gaspar Navarro. \u00c9s a dir que, entre unes coses i altres, la parr\u00f2quia va viure una situaci\u00f3 d’inestabilitat que es va fer notar molt en l’assist\u00e8ncia dels fidels. Eren anys de notable escepticisme religi\u00f3s a D\u00e9nia. Els resultats de la guerra fratricida fan mella entre els ve\u00efns.<\/p>\n
A la repressi\u00f3 i les morts violentes durant la primera etapa revolucion\u00e0ria del 36, seguien ara els Consells de Guerra sumar\u00edssims d’octubre de 1939, amb l’execuci\u00f3 de m\u00e9s de 50 persones, empresonaments, persecucions, etc. Encara que a\u00e7\u00f2 escapa del tema central d’aquest article, considere oport\u00fa citar-ho per a que les persones que no varen viure aquella etapa de la vida ciutadana disposen d’una refer\u00e8ncia de l’ambient que es respirava en aquell moment. Despr\u00e9s del l\u00f2gic entusiasme inicial per als creients en recobrar el seu habitual servei religi\u00f3s, la realitat social es va imposar i bastants fidels, per unes causes o altres, comen\u00e7aren a mostrar certa indifer\u00e8ncia davant una jerarquia eclesi\u00e0stica que, arrastrada pel seu zel apost\u00f2lic, no li dolia atacar als “rojos” en les seues homilies i atemoritzar constantment la feligresia amb el foc etern i els c\u00e0stigs que els vindrien als pecadors. Tot aix\u00f2 dirigit a una poblaci\u00f3 d’arrelat republicanisme i d’hist\u00f2ric comportament liberal especialment i religiosament. Les classes populars, malgrat les pressions indirectes i la necessitat de no apar\u00e8ixer “desafectos” al sistema, tractaven de no freq\u00fcentar els temples. La pr\u00f2xima setmana entrarem ja al tema de l’aparici\u00f3 de la Comunitat Servita a D\u00e9nia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"En acabar el conflicte b\u00e8l\u00b7lic -el 1939- els temples de D\u00e9nia, com per tota la zona republicana, apareixien…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39047","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n