![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Seguint en la hist\u00f2ria del repetidor de TV, projectat per a instal\u00b7lar-lo al cim del Montg\u00f3 i la forta pol\u00e8mica nascuda de la carretera en marxa pel 1978, anem a reproduir-vos una interessant entrevista que va realitzar Nela Bisquert, una jove molt preparada i integrant del Grup Ecologista Montg\u00f3, pioner en la defensa de la nostra muntanya. L’entrevista fou publicada en CANFALI MARINA ALTA el 21 de maig de 1978 i la va realitzar al professor Miquel Gil Corell, cient\u00edfic valenci\u00e0 que, com deia l’entrevistadora, “sempre, all\u00e0 on s’ha fet una agressi\u00f3 a la Natura, analitza la q\u00fcesti\u00f3 del Montg\u00f3 amb el major rigor cient\u00edfic i oposant-se a tot el que puga destruir el nostre entorn natural, ens parla del Montg\u00f3. Fins fa poc s’ha encarregat de la C\u00e0tedra d’Ecologia a la Facultat de Ci\u00e8ncies de Val\u00e8ncia”. Continuem amb l’entrevista: “Quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 la construcci\u00f3 de la carretera del Montg\u00f3?<\/p>\n
– Fonamentalment, amb la construcci\u00f3 d’aquesta carretera es corre un perill real, \u00e9s a dir, de degradaci\u00f3 del terreny. Al quedar la terra desemparada de la seua vegetaci\u00f3 protectora, i degut a que es tracta d’una superf\u00edcie amb pendent l’erosi\u00f3 pluvial pot \u00e9sser important, donat que aquest proc\u00e9s erosiu \u00e9s el predominant en climes \u00e0rids durant per\u00edodes prolongats i amb pluges violentes i torrencials, com \u00e9s el cas del clima mediterrani -\u00e0rid subtropical t\u00edpic del Pa\u00eds Valenci\u00e0, on es troba enclavat el Montg\u00f3-.<\/p>\n
– Creu vost\u00e9 que val la pena defensar la integritat ecol\u00f2gica del Montg\u00f3?<\/p>\n
– Per suposat! Qualsevol canvi introdu\u00eft en un ecosistema, com ho \u00e9s clarament el Montg\u00f3, pot produir alteracions en les relacions biol\u00f2giques i en el propi biotopo. El Montg\u00f3 t\u00e9 un inter\u00e8s biogeogr\u00e0fic excepcional per les seues condicions t\u00e8cniques, i \u00e9s, junt amb la Font Roja, la Serra d’Aitana, Serra Mariola i altres, un dels indrets bot\u00e0nics i faun\u00edstics m\u00e9s importants del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Concretament tinc un estudi del Catedr\u00e0tic de Bot\u00e0nica de la Universitat de Barcelona, Sr. Oriol de Bol\u00f3s, que demostra clarament l’aut\u00e8ntic valor del Montg\u00f3 com reserva d’esp\u00e8cies bot\u00e0niques end\u00e8miques que hi ha que conservar a tota costa. Per exemple: Hippocrepis bale\u00e0ria sn. Valentina. Teicrium Flavum.<\/p>\n
– Es remoreja que la construcci\u00f3 de la carretera pot amagar el prop\u00f2sit de continuar la destrucci\u00f3 especulativa del Montg\u00f3, obrint pas a noves urbanitzacions. Quins perills podria representar la realitzaci\u00f3 d’aquesta hip\u00f2tesi?<\/p>\n
– Si aquesta amena\u00e7a es converteix en realitat ens trobar\u00edem, una vegada m\u00e9s, amb l’especulaci\u00f3 de promotors que utilitzen l’afany del ciutad\u00e0 per entrar en contacte amb la naturalesa o amb alguna cosa que se li assemble, encara que siga un substitut manipulat i bastant deixat al m\u00e0xim. La llum penetra intensament pels clarors artificials (de cases, camins…) I aix\u00ed els distints estrats naturals desapareixen i al final d’aquest proc\u00e9s destructiu, quan moren els arbres adults (vellesa, falta d’humanitat, ruptura de cicles biogeoqu\u00edmics, desaparici\u00f3 dels agents fecundants de les seues flors i dispensadors de les seues llavors…), sols queden una s\u00e8rie de xalets, torres, etc., amb els seus ciutadans i corresponents jardinets, i fora dels seues l\u00edmits una gran profusi\u00f3 de males herbes invasores. A\u00e7\u00f2 es podria haver realitzat en qualsevol erial improductiu, sense necessitats de destruir in\u00fatilment un ecosistema ric. A m\u00e9s a m\u00e9s, caldria comptar tamb\u00e9 com factor negatiu la transfer\u00e8ncia d’una zona d’\u00fas p\u00fablic al domini privat on la primera activitat dels propietaris \u00e9s acotar i prohibir el pas”.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s, literalment, l’entrevista realitzada per la militant ecologista Nela Bisquert, pel maig de 1978, al professor Gil Corell, destacat cient\u00edfic valenci\u00e0 defensor del Medi Ambient, el qual, alguns anys despr\u00e9s, seria nomenat President de la Junta Rectora del Parc Natural del Montg\u00f3, afortunadament.<\/p>\n
Continuant rescatant de la mem\u00f2ria alguns aspectes sobre la problem\u00e0tica de la carretera del repetidor de TV al Montg\u00f3, ens ve a m\u00e0 un escrit redactat per l’amic Pedro Ayala i publicat al repetit CANFALI MARINA ALTA el 21 de maig de 1978, amb correcte valenci\u00e0, que practicava l’actiu jove baes\u00e0 per aquella \u00e8poca. El meu bon amic Ayala titulava la seua col.laboraci\u00f3 com Montg\u00f3: objeccions. Aix\u00ed: “Fins avui, han aparegut en diferents peri\u00f2dics i mitjans de comunicaci\u00f3, pintades, panflets, cartells, missatges de repulsa per l’agressi\u00f3 que s’est\u00e0 portant a cap en el nostre Montg\u00f3. Van sorgir peticions de dimissi\u00f3 i moltes m\u00e9s coses. \u00c9s indiscutible que a D\u00e9nia, en la Marina Alta i en el Pa\u00eds Valenci\u00e0, hi ha una lluita constant per tot el que ens pertany. S\u00ed amics, el que ens pertany. En contraposici\u00f3, els representants de la Corporaci\u00f3 Municipal fan la seua guerra pr\u00f2pia. De quina forma? Fent demag\u00f2gia dels seus missatges. Hi ha frases que entendreixen el cor. \u00c9s l\u00f2gic que darrere del Montg\u00f3 deu d’haver algunes coses m\u00e9s. \u00c9s l\u00f2gic, si no per qu\u00e8 l’Ajuntament no dona explicacions. S’han donat nombroses solucions per a evitar el problema, i qu\u00e8? Res de res. Apart, crec que demostrarien ser bons representants si donaren una bona soluci\u00f3 als interessos del poble perqu\u00e8 set-cents firmants no han tingut altra opci\u00f3 que tragar-se el “bacall\u00e0”. La prova est\u00e0 en qu\u00e8 senyors que havien firmat, van tornar a firmar un altre document, despr\u00e9s de comprendre tot el problema. Senyors de la Corporaci\u00f3, tant costa servir desinteressadament al poble? Reflexi\u00f3 i paci\u00e8ncia”.<\/p>\n
Diumenge, 21 de maig d’aquell 1978, malgrat la pluja i el mal temps es reunien a la pla\u00e7a del Convent unes 50 persones, la majoria joves, per a protestar per la carretera d’acc\u00e9s al Montg\u00f3. Muntaren una funcioneta amb cr\u00edtica ir\u00f2nica sobre el tema, refugiant-se als soportals de l’Ajuntament. Intervingu\u00e9 el destacat soci\u00f2leg Josep Vicent Marqu\u00e9s i parl\u00e0 sobre un manifest ecol\u00f2gic per al Pa\u00eds Valenci\u00e0, del que era autor. En acabar l’acte, els manifestants que portaven la senyera -“sense blau”- es dirigien a casa de l’alcalde Sastre llan\u00e7ant crits d'”alcalde dimissi\u00f3”, “Montg\u00f3 verd”, etc., i disolvent-se posteriorment. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Seguint en la hist\u00f2ria del repetidor de TV, projectat per a instal\u00b7lar-lo al cim del Montg\u00f3 i la…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39029","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n