![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Aquesta etapa de la vida -el Nadal- ve celebrant-se d’antic, l’Esgl\u00e9sia ve celebrant-lo, com tothom sap, el vint-i-cinc de desembre de cada any. Es la solemnitat lit\u00fargica que t\u00e9 per objecte commemorar el naixement de Jes\u00fas a Betlem. \u00c9s una festa occidental, que va apar\u00e8ixer per primera vegada a Roma, per la primera meitat del segle IV. Quan s’elegia aquest data no es feia per motius hist\u00f2rics, sin\u00f3 per l’inter\u00e8s de l’Esgl\u00e9sia de cristianitzar, com en altres festes paganes que ja existien. En temps passats la celebraci\u00f3 de la Missa del Gall -no s\u00e9 ara que passar\u00e0- tenia un notable atractiu, m\u00e9s enll\u00e0 de la cerim\u00f2nia religiosa a D\u00e9nia, i a ella acud\u00edem tamb\u00e9 parelles joves que, en acabar la lit\u00fargia acud\u00edem a l’hospital municipal regit per les mongetes, antigament, i que estava ubicat al costat de l’escala que, des de l’Ajuntament, accedia al castell. All\u00ed solien instal.lar un espl\u00e8ndid betlem, que omplia de goig els espectadors. Aix\u00f2, amb la desaparici\u00f3 d’aquell hospital, ha desaparegut. Per la vespra de Nadal solia reunir, amb car\u00e0cter familiar, el sopar, “amenitzat” per la simbomba i la pandereta, amb els c\u00e0ntics de les tradicionals nadales. I el complement gastron\u00f2mic venia -i encara continua viu- amb el dinar del dia 25. Les fam\u00edlies es reunien en torn a la taula, la taula especial per a aquestes festes, amorosament acurada amb la manteleria de fil bordada a m\u00e0, nascuda de part de l’aixovar de l’ama de la casa o de l’her\u00e8ncia estimable de la seua mare o la seua \u00e0via o qualsevol avantpassat, quan estaven vigents eixos h\u00e0bits saludables. En eixes ocasions apareixia tamb\u00e9 la vaixella de pedra, ben decorada. El “duralex” i altres modernismes bastards, afortunadament, encara no havien estat inventats. I apareixia aix\u00ed mateix la cristaleria i la coberteria, moltes vegades de plata. Ten\u00edem uns altres valors. El dia de Nadal era, per antonom\u00e0sia, el dia del “putxero” de Nadal…! Amb bons cigrons, i penques, i col, i les cre\u00eflles, i la gallina que havien sacrificat per a aquesta ocasi\u00f3 familiar i solemne -el “progr\u00e9s” encara no l’havia “industrialitzat”- i la desplomaven lentament, cerimoniosament, en un joc de participaci\u00f3 col.lectiva, ben divertida per a la gent menuda. I tamb\u00e9 ficant uns bons ossos i bons trossos de “cansal\u00e0”, algun moniato… I \u2013com no?- una bona pilota a base de carn picada, ou, pinyonets, julivert enrotllada art\u00edsticament amb fulles de col… Qu\u00e8 direm aqu\u00ed que no s\u00e0piga tothom? Com a primer plat apareixia, generalment, una bona sopa coberta o de “men\u00fancies” amb el caldo del “putxero” i els renyonets, rovellets, el feget i la morelleta de la gallina sacrificada o l’altres gallines m\u00e9s. Ah! I el bon vi de Xal\u00f3, ambocat per a suavitzar-lo i donar-li millor satisfacci\u00f3 al paladar. I de postres figues i panses, nous i ametles. I els pastissets de moniato, i trocets de torr\u00f3, i la botella de sidra. Per aquells temps al xampany solia apar\u00e8ixer quasi exclusivament en les pel\u00b7l\u00edcules de Holywood. I podr\u00edem dir que el nostre cava era com una fantasia en el llenguatge habitual. El costum no s’ha perdut del tot, per\u00f2 la gent, amb el pas del temps, quan viv\u00edem una etapa de benestar anava a menjar a algun restaurant a l’hora de reunir la fam\u00edlia en dates tan tradicionals. La Crisi, en part, ha condu\u00eft a la “recuperaci\u00f3” de la festa a la llar dom\u00e8stica, per q\u00fcestions econ\u00f2miques. Est\u00e0 clar que eixir fora de casa a dinar un nucli familiar normal de deu a dotze persones resulta un repte ja per a molts col.lectius. Un repte tan inabastable que ens ha de resultar per un ull de la cara i part del rovell de l’altre.<\/p>\n
Respecte de les “estrenes” sent\u00edem una emoci\u00f3 molt forta quan, acabat el dinar en fam\u00edlia, els xiquets del meu temps inici\u00e0vem la cerim\u00f2nia de besar la m\u00e0 dels nostres majors per a que soltaren la mosca: un quinzetet o una pesseta que despr\u00e9s ficar\u00edem dins la vidriola de fang. I la il\u00b7lusi\u00f3 quan aconsegu\u00edem omplir-la entre els diners de les estrenes i els poquets que ens havien ensenyat a estalviar al llarg de l’any, amb molts sacrificis. I els moments de temptaci\u00f3 quan intent\u00e0vem treure algun “gallet” d’aquells estalvis, furgant el badall de la vidriola amb un ganivet. I l’emoci\u00f3 especial, l’emoci\u00f3 suprema de trencar-la amb un colp de martell per tal d’arrancar-li del seu ventre el tresor resultant de la nostra economia i sentir el soroll del rodolar per terra les xapes de coure de cinc o deu c\u00e8ntims, quinzets de n\u00edquel i la plata \u2013cas excepcional!- d’algun duro de don Amadeo de Saboia o de “la m\u00e0 al cul”…! El nostre cor, en aquestes situacions, ens semblava una m\u00e0quina de tren d’aquell que ens condu\u00efa encara a Gandia i Carcaixent, moguda per l’impuls de la nostra emoci\u00f3 desbordant… Els xiquets d’ara no tenen cap necessitat de besar la m\u00e0, costum que ja s’ha perdut, i avui resulta un anacronisme for\u00e7a divertit. Ara les estrenes s’haurien d’aplicar amb euros, amb el perm\u00eds de la senyora Merkel, tan poderosa i controladora ella que, fins i tot, haur\u00e0 bene\u00eft la desaparici\u00f3 de la paga de Nadal i no sabem si ha tingut alguna intervenci\u00f3 tot negant, com el Papa, la pres\u00e8ncia de la vaca i la mula en el Naixement. Les estrenes d’abans s’extenien cap a les figures simp\u00e0tiques del carter i el vigilant o “sereno”, entre altres, que cada any ens dedicaven uns versets de felicitaci\u00f3 en unes simp\u00e0tiques tragetetes desitjant-nos un Bon Nadal per a estimular la generositat del personal amb unes estrenes. En el seu origen era una manera de suplir les insufici\u00e8ncies salarials, les injust\u00edcies socials, com el fenomen actual de la propina que encara es mant\u00e9 ben viu. Realment la tradici\u00f3 de les estrenes caldr\u00e0 salvar-la, recuperar-la de la manera que s’han posat les coses. No s\u00e9 si a\u00e7\u00f2 pot ser una decisi\u00f3 descabellada, per\u00f2 amb augments de taxes i impostos, reduccions o congelacions salarials, copagos de medicines, i un llarg etc\u00e8tera, haur\u00edem d’estudiar alguna nova versi\u00f3 de les tradicionals targetes nadalenques. Jo, pensionista atribulat -n’hi ha molts m\u00e9s fotuts- estic pensant ja els versets per a futurs Nadals. De moment, vos desitge a tots una bona conformitat, sense abandonar la irritaci\u00f3 i el descontent pel mal que ens han estat fent “els de sempre”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Aquesta etapa de la vida -el Nadal- ve celebrant-se d’antic, l’Esgl\u00e9sia ve celebrant-lo, com tothom sap, el vint-i-cinc…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39017","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n