![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Un bon amic meu, Toni Mezquida, em va donar fa poc de temps una fotoc\u00f2pia d’un article que, sota el t\u00edtol de L’Austeritat, vaig publicar en aquest setmanari el 18 de desembre de 1977. Per celebrar el seu 35 aniversari, i pel contingut d’aquell pamfletet, he pensat reproduir-lo avui, sense ficar-li cap punt ni coma, sols amb la intenci\u00f3 d’incitar a la reflexi\u00f3 en moments de CRISI, de la dels setanta i l’actual. Cal recordar que pel 1977 encara no ten\u00edem Constituci\u00f3 ni “Comunitats Aut\u00f2nomes”. I manaven els de “sempre”, pam dalt pam baix com ara. Amb L’Austeritat dels setanta vos deixe, literalment.<\/p>\n
“Psss! Pss! Qu\u00e8 v\u00e9nen, qu\u00e8 v\u00e9nen…! Les restriccions v\u00e9nen. I quan les restriccions v\u00e9nen no v\u00e9nen soles… I encara m\u00e9s -I aix\u00f2 \u00e9s pitjor! no v\u00e9nen per a tots. Segons una ordre del Ministeri de l’Interior, que ja ho publica el B.O.E., -la cosa ja es posa s\u00e9ria-. Segons aquesta ordre, diguem, els espectacles en general tancaran m\u00e9s prompte les seues sessions. El cine, per ficar un exemple d’espectacle popular, acabar\u00e0 a les 12 de la nit. I si en eixe moment li corresponia apar\u00e8ixer per la pantalla l’Alfredo Landa en cal\u00e7otets perseguint l’\u00c0gata Lys quan sortia en pilotes de la dutxa, ens fotem tots i se n’anem ben reprimits a casa. Per\u00f2 -oh, desgr\u00e0cia!- quan apleguem a la nostra llar tampoc podem trobar-hi consol amb “la tele”, perqu\u00e8 a la xicoteta-finestra-embaucadora-mentidera-paridora-de-demag\u00f2gies li haur\u00e0 arribat l’hora d’anar-se’n a dormir a les 11 de la nit, pam dalt, pam baix. Els mals mai no v\u00e9nen a soles…<\/p>\n
I’austeritat no acaba ah\u00ed. No acaben ah\u00ed, no, les restricciones, que ja estan amena\u00e7ant-nos des de l’Administraci\u00f3 en apretar-nos el cintur\u00f3 energ\u00e8tic. \u00c9s a dir, que podem tornar als “cortes de fluido el\u00e9ctrico” dels anys quaranta. Tot molt camp. D’aix\u00f2 a l’aparici\u00f3 del “gas\u00f3geno” no queda m\u00e9s que un pas. Paci\u00e8ncia, que tot arribar\u00e0. Arribar\u00e0 encara que no per a tots.<\/p>\n
Dins de la pol\u00edtica restrictiva governamental, mereix unes paraules la que tracta del problema auton\u00f2mic. Segons el borrador de la Constituci\u00f3 -l mateix que ens ha aplegat de manera clandestina, per la “indiscreci\u00f3” d’una important revista-. Segons la Constituci\u00f3, diguem, 8 regions, 8, no podran tindre autonomia. I \u00e9s que els pares de la P\u00e0tria, que els pobres estan en tot \u2013no s\u00e9 com poden- han pensat que “en ning\u00fan supuesto el territorio aut\u00f3nomo podr\u00e1 ser inferior en su extenxi\u00f3n a una regi\u00f3n hist\u00f3rica ni su poblaci\u00f3n menor a un mill\u00f3n y medio de habitantes”. I d’aquesta manera, ni Arag\u00f3, ni Can\u00e0ries, ni les Illes (Balears), ni M\u00farcia, ni Extremadura, ni la Rioja (Logro\u00f1o), ni Cant\u00e0bria, (Santander), ni Ast\u00faries podran, en un principi, disfrutar d’autonomies perqu\u00e8 a\u00e7\u00f2, com tothom sap, segons el criteri del Govern, \u00e9s cosa de quantitat, de n\u00famero, no de peculiaritats. Vol dir aix\u00f2 que si el Principat de Catalunya no hagu\u00e9s tingut una poblaci\u00f3 superior a 1.500.000 habitants, a hores d’ara no tindrien ni Generalitat, ni Tarradellas, ni res de res. Aix\u00f2 vol dir. I al Pa\u00eds Valenci\u00e0 que, gr\u00e0cies a D\u00e9u, superem els m\u00ednims per a l’homologaci\u00f3 autonomista… vegeu qu\u00e8 passaria, qu\u00e8 trist seria el nostre dest\u00ed despr\u00e9s de la multitudin\u00e0ria Diada Nacional! Quedar-nos sense l’Estatut i sense cap honorable per a fardar davant els dem\u00e9s. Ai, Senyor! No som res!<\/p>\n
Per\u00f2 l’austeritat, les restriccions no acaben ah\u00ed, que les desgr\u00e0cies no v\u00e9nen mai soles. Ara, despr\u00e9s del fam\u00f3s Pacte de la Moncloa, que els partits amb representaci\u00f3 parlament\u00e0ria, incloent els anomenats obrers, han firmat per a fotre a la classe treballadora, per molt que ells diguen el contrari. Despr\u00e9s de tot a\u00e7\u00f2 v\u00e9nen amollant-nos el rotllo de qu\u00e8 devem renunciar al “pluriempleo”. El “pluriempleo”, que ha anat resolguent el problema de l’electrodom\u00e8stic, el televisoret, els cigrons de cada dia, \u00e9s una cosa massa arrelada -tristament arrelada- en la vida de l’home mig i baix de l’Estat espanyol. La teoria de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que aix\u00f2 donaria peu a la creaci\u00f3 de llocs de treball, contribuint a la lluita contra l’atur (el paro). Molt bonic i molt socialista, s\u00ed, senyor! Per\u00f2 ja veurem qui \u00e9s el sabut-conscienciador-de-masses-obreres-alienades-per-la-pol\u00edtica-consumista, capa\u00e7 de la desalienaci\u00f3. I quin m\u00e8tode-llavador-de-cervells-obrers tindran que emprar per a conv\u00e9ncer al treballador de qu\u00e8 la salvaci\u00f3 de l’economia i de la classe obrera est\u00e0 en renunciar al “pluriempleo”, a les hores extraordin\u00e0ries i a tots els altres complements econ\u00f2mics que avui necessita una casa normal per a anar tirant.<\/p>\n
Perqu\u00e8 el treballador-alienat-atrapat-en-el-multitreball-per-a-resoldre-la-seua-insufici\u00e8ncia-salarial podr\u00e0 respondre a la proposta amb una contraproposta: Qu\u00e8 comencen a renunciar els de dalt al “plurienxufe”, i a pagar els impostos que pertoquen a les seues rendes elevades. Qu\u00e8 es retallen com cal els pressupostos de l’Estat i que es distribuisquen d’una manera m\u00e9s justa i racional… Qu\u00e8 comencen les reformes socio-econ\u00f2miques i pol\u00edtiques en profunditat per a que el personal de tropa -el poble- puga donar un m\u00ednim de cr\u00e8dit a les paraules i promeses dels pares de la P\u00e0tria. I, per favor, que no es traga sempre la justificaci\u00f3 de qu\u00e8 a\u00e7\u00f2, all\u00f2 i el de m\u00e9s all\u00e0 tenim que anar suportant-ho la classe obrera per a “consolidar la democr\u00e0cia” i evitar “el pinochetazo”. Qu\u00e8 diguen que ara toca baixar-se els pantalons, sense m\u00e9s, perqu\u00e8 conv\u00e9 a la pol\u00edtica d’alguns partits, i el que estiga d’acord que pegue un pas al front. Per\u00f2 sense m\u00e9s rotllos macabeus! Vale, tio?<\/p>\n
Vale!<\/p>\n
Tot aix\u00f2 public\u00e0vem en Els quatre cantons, sota el t\u00edtol de L’Austeritat, el 18 de desembre de 1977. Al setmanari CANFALI MARINA ALTA. I ara ens agrada reproduir-ho, \u00edntegrament, pel sentit cr\u00edtic d’aquells moments pol\u00edtics tan pareguts, en molts aspectes, als actuals. Gr\u00e0cies, si ho haveu llegit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Un bon amic meu, Toni Mezquida, em va donar fa poc de temps una fotoc\u00f2pia d’un article que,…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39013","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n