![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La darrera setmana ens v\u00e0rem detindre pel 18 de maig de 1919, quan el Plenari de la Corporaci\u00f3 Municipal de D\u00e9nia aprovava la proposta de l’alcalde Juan Oliver Morand referida a la construcci\u00f3 d’un quarter per al Cos de Carrabiners a l’ex-convent de Sant Antoni sobre el que l’Ajuntament tenia el seu dret de propietat.<\/p>\n
Per\u00f2 van passant els anys i all\u00ed no es mampr\u00e9n cap treball que conduisca a aquell projecte. Ja en plena II Rep\u00fablica a l’Ajuntament es parla d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 i es recorda, pel setembre de 1933, la necessitat d’una informaci\u00f3 sobre la decisi\u00f3 de construir all\u00ed aquell quarter per a, en qualsevol cas, procedir en just\u00edcia. Dos mesos despr\u00e9s, el tinent comandant de carrabiners proposava a l’Ajuntament una permuta de l’edifici de l’ex-convent, que ells ja consideren de la propietat de l’Institut de Carrabiners, a canvi d’un solar de la seua propietat ubicat a la zona del Raset. Continuen mantenint la idea. La corporaci\u00f3 municipal est\u00e0 vivint uns moments de tensi\u00f3, que afecta l’Alcaldia de Diego Ivars Perles, Jos\u00e9 Gavil\u00e0, Jos\u00e9 Llambies, Jos\u00e9 Calafat i altres regidors, suspesos pel mes de maig i recobrant la possessi\u00f3 dels seus c\u00e0rrecs pel mes d’octubre sota l’Alcaldia de Diego Ivars Perles. \u00c9s en eixe per\u00edode de temps quan naix l’antic projecte del quarter, del qual projecten la base de permuta del solar citat. El 28 de setembre de 1934, en la l\u00ednia de l’enderrocament de l’ex-convent, es realitza un informe salvant el claustre, que encara es mant\u00e9 a hores d’ara, pel seu valor arquitect\u00f2nic. Quan arribe a aquest punt es presenta una confusi\u00f3 relativa a la propietat de l’ex-convent, perqu\u00e8 el 21 de mar\u00e7 de 1935 arribava a l’Ajuntament de D\u00e9nia un escrit del governador civil, referit a l’expedient de la pretesa permuta del terreny del Raset, propietat de l’Ajuntament, per l’ex-convent, que el governador senyala com a propietat de l’Estat. En aquest ofici es traslladava l’acord del Ministeri d’Hisenda de no admetre la permuta per no ser d’aplicaci\u00f3 el R.D. del 2 d’abril de 1930. El valor taxat del solar del Raset era de 1.000 pessetes, mentre que el de l’ex-convent es taxava en 18.000 pessetes, com a propietat de l’Estat.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed, aproximadament, he pogut reflectir la hist\u00f2ria que conec de l’ex-convent de Sant Antoni, molts anys despr\u00e9s abandonat quasi totalment. Un espai on els xiquets de la meua \u00e8poca jug\u00e0vem correguent lliurement. A mi em v\u00e9nen a la mem\u00f2ria unes frases per a mi molt misterioses, que havia llegit en una paret del destartalat claustre. I recorde la por que m’entrava en llegir all\u00f2, ja mig destru\u00eft i amb imatges, crec que de peixos u altres animals, quan venia la fosca i els meus escassos coneixements no em permetien raonar el sentit que podia tenir all\u00f2 gravat en la resta del convent. Rosa Seser P\u00e9rez, Arxivera Municipal de D\u00e9nia -aix\u00f2 ho he sabut en temps moderns- parla pel 1991 en el llibre de les nostres Festes Majors d’una not\u00edcia molt curiosa que apareix en el Diccionari de Madoz. Es refereix a unes pintures ara desaparegudes, que haig de pensar guardaven alguna relaci\u00f3 amb les figures i frases soltes aparegudes en alguna paret del claustre. La not\u00edcia es la seg\u00fcent: “Ambos edificios (el Convent del Loreto i el de Sant Antoni) son de mucho gusto y solidez: el de los frailes tiene un \u00f3rgano regular y en su espacioso patio, en cuyo centro hay una cisterna, llama la atenci\u00f3n la vida de San Francisco, pintada al fresco en los lunetos de la b\u00f3veda del claustro y esplicada en d\u00e9cimas, siendo en particular muy notable por diversos respectos entre estas pinturas, el cuadro que representa a dicho santo con una espada ensangrentada en la mano, y en el acto de acabar de degollar en su cama a un obispo, porque seg\u00fan explican los versos, trat\u00f3 de extinguir la Orden Franciscana, acaso convendr\u00eda que la autoridad competente evitase este objeto de esc\u00e1ndalo para unos y de fanatismo para otros”. Tot a\u00e7\u00f2 deia Madoz sobre el tema que a mi em va enlluernar de menut.<\/p>\n
En estallar la guerra del 36 es varen viure, inicialment, uns moments de terror, com tots sabem. Les esgl\u00e9sies de D\u00e9nia s’obriren tamb\u00e9 a l’acci\u00f3 violenta d’unes minories en la destrucci\u00f3 d’imatges i ornaments -tamb\u00e9 del temple de Sant Antoni, si b\u00e9 es respectaren els edificis. Aquella esgl\u00e9sia va servir de garatge. I en acabar el conflicte, concretament el 2 de maig de 1942, arribava de Val\u00e8ncia la nova imatge de la Verge dels Desemparats, c\u00f2pia de l’anterior, destru\u00efda. Venia a bord de l’embarcaci\u00f3 Josefa Maria, “la Josefa”, com era coneguda popularment. Va ser sufragada pel P\u00f2sit de Pescadors, que presidia Vicente Femenia. Fins i tot, per recollir els diners necessaris, decidien dedicar l’1% del peix venut per a aquesta finalitat. I despr\u00e9s de la recepci\u00f3 popular i massiva que tingu\u00e9 en la zona portu\u00e0ria, fou dipositada a l’esgl\u00e9sia de Sant Antoni. Poc despr\u00e9s, de Val\u00e8ncia, arribava la imatge de San Antoni de P\u00e0dua, r\u00e8plica de l’anterior que havia presidit l’Altar Major. S’organitza una petita process\u00f3 per l’explanada del Port i Fora Mur fins el temple de Sant Antoni. Pel 1948 arriba l’Orde Servita que es fa c\u00e0rrec de tots els temples del municipi denier. El pare Adrian M. Canavosso \u00e9s nomenat rector de l’esgl\u00e9sia de Sant Antoni, convertida, pel 1954 en parr\u00f2quia, quan all\u00f2 es trobava en un estat d’aband\u00f3 i, a poc a poc, van fent-se les reformes necess\u00e0ries.<\/p>\n
Del 15 de febrer fins l’1 de mar\u00e7 de 1953 t\u00e9 lloc a D\u00e9nia la Santa Missi\u00f3 dirigida pels pares Pauls. I en finalitzar es programa la vinguda de la Verge dels Desemparats de Val\u00e8ncia. Unes 15.000 persones ompliren l’esplanada del Port per rebre-la. Ve per mar i les barques de la flota pesquera local ixen a la bocana del port a rebre-la. Pel 1965 el notari Modesto D\u00edaz Palomo fa donaci\u00f3 d’una imatge de Sant Vicent Ferrer per a aquesta nova parr\u00f2quia. I continuen les renovacions: pel 1958 es beneeixen les noves campanes. Continuen les millores: la inauguraci\u00f3 de l’est\u00e0tua del Pare Pere, de Mustieles, a la pla\u00e7a de Sant Antoni. El 1960, el cor de Jes\u00fas, una talla de fusta donada pel doctor Vicente Sent\u00ed. El 1966, pels Desemparats, s’inaugura l’ornat de l’Altar Major on destaca el monument de coure, amb plaques d’esmalt policromat, obra i donaci\u00f3 de l’artista alemany Egind Weinert, de gran m\u00e8rit. I tallem aqu\u00ed eixes reflexions m\u00e9s antigues sobre el convent de Sant Antoni i la seua esgl\u00e9sia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La darrera setmana ens v\u00e0rem detindre pel 18 de maig de 1919, quan el Plenari de la Corporaci\u00f3…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39011","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n