![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El 31 de mar\u00e7 de 1587 el Consell General de D\u00e9nia determinava demanar la fundaci\u00f3 d’un convent per a franciscans recol\u00b7lectes, la qual cosa aconseguirien uns anys despr\u00e9s, aproximadament pel 1599, recolzats pel marqu\u00e9s de D\u00e9nia, Francesc G\u00f3mez de Sandoval i Rojas, duc de Lema i “valido” del rei Felip III. Es constru\u00efa a l’espai que tots coneguem, aleshores extramurs de la poblaci\u00f3. I es feia sota l’advocaci\u00f3 de Sant Antoni de P\u00e0dua. Per\u00f2 aquest convent i l’esgl\u00e9sia serien destru\u00efts per les forces de Felip V, quan la Guerra de Successi\u00f3, a primers de novembre de 1708. El convent havia estat fortificat dies abans, i els frares i el clero serien expatriats volunt\u00e0riament. Pel 1743 queda reconstru\u00eft el temple, obrint-se al cult. I d’aquell temps en\u00e7\u00e0 el convent hauria de viure diverses vicissituds. De nou, a la Guerra de la Independ\u00e8ncia va sofrir destruccions i m\u00e9s tard tron\u00e0 a reconstruir-se. Quan la Desamortitzaci\u00f3 de Mendiz\u00e0bal, pel 1837, quedava suprimit el convent. Era en la mateixa \u00e8poca que s’erigia el Raval del mar en poble independent amb el nom de “Pueblo Nuevo de Diana”, participant l’esgl\u00e9sia de Sant Antoni a la seua demarcaci\u00f3 fins el 1839 en qu\u00e8 aquest nucli segregat s’agrega altra vegada a la ciutat de D\u00e9nia. Pel 1868 es realitzaren certes obres d’habilitaci\u00f3 fetes per ordre de l’Ajuntament amb la finalitat de transformar-lo en quarter de la Guardia Civil. El 6 de juny del mateix any, quan Roc Chab\u00e1s comptava sols 24 anys, aquest era ordenat prevere i destinat a D\u00e9nia, el seu pobre natal com a coadjutor de l’esgl\u00e9sia de Sant Antoni. Celebrava la seua primera missa el 14 de juny d’aquell any, a les 10 del mat\u00ed, al convent de les Agustines, on la seua germana Vicenta, amb el nom de Sor Agustina de la Concepci\u00f3, era Abadessa. Actuava com a orador el seu amic inseparable i condeixeble, el diaca Fernando Redu\u00e1n i P\u00e9rez. El 24 d’agost de 1870 Roc Chab\u00e1s fund\u00e0 la Confraria de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats a l’esgl\u00e9sia de Sant Antoni, una associaci\u00f3 que aconsegueix penetrar entre els ve\u00efns del Raval del Mar. La celebraci\u00f3 continu\u00e0 mantenint-se amb entusiasme popular, amb actes complementaris, com m\u00fasica i p\u00f3lvora, a m\u00e9s de les cerim\u00f2nies pr\u00f2pies religioses. Chab\u00e1s es va mantenir all\u00ed fins el 1887, on va renunciar a aquest i altres c\u00e0rrecs religiosos, despr\u00e9s de diversos contratemps a D\u00e9nia.<\/p>\n
\u00c9s per aquell 1868 quan el mestre d’obres municipal Patrici Ferr\u00e1ndiz va fer unes obres d’habilitaci\u00f3 al Convent de Sant Antoni per transformar-lo en quarter de la Guardia Civil, pel compte de l’Ajuntament de D\u00e9nia, Pel 1872 estan estudiant de ficar all\u00ed escoles p\u00fabliques i traslladar les forces de la Benem\u00e8rita al segon pis de l’Ajuntament. Sis anys despr\u00e9s es trauen a subhasta les obres, per\u00f2 no es presenta cap postor fins una segona convocat\u00f2ria del mateix any, adjudicada a Joan Olmier per 3.216 pessetes. El 29 de juny de 1879 diversos ve\u00efns i pares de fam\u00edlia sol\u00b7liciten a l’Ajuntament la cessi\u00f3 gratu\u00efta de l’ex convent per establir all\u00ed un col\u00b7legi de 2\u00aa Ensenyan\u00e7a, a iniciativa del rector Vicent Rocafull V\u00e9lez i altres persones. Pretenien tamb\u00e9 impartir classes nocturnes, gratu\u00eftes per a adults, de primeres lletres. S’acordava per la Corporaci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 tardava a posar-se en marxa m\u00e9s d’un any, despr\u00e9s que el ve\u00ed Carmelo Pallar\u00e9s, per una subhasta, fera les reparacions oportunes. El 15 de setembre de 1880 li feien la concessi\u00f3 de l’esmentat centre docent, pel per\u00edode de 5 anys, a Antonio Segura y Jord\u00e0, llicenciat en Filosofia i Lletres. Comen\u00e7ava a funcionar l’1 d’octubre d’aquell any amb les condicions seg\u00fcents: una subvenci\u00f3 de 5.000 pessetes anuals, m\u00e9s 500 per a material, tamb\u00e9 cada any. L’Ensenyament havia de comprendre el Batxillerat d’Arts i, per tant, el que composava les assignatures que les Lleis d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica designaren com a 2\u00aa Ensenyan\u00e7a.<\/p>\n
Era una notable iniciativa per a aquells temps que no va poder funcionar perqu\u00e8 a l’any seg\u00fcent la Corporaci\u00f3 Municipal decidia suprimir les subvencions de 5.500 pessetes per a despeses d’aquell Institut i tamb\u00e9 per a anys seg\u00fcents, pel mal estat econ\u00f2mic de l’Ajuntament. El director Antonio Segura ho va acceptar i continu\u00e0 desenvolupant aquell funcionament amb tot el seu inter\u00e9s. El 3 de juny de 1883 el ve\u00ed Miguel P\u00e9rez i 25 ve\u00efns m\u00e9s demanaven a l’Alcaldia que revocara aquell acord, comunicant al professor Antonio Segura que abandon\u00e9s el local quan acabara aquell curs. Els pares de l’alumnat s’obligaven a pagar el lloguer d’escoles elementals, en compensaci\u00f3. I aquell Institut, instal\u00b7lat a l’ex convent quedava suprimit sense que sapiguem massa b\u00e9 per quines raons.<\/p>\n
L’edifici de l’ex convent va ser protagonista de diverses maniobres. Una de les m\u00e9s constants va ser la de la instal\u00b7laci\u00f3 del quarter de la Guardia Civil. El 6 d’abril de 1879 havien decidit traslladar aquest quarter al segon pis de l’Ajuntament. S’autoritzava l’alcalde per al contracte de lloguer, que el decidien per 27,50 pessetes mensuals, amb aigua debades. L’Ajuntament s’obligava a fer les obres necess\u00e0ries, pel seu compte. I el convent quedaria lliure per a escoles p\u00fabliques i hospital. Realment, com hem dit abans, el dest\u00ed d’aquell espai el concediren per a centres docents.<\/p>\n
Mentrestant, la Guardia Civil s’havia instal\u00b7lat al segon pis de l’Ajuntament, i pels documents que hem pogut escorcollar a l’Arxiu Municipal, fins 1919 encara tenien aquarterada la Benem\u00e8rita al segon pis de la Casa Consistorial. El 18 de maig d’eixe any la Corporaci\u00f3 Municipal acorda una proposta de l’alcalde Juan Oliver Morand per a cedir els drets que t\u00e9 el municipi sobre l’ex convent de Sant Antoni al Cos de Carrabiners per a que constru\u00efsquen all\u00ed un quarter per a ells. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El 31 de mar\u00e7 de 1587 el Consell General de D\u00e9nia determinava demanar la fundaci\u00f3 d’un convent per…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39009","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n