![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La pres\u00f3 ha existit al llarg del temps, amb les seues variants, perqu\u00e8 l’home ha tingut que defensar-se de les actituds delictives de la gent, encara que, moltes vegades, privant injustament de la llibertat de les persones. A D\u00e9nia, com a cap de partit judicial, s’ha tingut que fer c\u00e0rrec d’eixe m\u00f3n al llag de la hist\u00f2ria. I ara, que per unes u altres raons estem perdent alguns drets c\u00edvics protegits en teories per la Constituci\u00f3, se’ns ha ocorregut parlar d’aquest tema a un nivell bastant fosc, basant-nos en uns papers de l’Arxiu Municipal de D\u00e9nia.<\/p>\n
De temps antic, aqu\u00ed es centraven les presons de la comarca, i el seu manteniment l’havien de suportar entre tots els pobles, encara que tardaven bastant en complir amb la seua aportaci\u00f3 econ\u00f2mica. El dia 9 de setembre de 1861 el governador civil demanava al nostre Ajuntament una informaci\u00f3 sobre aquesta situaci\u00f3, i la Corporaci\u00f3 deniera responia com ara direm: Sobre material deien que existia un farol i cinc parells de grills. Per\u00f2 no hi havia catres, matalafs, cap\u00e7als, llen\u00e7ols, mantes, bancs ni cap altre g\u00e8nere d’utensilis. Sobre l’exist\u00e8ncia di\u00e0ria de presos es podia calcular, per terme mig, uns 40, per la qual cosa opinaven que es feien necessaris 40 llits, com a m\u00ednim.<\/p>\n
Tamb\u00e9 informaven que no existia cap reglament oficial i que la pres\u00f3 es governava per les disposicions dictades per l’actual alcalde Juan Lucas, i eren les seg\u00fcents:<\/p>\n
1\u00aa. En eixir el sol s’obrien totes les ventilacions de la c\u00e0rcer, ocupant-se tots els presos, sense excepci\u00f3, de la neteja dels respectius locals.<\/p>\n
2\u00aa. Immediatament, amb les precaucions necess\u00e0ries, eixien tots al pati, on es llavaven i procuraven la seua neteja personal, col\u00b7locant els seus petates en les perxes posades a l’efecte. Acte seguit es passava llista i revista, rebent, per suposat, els seus socors diaris als que s\u00f3n pobres.<\/p>\n
3\u00aa. Despr\u00e9s d’a\u00e7\u00f2, cadasc\u00fa pren el seu treball habitual, el qual consisteix en l’elaboraci\u00f3 de l’espart, fent cordes, guarnicions per a cavalleries de llauran\u00e7a i altres treballs d’esparteria, projectes que queden a benefici dels autors dels esmentat treballs. La seua venda se la procuren els mateixos presos, perqu\u00e8 els compradors o consumidors acudeixen a buscar aquells objectes al mateix establiment.<\/p>\n
4\u00aa. Les hores de comunicaci\u00f3 general s\u00f3n des de les 10 fins les 12 del mat\u00ed, i des d’aquesta hora fins l’1 es reben els menjars. Per l’estiu se’ls permet el descans i se’ls fa guardar silenci des de l’1 fins a les 3 de la tarda. I en l’hivern des de l’1 fins a les 2. Passades aquestes hores, respectivament tornen al seu treball, permetent-se la comunicaci\u00f3 per altres dues hores.<\/p>\n
5\u00aa. En baixar el sol s’arrepleguen els treballs, es formen en el pati, passant llista i revista als reclusos i es fa entrega a cadasc\u00fa d’ells el seu petate, passant a ocupar la seua respectiva estan\u00e7a.<\/p>\n
6\u00aa. Una hora despr\u00e9s, en comunitat i davant d’una imatge de Nostra Senyora es resa el rosari, dedicant com una hora en aquest exercici, i una vegada concl\u00fas el qual es practica una escrupulosa requisa imposant silenci fins el dia seg\u00fcent.<\/p>\n
7\u00aa. Durant la nit tornen al servei de vigil\u00e0ncia els presos de major confian\u00e7a, sense prejudici de les visites extraordin\u00e0ries de l’Alcalde.<\/p>\n
8\u00aa. Les dones i els xiquets ocupen habitacions independents del com\u00fa dels mossos.<\/p>\n
9\u00aa. La distribuci\u00f3 de locals es fa segons el car\u00e0cter, condici\u00f3 i circumst\u00e0ncies de cada pres. Els socors dels presos pobres es verifiquen per repartiment entre els pobles d’aquest partit judicial, perqu\u00e8 encara que tots els anys s’anuncia la subasta per a adjudicar el contracte en p\u00fablic remat, no es presenta cap postor, s’entrega en efectiu i no en esp\u00e8cie, i el seu import \u00e9s el de dos reals de vell\u00f3 diaris, segon augment concedit per eixa Superioritat. Amb aquesta informaci\u00f3 des de l’Ajuntament de D\u00e9nia tancaven el que consideraven podien dir al governador civil sobre les condicions del tractament a la nostra ciutat sobre el tema de les presons.<\/p>\n
Sorpr\u00e8n a hores d’ara el funcionament de la just\u00edcia 150 anys despr\u00e9s, i ens fa pensar l’actuaci\u00f3 en eixe camp social quan recordem la situaci\u00f3 a la postguerra a D\u00e9nia, i no ens resistim a dir alguna cosa sobre el primer any. Recordem una vegada m\u00e9s all\u00f2 que va passar aqu\u00ed.<\/p>\n
Acabat el conflicte b\u00e8l\u00b7lic, autom\u00e0ticament el govern franquista es va dedicar a detindre totes les persones que consideraven relacionades amb el b\u00e0ndol republic\u00e0, la qual cosa suposava prendre unes decisions dif\u00edcils en tots els aspectes, i un d’ells havia de ser el de disposar locals adequats per a empresonar tanta gent. Per\u00f2 tingueren una idea formidable m\u00e9s enll\u00e0 del que, pel 1861, informaven al governador civil de la prov\u00edncia, quan manifestaven que aleshores existien uns 40 presos diaris, com a terme mig. Els temps havien canviat molt, i ara el feixisme franquista havia de cercar espais per tal d’empresonar els indefensos “rojos” republicans de la reraguarda de D\u00e9nia i la comarca de la Marina Alta. No s\u00e9 d’on vindria la inspiraci\u00f3, per\u00f2 ben prompte s’habilitaren diversos locals per a l’empresonament dels “rojos”.<\/p>\n
Pel que hem pogut escorcollar a l’Arxiu Municipal, a m\u00e9s del que ha publicat la historiadora Teresa Ballester, s’adaptaren els seg\u00fcents locals: la pres\u00f3 municipal, un edifici al carrer Col\u00f3n, un magatzem de Jos\u00e9 Gualde, l’anomenat “Campo de Concentraci\u00f3n de Oficiales del Ej\u00e9rcito Rojo Espa\u00f1a”, a la sortida de la poblaci\u00f3 a la carretera d’Ondara, que comprenia, suposem, l’edifici ara enderrocat de la “Polaca”, m\u00e9s uns altres espais all\u00ed adossats, que s’extenia fins el carrer paral\u00b7lel de Campo Torres o el cementeri. I all\u00f2 que ens sembla m\u00e9s agressiu: la utilitzaci\u00f3 dels soterranis de la resid\u00e8ncia del col.legi dels Maristes, i els locals on la Rep\u00fablica havia llogat per a les Escoles Graduades del carrer la Mar, propietat de la fam\u00edlia Morand. Els edificis de les escoles convertides en presons ho feren a diversos pobles de la comarca, per a la qual acci\u00f3 l’Inspecci\u00f3 provincial de Primera Ensenyan\u00e7a cursava uns telegrames ordenant la suspensi\u00f3 de les classes del 1939 per tal d’utilitzar els edificis per a la causa repressora. D’all\u00ed anaren fent les “saques” per als 52 ve\u00efns que afusellarien aquell any al cementeri de D\u00e9nia, on ara ciutadans de D\u00e9nia i de la comarca han dedicat una placa en el seu honor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La pres\u00f3 ha existit al llarg del temps, amb les seues variants, perqu\u00e8 l’home ha tingut que defensar-se…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39007","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n