![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El 19 d’agost de 2011, vaig dir algunes coses sobre aquest tema en la darrera programaci\u00f3 de La Flexi\u00f3 Verbal a la placeta de Mariana Pineda. La d’enguany no es va celebrar per l’estranya prohibici\u00f3 municipal, despr\u00e9s de 16 anys de notable pres\u00e8ncia. Per\u00f2 no vull dedicar aquesta croniqueta a l’absurda actitud de l’Ajuntament de D\u00e9nia. El que pretenc \u00e9s contestar a unes consultes de gent jove deniera actual sobre algunes coses del nostre pret\u00e8rit juvenil, dif\u00edcil de sintetitzar, quan ens trobem en les llargues etapes de manca de llibertats de la postguerra, tant d’adults com d’infants.<\/p>\n
La II Rep\u00fablica va donar pas a alguns actes com els organitzats per les Joventuts Llibert\u00e0ries que promocionaren pr\u00e0ctiques de nudisme, xics i xiques junts, de respecte a la Natura, etc. Per\u00f2 la xicalla tamb\u00e9 es divertia fent harca, \u00e9s a dir, apedregant-se unes pandilletes amb altres; coses d’inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia. I jugar a “lladres i policies”, i a ballar la trompa i amb les “boletes”, als “quatre cantons”, al “corre-con”, al fava, munta i calla, a rodar el c\u00e8rcol, etc. La gent jove d’avui li costar\u00e0 comprendre quin tipus de jocs estem citant, per\u00f2 s\u00f3n de carrer, quan els carrers eren de terra i la circulaci\u00f3 motoritzada era m\u00ednima, permetent una diversitat de jocs populars, com el futbol i la pilota valenciana, amb perm\u00eds dels municipis. Quan acab\u00e0 la guerra, sols l’Esgl\u00e9sia i el poder franquista muntaven les seues coses: la Falange i les filials juvenils, i la Secci\u00f3n Femenina de la Falange. Els esports i el teatre venien auspiciats per l’organitzaci\u00f3 d’Educaci\u00f3n y Descanso de control falangista. Quan parlem de l’Esgl\u00e9sia parlem de la Cat\u00f2lica, perqu\u00e8 els protestants viven tamb\u00e9 sota el control franquista, que no els premetia cap llibertat religiosa. En la immediata postguerra, per mantenir l’ordre, l’Ajuntament prohibia per l’estiu que els xiquets anaren pel carrer a les hores de la siesta. I, per a controlar-ho, uns xiquets falangistes anaven pels carrers, amb el seu uniforme i un fusell de fusta -de joguet, clar- i detenien a qualsevol xiquet o xiqueta que an\u00e9s per les vies p\u00fabliques en eixes hores “prohibides”. Jo, criatura d’uns nou anys, vaig ser una v\u00edctima d’eixos controls. Ma mare m’havia enviat a fer un recao, sense escoltar les meues advert\u00e8ncies en contra. I una parella d’aquelles joventuts falangistes “fuselleres” em varen detenir i retindre en un local de Falange, sense voler acceptar les raons per les quals jo anava pel carrer a les hores de la sesta. M\u00e9s de dues hores em tingueren detingut com si fos un terrorista, sense avisar als meus pares, tot i que m’havien obert la fitxa corresponent. B\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s pura an\u00e8cdota, perqu\u00e8 els adolescents com jo f\u00f3rem molestats en altres detencions demanant-nos que ens afili\u00e0rem a les organitzacions falangistes, amenatzan-nos en tallar-nos els cabells i altres c\u00e0stigs. I ho portaven a la pr\u00e0ctica. I aix\u00ed va n\u00e0ixer la nostra “formaci\u00f3” i les primeres ofertes per al m\u00f3n juvenil. Vos posar\u00e9 un altre exemple. Un any despr\u00e9s d’acabar la guerra, pel 1940, un grup de joves havien organitzat una funci\u00f3 de teatre -sembla que la primera despr\u00e9s d’acabar el conflicte-. Volien representar-la amb car\u00e0cter ben\u00e8fic. Es dirigiren a l’Alcaldia demanant perm\u00eds. I des de l’Ajuntament els contestaren que l’autoritzaci\u00f3 per a fer la funci\u00f3 l’havien de demanar AL MINISTRE DE LA GOVERNACI\u00d3. Ho haveu llegit b\u00e9: al Ministre de la Governaci\u00f3, que era qui podia autoritzar-ho o no. Hi hagueren una s\u00e8rie de gestions i, al final, despr\u00e9s de fer moltes gestions, anant d’aqu\u00ed cap all\u00e0, els autoritzaren la representaci\u00f3. Ara, aix\u00f2 s\u00ed, en els programes de m\u00e0 -segons apareix en l’Arxiu Municipal de D\u00e9nia- expressaren que estava organitzat “por unos j\u00f3venes falangistas”. La funcioneta era una com\u00e8dia de Antonio Paso i Gonz\u00e1lez del Toro, titulada Soltero y solo en la vida, intranscendent, sols per a fer riure. Per\u00f2 les coses anaven aix\u00ed en aquells moments cr\u00edtics de la postguerra. Una altra an\u00e8cdota del m\u00f3n infantil podria ser la seg\u00fcent: un amic meu, uns 3 anys major tenia i t\u00e9 molt bona m\u00e0 per al dibuix. Era fill de “rojo”, empresonat, per\u00f2 ell havia assistit alguna vegada a la Falange, que havia convocat un concurs de dibuix infantil. El seu mestre a l’escola p\u00fablica, don Bartolom\u00e9 Sendra, li va recomanar al xicon que concursara. Va fer un dibuix a llapis amb els continguts “patri\u00f2tics” exigits i va eixir guanyador del primer premi: 10 pessetes. Va acudir alegrement al local falangista a cobrar-lo. Quan digu\u00e9 el seu nom el responsable falangista, en to amena\u00e7ant, li va recordar que feia un temps que no apareixia per all\u00ed i que no li pagaria el premi de 10 pessetes. Li’n va retirar al meitat -5- per les quotes que havia deixat de pagar. Per\u00f2 com a c\u00e0stig per la indisciplina li tallaren els cabells, deixant-li una forta esquilada. Era una pr\u00e0ctica bastant habitual en aquells moments. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El 19 d’agost de 2011, vaig dir algunes coses sobre aquest tema en la darrera programaci\u00f3 de La…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-39003","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n