![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Qued\u00e0rem en la nostra hist\u00f2ria deniera-cubana en qu\u00e8 el Capit\u00e0 General de Cuba pels anys vint-trenta del segle XIX estava vivint una s\u00e8rie de vicissituds molt dures per plantar-li cara a la governabilitat i anar acumulant patrimoni en l’illa caribenya. L’hav\u00edem deixat volent solucionar un fort problema originat per l’apresament del bergant\u00ed “Rel\u00e1mpago”, carregat de negres bozals. El denier Vives havia demanat a Madrid instruccions amb la por de qu\u00e8 l’incident provocara una dura repercussi\u00f3 amb el sistema esclavista que estava en joc, sentant jurisprud\u00e8ncia a Cuba. La idea seua la va basar en repartir d\u00e0dives entre diversos ve\u00efns “honrados y caracterizados”, segons manifestava, i entre establiments piatosos i d’ensenyament p\u00fablic de Cuba. Per a justificar la seua acci\u00f3 ell va esgrimir l’argument que volia avalar la seua actitud, tot afirmant que els negres emancipats que es consignaven a persones i institucions per a un temps, que es fixava en cinc anys, era per l’altruista i noble finalitat d’educar aquells negres bozals en el sistema de vida espanyol. Podr\u00edem dir-li a aquell civisme “anar fent Patria”. Aix\u00f2 ha passat en moltes etapes de la nostra hist\u00f2ria a partir del “Descubrimiento de Am\u00e9rica” per l’aventurer Colom i el recolzament de l’Esgl\u00e9sia. Per\u00f2 tornem al 1825.<\/p>\n
La crua realitat donava pas a actituds abusives, com ara el camuflament de les baixes d’esclaus amb negres “emancipats”, perllongament indefinida de les “consignacions”, buit legal respecte a les retribucions que s’havien de percebre pel treball dels “emancipats” i tot all\u00f2 que derivava d’aquelles accions. L’embolic era prou gran.<\/p>\n
En el per\u00edode del mandat, que podem considerar sense l\u00edmits del denier Francisco Dionisio Vives, les consignacions per ell decidides foren a la fi bastant m\u00e9s barates si les comparem amb les produ\u00efdes en algunes etapes anteriors. I el nostre capit\u00e0 general, el denier, acceptava uns “donatius” i a canvi d’aquella “gr\u00e0cia” ell cedia als donants els negres “emancipats” que servien de m\u00e0 d’obra m\u00e9s barata. Practicava totes les maniobres que dos-cents anys despr\u00e9s s’han fet una pr\u00e0ctica habitual, com tots sabem. Era una comissioniste amb la for\u00e7a del seu poder quasi il.limitat en aquella Cuba caribenya del segle XIX. I aquesta pr\u00e0ctica es mantindria fins i tot incrementant la quantia dels “donatius”, posteriorment. El cam\u00ed ja es trobava tra\u00e7at per als successors en el c\u00e0rrec de Capit\u00e0 General de l’illa caribenya, tant desitjada per tothom. I amb tot a\u00e7\u00f2, pel mes de juny de 1834 es produ\u00efa un fet natural en la din\u00e0mica d’aquells espais de privilegi: l’aparici\u00f3 del general Tac\u00f3n que anava a succeir al nostre Francisco Dionisio Vives en el c\u00e0rrec com a m\u00e0xima autoritat en l’illa, i la hist\u00f2ria ens parla que la substituci\u00f3 en el poder de Vives va coincidir amb les dificultats en la participaci\u00f3 del mandatari en les gestions destinades a la venda, a la participaci\u00f3 en els actes destinats a aquesta pr\u00e0ctica relacionada amb els “emancipats” a uns preus molt superiors als de l’\u00e8poca de Vives i, per extensi\u00f3, en les condicions de vida. El nou capit\u00e0 general Tac\u00f3 sembla que va participar en la venda d'”emancipats” a uns preus molt superiors als de l’\u00e8poca del nostre Vives: 17 pesos per persona, \u00e9s a dir, una onza d’or, unes quatre mil onzes d’or, o 67.000 pesos. Aquesta quantitat se suposa que va poder reunir el Capit\u00e0 General Francisco Dionisio Vives al llarg del seu poder per aquest concepte a l’illa. Aix\u00f2 abarcant la seua etapa de manament del 1824 al 1832.<\/p>\n
Hem de pensar que aquell tr\u00e0fic il\u00b7legal entre el m\u00f3n del negre, tant de “bozales” com d'”emancipats”, suposava, naturalment, una hipoteca per al futur del sistema esclavista per als tractes internacionals. Per\u00f2 d’aquestes activitats, directament o indirecta, es va beneficiar tota la poblaci\u00f3 lliure de l’illa en l’\u00e8poca de Vives, que acabaria essent recordada amb certa nost\u00e0lgia durant tot el segle XIX. All\u00f2 va ser a costa dels patiments de la negritud, una Jauja equivalent al que hem patit i estem patint per l’economia de la rajola en temps actuals, salvant totes les difer\u00e8ncies. Alguns diuen que la vida \u00e9s una repetici\u00f3 de cicles.<\/p>\n
Tornant al passat que estem comentant amb el Vives com a protagonista, direm que quan ell partia cap a la Pen\u00ednsula per l’any 1832 i era substitu\u00eft pel citat general Miguel Tac\u00f3n, aparegueren uns pamflets an\u00f2nims que advertien al successor: “Si vives como Vives, vivir\u00e1s”. En arribar a Espanya, la reina regent Maria Cristina de Borb\u00f3n li va expressar la gratitud per la seua fidelitat i a la seua filla, la futura Isabel II, atorgant-li el t\u00edtol de comte de Cuba el 24 de novembre de 1833, i nomenant-lo capit\u00e0 general de Val\u00e8ncia, c\u00e0rrec en el que es mantingu\u00e9 fins l’adveniment de Mart\u00ednez de la Rosa al gener de 1834. Vives aleshores seria substitu\u00eft pel moderat Juan Mart\u00ednez San Mart\u00edn. En el breu temps del seu mandat sols tingu\u00e9 Vives ocasi\u00f3 d’estar present a les maniobres d’agrupaments dels carlistes a l’entorn de Morella i de pegar unes primeres passes aconseguint l’apropament als lliberals, el partit d’Isabel II. Per a aquesta causa anomenava uns trenta contribuents per tal que tractassen l’organitzaci\u00f3 d’una Mil\u00edcia Urbana, que va constituir el primer antecedent de la futura Mil\u00edcia Nacional. Havia sigut tamb\u00e9 ajudant del general Prim, i quan aquest abandonava, el 1862, l’expedici\u00f3 de M\u00e8xic, el denunci\u00e0 a Isabel II, encara que la reina feia cas om\u00eds de la den\u00fancia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Qued\u00e0rem en la nostra hist\u00f2ria deniera-cubana en qu\u00e8 el Capit\u00e0 General de Cuba pels anys vint-trenta del segle…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38997","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n