![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La darrera setmana ens qued\u00e0rem en els moments de disgust del denier Francisco Dionisio Vives Planelles, capit\u00e0 General de Cuba davant el congelament de les seues retribucions, una pr\u00e0ctica que ens ve d’antic en la nostra pol\u00edtica. Continuem amb cites: El 1788 el capit\u00e0 general percebia 8.348 pesos. I el 1824 -a l’etapa de Vives- continuaven pagant-li el mateix sou, 36 anys despr\u00e9s. Per\u00f2 els preus que cobraven per un negre “bozal” (\u00e9s a dir, de bo\u00e7, acabat d’arribar del seu pa\u00eds afric\u00e0) era de 100 pesos el 1790, i de 350 a 400 pesos el 1820. El sucre cub\u00e0 exportat pel 1786\/1790 era de 5.452.192 arroves. El 1820 se’n varen exportar 18.058.206 arroves. Els ingressos de la Real Aduana foren de 78.503.066 pesos al per\u00edode 1779\/1791. I 26.831.635 pels anys 1792\/1814. Una variaci\u00f3 del 357%. Les embarcacions entrades a La Havana pel 1788 foren 252 nacionals i 16 estrangeres, mentre que el 1815 havien sigut 445 nacionals i 669 estrangeres. Amb una variaci\u00f3 notable d’augment. Tots eixos raonaments o pareguts, fets pel capit\u00e0 general Vives no pel conducte legal per tal de rebre una paga ajustada a les despeses que originava la seua dignitat com a representant m\u00e0xim de l’Estat espanyol foren desestimats per la Cort madrilenya. I aix\u00ed, el nostre protagonista denier decidia cercar el que considerava just per les seues mans, pel cam\u00ed de moltes irregularitats, tot sabent que tindria el seu poder sense l\u00edmits la protecci\u00f3 de possibles detractors. Naturalment les possibilitats de fer-se ric, riqu\u00edssim un capit\u00e0 general de Cuba, eren infinites.<\/p>\n
Per\u00f2 l’any 1832 aparegueren en la circulaci\u00f3 unes den\u00fancies an\u00f2nimes que l’involucraven en la venda de llocs de treball p\u00fablics. Encara que aquesta no seria l’activitat il\u00b7legal que majors ingressos li havia de reportar a Vives. Fou en el tr\u00e0fic d’esclaus negres on trobaria una mina. Cal pensar que els preus cobrats per ell als negrers com a canon o “contribuci\u00f3”, en concepte de suborn, no eren tan alts com els que es produirien despr\u00e9s quan O’Donell ocup\u00e0 el seu c\u00e0rrec, perqu\u00e8 aleshores les prohibicions internacionals arribaren a un punt m\u00e9s alt en la mat\u00e8ria del tr\u00e0fic. O’Donell cobrava tres onzes per unitat, per negret esclavitzat, mentre que Vives, per aquella complicitat cobrava una onza d’or per cap. Ara, el que s\u00ed diuen que \u00e9s cert \u00e9s que durant el manament del nostre pais\u00e0 fou quan entraren a la illa de Cuba el major nombre de negres bozals de tot el segle. A pesar de la manca d’estad\u00edstiques i del car\u00e0cter clandest\u00ed d’aquella “trata de negres”, podem fer-nos una idea aproximada de la importaci\u00f3 d’esclaus per mitj\u00e0 de l’increment demogr\u00e0fic experimentat a Cuba durant la primera meitat del segle XIX. Hi havia una poblaci\u00f3 de 400.000 habitants en 1800, i en 1860 1.400.000, la qual cosa no s’entendria sense comptar la immigraci\u00f3 de 800.000 esclaus negres i 100.000 semiesclaus xinesos de Cant\u00f3n en aquells 60 anys. B\u00e9, si basant-nos en aquestes dades podem admetre que en el per\u00edode de Vives entraren a Cuba uns 150.000 esclaus, sense exagerar, podr\u00edem arribar a la conclusi\u00f3 que a onza d’or per esclau, la quantitat rebuda pel nostre capit\u00e0 general suposaria una xifra bastant bona per al seu patrimoni, per a l’engr\u00f3s del seu patrimoni. I aqu\u00ed no s’acabava tot el relacionat amb les seues activitats enriquidores. A m\u00e9s a m\u00e9s, disposaria en el temps que ell era amo i senyor d’aquella illa del Caribe d’uns altres recursos “productius”: els “donatius” que rebia aquest singular capit\u00e0 general per la diguem-ne “cessi\u00f3” dels negres “emancipats” que estaven sota la seua cust\u00f2dia. Aquesta acci\u00f3 la feia per un indeterminat terme de temps, que acabaria convertint-se, quasi sempre, durant la vida dels esclaus “Cedits”. Aquest problema dels negres “emancipats” no va ser un invent del nostre Vives. La cosa venia d’enrere, un poc abans que ell fos designat Capit\u00e0 General de Cuba. L’any 1817, Espanya havia signat un tractat pel qual es comprometia a l’abolici\u00f3 del tr\u00e0fic de negres. Aquesta acci\u00f3 ja l’havia mampresa el parlament angl\u00e8s 10 anys abans. I Espanya el que pretenia en assumir aquella decisi\u00f3 era que Anglaterra no pretengu\u00e9s l’emancipaci\u00f3 de les col\u00f2nies hispanoamericanes. A partir d’aquells moments, i per tal de reprimir la “trata” d’esclaus, que ja consideraven il.legal, foren creats uns comit\u00e8s mixtes anglo-expanyols la missi\u00f3 dels quals era la de jutjar els delictes que es produ\u00efren i, aix\u00ed mateix, es donava autoritzaci\u00f3 als vaixells de guerra dels dos pa\u00efsos per a que poguessen inspeccionar el carregament dels barcos mercants amb la intenci\u00f3 de reprimir el tr\u00e0fic d’esclaus i donar la llibertat als africans que transportaven aquelles naus. Els negres que alliberaven d’aquella manera comen\u00e7aren a anomenar-los formalment com a “emancipats”. I en la seua nova situaci\u00f3 es convertiren en un principi en uns elements bastant estranys en un ambient tan esclavista com el cub\u00e0. Aix\u00f2 creava un nou problema al que hagu\u00e9 d’enfrontar-se el capit\u00e0 general Vives, i ho havia de fer pel seu compte, sense haver rebut cap tipus d’informaci\u00f3 des de Madrid. Aquest buit legal es manifest\u00e0 per primera vegada pel mes de gener de 1825, quan apressaven un bergant\u00ed anomenat el Rel\u00e1mpago, que anava ben carregat de negres bozals i Vives es veia obligat a demanar instruccions a Madrid i feia veure les possibilitats d’unes derivacions de car\u00e0cter socioecon\u00f2mic nascudes de l’incident, perqu\u00e8 estimava que all\u00f2 que estava en joc era tot el futur del sistema cub\u00e0 relacionat amb el sistema esclavista. I manifestava a Madrid que, com la sort dels 150 africans del Rel\u00e1mpago suposava que hauria de tardar en produir-se, ell havia decidit solucionar el problema amb una actitud de car\u00e0cter provisional, que acabaria sentant jurisprud\u00e8ncia a Cuba. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La darrera setmana ens qued\u00e0rem en els moments de disgust del denier Francisco Dionisio Vives Planelles, capit\u00e0 General…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38995","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n