![\"VicenteBalaguer\"](\"http:\/\/noticiasmarinaalta.es\/canfali\/images\/stories\/web\/opinion\/VicenteBalaguer.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Parl\u00e0vem la darrera setmana del primer mapa topogr\u00e0fic nascut en el per\u00edode de Vives a l’illa de Cuba, conegut popularment com la “carta de Vives”. Aix\u00f2 ocorria entre 18020 i 1825. Es podria considerar que el capit\u00e0 general Vives tenia un inter\u00e9s evident en con\u00e8ixer la veritable riquesa i en fer m\u00e9s racional l’explotaci\u00f3 d’aquell territori cub\u00e0 que es trobava sota el seus dominis. All\u00f2 ben cert \u00e9s que a partir del govern del nostre pais\u00e0 va anar fent-se evident un creixement econ\u00f2mic mai vist en l’illa caribenya, com si amb ell es consolid\u00e9s una base a un creixement de les possibilitats econ\u00f2miques de l’illa de Cuba, d’aquell territori encara sotm\u00e9s a l’imperialisme colonial de l’Estat Espanyol, que representava el denier i aleshores capit\u00e0 general de Cuba. Naturalment, tant peninsulars espanyols com el m\u00f3n crioll tingueren participaci\u00f3 del clima favorable d’aquella bonan\u00e7a econ\u00f2mica, tant com de la distensi\u00f3 de car\u00e0cter pol\u00edtic presidit pel capit\u00e0 general Francisco Dionisio Vives. Se sap que durant les etapes de govern dels qui succe\u00efren el denier Vives en el c\u00e0rrec de capit\u00e0 general, en els pressupostos dels qui portaven a terme el comer\u00e7 de negres, destinaven les quantitats majors al governament que havien de destinar a les autoritats cubanes, entre elles, de manera especial, al mateix capit\u00e0 general. I aqueixa actitud no es dissimulava i va arribar a encarir d’una manera seriosa el tr\u00e0fec o tracte de negres. Puntualment, cap a mitjans de segle, en aquest cap\u00edtol de suborn en la tracta de negres un ter\u00e7 dels costos d’una expedici\u00f3 de negres estaven dins d’aquest cap\u00edtol. Els que es beneficiaren majorit\u00e0riament d’aquesta situaci\u00f3 foren, evidentment, els successius capitans generals. Com a mostra direm que el capit\u00e0 general Roncali cobrava, per cada negre esclau introdu\u00eft a Cuba 1.849,51 pesos. I el general Donell, diuen que 3 onzes per cadasc\u00fa, mentre que els informes de la diplom\u00e0cia anglesa deien que aquest va acumular una fortuna de 100.000 lliures en el per\u00edode de quatre anys de govern a l’Havana.<\/p>\n
Per\u00f2 ens hem apartat un poc del nostre protagonista, el denier Vives. Tornem, doncs; El capit\u00e0 general denier havia pres possessi\u00f3 del seu c\u00e0rrec l’any 1823, quan Ferran VII havia tornat al seu poder absolutista. La fidelitat de Vives va pesar de manera evident en el seu comportament a Cuba. Per\u00f2 en arribar a fer-se’n c\u00e0rrec de la governaci\u00f3 de l’illa se n’adon\u00e0 d’un fet lamentable: el sou, el seu sou de capit\u00e0 general anava a rebaixar-se d’una manera bastant radical, malgrat que aleshores, a m\u00e9s de les responsabilitats com a capit\u00e0 general havia d’assumir les d’una funci\u00f3 extraordin\u00e0ria en la pres\u00e8ncia de la Real Audi\u00e8ncia. Des del 7 de mar\u00e7 de 1820 i durant tot el trienni liberal, de 1820a 1823, el capit\u00e0 general percebia 18.000 pesos anuals. Per\u00f2 en la restauraci\u00f3 de Ferran VII, amb el seu absolutisme i amb la intenci\u00f3 de passar p\u00e0gina i esborrar tots els acords d’aquell per\u00edode decidia designar un sou de 14.000 pesos anuals, \u00e9s a dir, una rebaixa de 4.000 anuals al capit\u00e0 general. Aix\u00f2 \u00e9s el que rebia, oficialment, el capit\u00e0 general Vives. Mentre es discutia al Ministeri de Gr\u00e0cia aquesta q\u00fcesti\u00f3 dels emoluments, malgrat li disgustara aquella xifra, Vives cobrava 18.000 pesos. Aquell retall en la paga no li agradava i feia arribar el seu desacord a Madrid tot dient que aix\u00ed, atenent la carestia del pa\u00eds no es possible mantenir-se en el decoro que requeria el dest\u00ed. Realment el seu nominal de 14.000 pesos es convertia en 8.348 efectius pels diversos descomptes que se li aplicaven. Un 18% del sou se li descomptava per al pagament de viatge d’anada i tornada del capit\u00e0 general i la seua fam\u00edlia d’Espanya a Cuba. Una quinta part li era descomptada per a enfrontar les possibles responsabilitats originades pel judici de resid\u00e8ncia que se li aplicava en finalitzar el seu manament. I encara havia d’afegir-se que durant cinc anys se li descomptaven 2.150 pesos corresponents en la mitja “annata”, sembla que una esp\u00e8cie similar a les cessions obligades de la Santa Seu, ja eliminades pel Concordat del 1753, i que els reis aplicaren tamb\u00e9 al seu aire, segons apareix a la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana. El nostre protagonista tamb\u00e9 estava agraviat, i ho feia saber, pel greuge comparatiu davant els salaris que rebien alguns dels seus subordinats aproximats o superiors a la paga d’aquell capit\u00e0 general. A ell, com hem dit, se li designaven 14.000 pesos, mentre que el Comandant General de Marina en percebia 18.000, el Secretari Pol\u00edtic i Militar, 3.500, i el secretari d’ell, el capit\u00e0 general, 2.000 pesos. Davant d’aquells agravis, Vives demanava al rei el 24 de gener de 1824 que, si m\u00e9s no, se li eximira del pagament de l’esmentada mitja “annata”, \u00e9s a dir, 2.150 pesos, la qual cosa aconseguia. Aix\u00ed \u00e9s que Vives, com a capit\u00e0 general, passava a cobrar anualment 10.550 pesos nets, sense tenir que esperar a que passaren els cinc anys exigibles per al descompte de la mitja “annata”, i encara que es mantingu\u00e9 el salari nominal de 14.000 pesos. Aquesta fou la paga que percebria el nostre pais\u00e0 en el per\u00edode del seu mandat. Era all\u00f2 suficient per a un capit\u00e0 general de Cuba? Donarem unes refer\u00e8ncies per a aproximar-nos a la realitat. El 1780, el compte d’Espeleta, que ocupava aquell c\u00e0rrec, es queixava del baix sou que rebia i demanava al rei que li abonaren els 4.000 pesos que els seus antecessors, com a protectors del ram de Tabacs havien rebut sobre els 14.000 nominals. Per\u00f2 la petici\u00f3 va ser desestimada, malgrat que informava que els descomptes aplicats li deixaven 2.348 pesos i 2 reals l\u00edquids anuals fins a que al quint any amb el descompte de la mitja “annata” comen\u00e7ava a rebre 10.550 pesos i 7 reals a l’any. En resum direm que 36 anys abans que ho reclam\u00e9s Vives, un capit\u00e0 general com ell, que cobrava el mateix que ell, ja manifestava que estimava insuficient la seua paga. A m\u00e9s a m\u00e9s en aquell per\u00edode de temps l’economia cubana havia aconseguit un creixement notable en tots els camps, la qual cosa el que feia era augmentar el disgust de Vives davant la decisi\u00f3 del congelament de les seues retribucions. Continuarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Parl\u00e0vem la darrera setmana del primer mapa topogr\u00e0fic nascut en el per\u00edode de Vives a l’illa de Cuba,…","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"csco_display_header_overlay":false,"csco_singular_sidebar":"","csco_page_header_type":"","csco_page_load_nextpost":"","csco_post_video_location":[],"csco_post_video_location_hash":"","csco_post_video_url":"","csco_post_video_bg_start_time":0,"csco_post_video_bg_end_time":0,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[],"class_list":{"0":"post-38993","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinion","7":"cs-entry","8":"cs-video-wrap"},"yoast_head":"\n